Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Veure totes les imatges
  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

  •  Cooperativa d'Habitatges La Balma

Memòria

La Balma és una cooperativa d’habitatges en cessió d’us impulsada, per Sostre Cívic, situada al barri del Poblenou, en un solar guanyat en el primer concurs promogut per l’ajuntament de Barcelona per desenvolupar habitatge cooperatiu. Lacol conjuntament amb Laboqueria desenvolupem el projecte arquitectònic en totes les seves fases, des del concurs fins a finalització de l’obra. Amb la proposta es vol posar el focus en optimitzar els recursos econòmics per aconseguir un edifici assequible, de mínim impacte ambiental, que eviti situacions de pobresa energètica i on s’entengui l’edifici com la infraestructura que acompanyi i els permeti evolucionar lliurement des de tres àmbits socials: el barri, la comunitat, els habitatges.

L’edifici se situa en un eix verd carregat d’equipaments del barri. La cooperativa vol participar-ne, com un equipament més d’aquest eix, compartint espais comunitaris i expressant la riquesa de la vida comunitària interior cap a aquesta façana pública. Per això té l’accés principal, tots els espais comunitaris i les circulacions verticals a la façana nord, obrint-se al parc lineal.
Del procés participatiu inicial s’extreu un programa d’espais comunitaris. Aquests són distribuïts en alçada en totes les plantes de l’edifici, prenent un caràcter diferent segons l’ús de cada espai. La idea és que els espais comunitaris i les circulacions potenciïn les relacions humanes, les trobades espontànies i les activitats de la cooperativa en tot l’edifici (concepte casa gran). A la planta baixa hi trobem la cuina-menjador comunitària, espai per bicicletes/taller obert al barri, el vestíbul i dos locals comercials donant al carrer Espronceda. A la resta de plantes conjuntament amb els habitatges, s’hi combina el programa comunitari de peces de petit format: sala polivalent, espai de lectura, habitacions de convidats, espai de cures i bugaderia).La coberta, totalment accessible, es una gran terrassa de més de 300m2 que les veïnes podran equipar amb horts productius, plaques fotovoltaiques, espai d’ombra i esbarjo. Les circulacions acompanyen sempre els espais comunitaris, són espais oberts, ventilats i assolellats, volent dignificar aquests espais, sovint minimitzats i d’un sol ús.

Els 20 habitatges es dissenyen a partir d’una retícula de peces diàfans de 15m². Aquestes peces permeten divisions i distribucions molt diverses, permetent a l’usuari decidir sobre els seus espais. Cada habitatge parteix d’un mòdul base de 50m² totalment equipat, corresponent a les tipologies petites (S). Aquesta unitat bàsica s’amplia amb una o dues peces, passant a ser tipologies M o L. Les peces que permet aquesta ampliació són espais privatius però gestionats per la cooperativa. Aquesta gestió permet una flexibilitat real del sistema.
Per aconseguir un edifici de baix impacte ambiental en la fase de construcció aquest té 2 tipologies d’estructura que optimitzen les funcions de cada material, cost, rapidesa de construcció i impacte ambiental. En contacte amb el terreny i el carrer es planteja estructura de formigó armat (mínim material mineral). Pels habitatges i espais comunitaris es proposa estructura de fusta contralaminada, oferint confort, espais saludables i tenint un impacte ambiental molt positiu en el conjunt de l’edifici. És un edifici lleuger, on predominen els materials reutilitzables i desmuntables, que permet reduir la fonamentació i directament els materials d’origen mineral utilitzats.
L’objectiu de baixar el mínim la demanda s’aconsegueix mitjançant diverses estratègies. La primera treballant una secció de l’edifici canviant, per una realitat canviant en les diferents plantes de l’edifici. Es busca màxima captació solar a les plantes 1, 2 i 3 i es protegeix les plantes 4 i 5 de l’excés de radiació. La segona, la compactació de les zones climatitzades, fent habitatges ben aïllats, amb mínimes pèrdues energètiques. En quan a sistemes actius, s’aposta per unes centralització de les instal·lacions per facilitar el manteniment, millorar l’eficiència dels sistemes i minimitzar costos. Les instal·lacions s’entenen com quelcom perfectible, deixant previsió per a sistemes que en un futur puguin millorar l’autonomia de l’edifici. Des d’un inici hi haurà la infraestructura per a col·locació de plaques fotovoltaiques i les canalitzacions per a posar un sistema de recuperació d’aigües grises. Així es redueix la inversió inicial deixant la inversió futura subjecte a les possibilitats de la cooperativa. Per a la climatització i generació d’aigua calenta sanitària es farà per mitjà d’un sistema de geotèrmia que permetrà assolit el confort amb el mínim cost energètic i impacte ambiental. Aquest sistema també els permet fer «free-cooling» i refrigerar els pisos durant els mesos càlids sense aportació energètica, només amb la circulació d’aigua refrescada pel mateix terreny. Els terminals de climatització són uns panells d’argila radiants. D’aquesta manera es treu el màxim rendiment a la geotèrmia amb un sistema que treballa a baixa temperatura i es permet fer fred o calor amb un mateix element.

Autor: Lacol

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!