La Comunal ocupa la mitad de una manzana del barrio de Sants de Barcelona. Es un edificio industrial protegido, construido en 1926 para la fabricación de velas navales. Actualmente es el espacio de trabajo de ocho entidades, incluida Lacol. En la intervención se ha recuperado la geometría inicial, rehabilitando las naves originales y añadiendo un pequeño edificio de obra nueva en la pared medianera de las viviendas vecinas. El patio central, además de permitir la ventilación y la iluminación de todos los espacios que lo rodean, es un elemento de centralidad en el que encontrarse. Las naves, salvo el restaurante y sala de conciertos, han recibido un tratamiento de mínimos. En las cubiertas, después de sacar las piezas de fibrocemento con amianto hemos colocado chapa de acero galvanizado ondulada y así diferenciar aquellos materiales añadidos en proyecto de aquellos existentes.

La Balma és una cooperativa d’habitatges en cessió d’us impulsada, per Sostre Cívic, situada al barri del Poblenou, en un solar guanyat en el primer concurs promogut per l’ajuntament de Barcelona per desenvolupar habitatge cooperatiu. Lacol conjuntament amb Laboqueria desenvolupem el projecte arquitectònic en totes les seves fases, des del concurs fins a finalització de l’obra. Amb la proposta es vol posar el focus en optimitzar els recursos econòmics per aconseguir un edifici assequible, de mínim impacte ambiental, que eviti situacions de pobresa energètica i on s’entengui l’edifici com la infraestructura que acompanyi i els permeti evolucionar lliurement des de tres àmbits socials: el barri, la comunitat, els habitatges. L’edifici se situa en un eix verd carregat d’equipaments del barri. La cooperativa vol participar-ne, com un equipament més d’aquest eix, compartint espais comunitaris i expressant la riquesa de la vida comunitària interior cap a aquesta façana pública. Per això té l’accés principal, tots els espais comunitaris i les circulacions verticals a la façana nord, obrint-se al parc lineal. Del procés participatiu inicial s’extreu un programa d’espais comunitaris. Aquests són distribuïts en alçada en totes les plantes de l’edifici, prenent un caràcter diferent segons l’ús de cada espai. La idea és que els espais comunitaris i les circulacions potenciïn les relacions humanes, les trobades espontànies i les activitats de la cooperativa en tot l’edifici (concepte casa gran). A la planta baixa hi trobem la cuina-menjador comunitària, espai per bicicletes/taller obert al barri, el vestíbul i dos locals comercials donant al carrer Espronceda. A la resta de plantes conjuntament amb els habitatges, s’hi combina el programa comunitari de peces de petit format: sala polivalent, espai de lectura, habitacions de convidats, espai de cures i bugaderia).La coberta, totalment accessible, es una gran terrassa de més de 300m2 que les veïnes podran equipar amb horts productius, plaques fotovoltaiques, espai d’ombra i esbarjo. Les circulacions acompanyen sempre els espais comunitaris, són espais oberts, ventilats i assolellats, volent dignificar aquests espais, sovint minimitzats i d’un sol ús. Els 20 habitatges es dissenyen a partir d’una retícula de peces diàfans de 15m². Aquestes peces permeten divisions i distribucions molt diverses, permetent a l’usuari decidir sobre els seus espais. Cada habitatge parteix d’un mòdul base de 50m² totalment equipat, corresponent a les tipologies petites (S). Aquesta unitat bàsica s’amplia amb una o dues peces, passant a ser tipologies M o L. Les peces que permet aquesta ampliació són espais privatius però gestionats per la cooperativa. Aquesta gestió permet una flexibilitat real del sistema. Per aconseguir un edifici de baix impacte ambiental en la fase de construcció aquest té 2 tipologies d’estructura que optimitzen les funcions de cada material, cost, rapidesa de construcció i impacte ambiental. En contacte amb el terreny i el carrer es planteja estructura de formigó armat (mínim material mineral). Pels habitatges i espais comunitaris es proposa estructura de fusta contralaminada, oferint confort, espais saludables i tenint un impacte ambiental molt positiu en el conjunt de l’edifici. És un edifici lleuger, on predominen els materials reutilitzables i desmuntables, que permet reduir la fonamentació i directament els materials d’origen mineral utilitzats. L’objectiu de baixar el mínim la demanda s’aconsegueix mitjançant diverses estratègies. La primera treballant una secció de l’edifici canviant, per una realitat canviant en les diferents plantes de l’edifici. Es busca màxima captació solar a les plantes 1, 2 i 3 i es protegeix les plantes 4 i 5 de l’excés de radiació. La segona, la compactació de les zones climatitzades, fent habitatges ben aïllats, amb mínimes pèrdues energètiques. En quan a sistemes actius, s’aposta per unes centralització de les instal·lacions per facilitar el manteniment, millorar l’eficiència dels sistemes i minimitzar costos. Les instal·lacions s’entenen com quelcom perfectible, deixant previsió per a sistemes que en un futur puguin millorar l’autonomia de l’edifici. Des d’un inici hi haurà la infraestructura per a col·locació de plaques fotovoltaiques i les canalitzacions per a posar un sistema de recuperació d’aigües grises. Així es redueix la inversió inicial deixant la inversió futura subjecte a les possibilitats de la cooperativa. Per a la climatització i generació d’aigua calenta sanitària es farà per mitjà d’un sistema de geotèrmia que permetrà assolit el confort amb el mínim cost energètic i impacte ambiental. Aquest sistema també els permet fer «free-cooling» i refrigerar els pisos durant els mesos càlids sense aportació energètica, només amb la circulació d’aigua refrescada pel mateix terreny. Els terminals de climatització són uns panells d’argila radiants. D’aquesta manera es treu el màxim rendiment a la geotèrmia amb un sistema que treballa a baixa temperatura i es permet fer fred o calor amb un mateix element.

La Raval és una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús impulsada per les pròpies sòcies amb l’acompanyament a la promoció de La Dinamo Fundació. El projecte es desenvolupa en sòl municipal cedit després de guanyar un concurs promogut per l’ajuntament de Manresa i esdevé projecte pioner a la ciutat, impulsant aquest nou model centrat en el grup humà, la propietat cooperativa i la no especulació de l’habitatge. Conceptes que han de tenir el seu reflex en l’arquitectura. El solar de la raval s’ubica en el centre històric de la ciutat, amb un alt nivell d’habitatge buit i en males condicions d’habitabilitat. Una oportunitat per reclamar la necessitat de tornar a portar vida al centre de la ciutat, enfortir els llaços amb la comunitat i contribuir en la seva revitalització. Per poder construir al solar, calia redactar el Pla de Millora Urbana on s’ha treballat la volumetria compacte i la interrelació de l’espai públic, creant un passatge que comunica la plaça de l’Hospital i el futur equipament de l’Anònima. La façana, plana d’acabat arrebossat, amb obertures verticals busca donar continuïtat a les construccions existents. El programa d’habitatge s’acompanya d’espais comunitaris que es reparteixen entre planta baixa, planta primera i planta cinquena, potenciant la idea de “casa gran”. Tot l’edifici s’organitza al voltant d’un petit atri central, espai referencial per la vida comunitària. Des de l’accés del carrer es pot veure com el pati arriba a planta baixa i s’enfila acompanyat de l’escala oberta i les circulacions generoses fins a coberta, on el cobriment ofereix un jardí d’hivern amb sortida directa a una terrassa exterior amb vistes a La Seu i a Montserrat. Les cuines dels habitatges són la peça que fa la transició entre la vida comunitària i la privada. No són al centre dels habitatges privatius, si no directament el centre de tot l’edifici. Col·locades a l’accés, i amb una obertura que s’obra al pati, inicien una concatenació d’espais que organitza la distribució de l’habitatge, on es busquen les màximes diagonals per guanyar amplitud, malgrat les dimensions contingudes de les peces. L’edifici ha tingut el repte de ser construït durant un moment de preus de construcció molt alts, amb un pla econòmic molt tensionat. Es va optar per una construcció convencional d’estructura de pilars i lloses de formigó, amb tancament de fulla ceràmica per la façana. Materials que queden vistos a l’interior, evitant capes innecessàries, i seran les usuàries qui decidiran pintar-los o modificar-ne els acabats. L’edifici s’abriga amb un bon aïllament exterior continu de morter de calç i suro projectat. En aquest exercici de reducció no s’ha volgut renunciar al confort amb un bon funcionament passiu, traient el màxim partit de la inèrcia que aporta el sistema estructural i constructiu i on l’atri juga un paper important fent del pati un espai intermedi i bioclimàtic amb capacitat de captació o protecció solar segons l’època de l’any. S’equipa l’edifici amb plaques fotovoltaiques i aerotèrmia amb terminal de terra radiant. El conjunt suposa una etiqueta energètica A amb 0 emissions de CO2.

La Morada és una cooperativa habitatge en cessió d’ús ubicada al barri de Roquetes de Barcelona. Impulsada per un grup de lesbianes, trans i dones provinents de diverses trajectòries de militància feminista que desitgen crear un model de vida sostenible, comunitari i solidari. El projecte es desenvolupa en un solar privat, propietat de la La Dinamo Fundació que el grup de la Morada va guanyar-ne l’adjudicació l’any 2018, a través d’una convocatòria oberta, amb l’objectiu de construir-hi 12 habitatges d’HPO. El procés de disseny ha anat en paral·lel a un procés participatiu amb les futures usuàries amb qui hem anat definint l’imaginari de convivència que condiciona els espais comunitaris i els habitatges. A planta baixa, en relació amb la plaça hi ha la cuina comunitària, amb possibilitat d’obrir-se de bat a bat i participar de la vida del barri. El porxo d’accés és un espai de benvinguda, espai on prendre la fresca aprofitant la ventilació creuada que es genera per la connexió amb el pati interior. Just sobre la cuina s’hi construeix un altell que acull habitacions de convidades i espai de co-treball. La planta coberta (totalment accessible amb ascensor) hi ha una gran terrassa amb coberta vegetal, una pèrgola fotovoltaica i la bugaderia. Els 290m2 d’espais comunitaris generen una disponibilitat d’ús important, que complementa la superfície interior dels habitatges. El projecte busca oferir molta exterioritat i llum natural, per això s’aposta per construir menys en virtut d’un pati interior més gros i que permeti un accés als habitatges a través de passarel·les generoses que són també espais d’estar i de trobada. La cuina és la peça d’entrada als habitatges i fa la transició cap als espais privatius, donant també interacció cap a les passarel·les. Cuines i banys ocupen la crugia interior, mentre que habitacions i sales d’estar la crugia que dóna cap a l’exterior de l’edifici, fent que aquesta sigui més lliure i amb possibilitat de canvis futurs. Tots els habitatges gaudien d’una terrassa exterior privada donant a la plaça. Per ajustar-se a les exigències pressupostàries, es dissenya una estructura molt simple, que optimitza l’ús del formigó a partir de pilars de formigó i jàsseres despenjades i forjats unidireccionals de bigues de formigó i revoltó ceràmic. El ritme que marca l’estructura aporta una regles de joc que ha organitzat els habitatges i les seves petites variacions a cada planta. L’edifici s’abriga per fora amb 10cm d’aïllament exterior i bons tancaments de fusta que complementat amb plaques fotovoltaiques i aerotèrmia amb terminal de terra radiant s’aconsegueix una etiqueta energètica A amb 0 emissions de CO2.