Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. VillodresCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El projecte va ser guanyador d’un concurs convocat l’any 1956 per la Dirección General de Arquitectura. La solució proposada per De la Sota modificava substancialment la configuració dels edificis destinats a funcions administratives i alhora representatives, que solien organitzar-se en dues plantes. L’edifici se situa en una posició privilegiada, davant la plaça Imperial Tarraco, d’esquena a la zona de nou creixement urbà determinada per la construcció de la casa Bloc, de Josep Maria Monravà, i amb el radi de la plaça com a geometria bàsica que guiava aquell creixement. L’edifici del Govern Civil diferencia clarament les plantes baixa i primera de la resta de les plantes. El projecte interpreta de manera molt fidedigna les complexes servituds d’un programa molt atomitzat i canalitzat per unes circulacions molt constrictives. De la planta baixa en sorgeixen fins a tres escales que condueixen tres recorreguts circulatoris diferents. El cos superior presenta tres balcons monumentals que simbolitzen, amb un llenguatge modern i eufemístic, els tres poders: executiu, legislatiu i judicial. La corba de la plaça queda reflectida en dos punts subtils i poc significatius: l’alineació dels quatre pilars frontals de la planta baixa i el tancament del cos baix de la part del darrere.
El Gobierno Civil de Tarragona también contiene la vivienda del gobernador y se puede considerar uno de los edificios más singulares de la arquitectura racionalista. Se halla en la plaza Imperial Tarraco, una plaza de estructura radial prevista en el Plan General de la ciudad, de 1922, y que se urbanizó según un proyecto de José María Monravà López, en 1955.
Es un volumen cúbico y contundente que se ha revestido con un aplacado de piedra pulida (pues la normativa obligaba a que las fachadas fueran de piedra), que desafía la impronta romana de la ciudad con su enorme modernidad. Es el mismo diálogo que encontramos en la estructura metálica, una trama ortogonal de pilares cruciformes cuya primera crujía se deforma para adaptarse a la curvatura radial de la plaza.
Funcionalmente se estructura por plantas: la baja contiene la zona de atención al público, la primera la vivienda del gobernador y las superiores la zona administrativa. Esta disposición le permite a De la Sota desarrollar un juego con los huecos, que tiene su origen en la exigencia de dotar a la vivienda del gobernador de un balcón para los actos representativos. Por encima de este balcón coloca otros tres, con los antepechos de bronce enrasados con la fachada. Una disposición sorprendente que obliga al visitante a reflexionar sobre la naturaleza portante del edificio. Una simetría asimétrica que introduce un nuevo diálogo con la ciudad.
Una de las características más importantes es la composición dinámica de los huecos. Los de la plaza están retrasados y generan una sombra que les da profundidad. Los laterales están enrasados y convierten la fachada en un plano abstracto. De la Sota no solo diseñó el edificio, sino también las puertas, el mobiliario y la vajilla. Todavía se conservan algunas de las puertas, sillas y mesas originales, pero otros elementos se han perdido, como la vajilla.
En 1985 Pep Llinàs restauró la fachada y algunos elementos del interior, aunque posteriormente se acabó reemplazando la piedra original por otra más oscura. La carpintería es metálica y los balcones de bronce.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (5)
-
Seu del Govern Civil a Tarragona
El projecte va ser guanyador d’un concurs convocat l’any 1956 per la Dirección General de Arquitectura. La solució proposada per De la Sota modificava substancialment la configuració dels edificis destinats a funcions administratives i alhora representatives, que solien organitzar-se en dues plantes. L’edifici se situa en una posició privilegiada, davant la plaça Imperial Tarraco, d’esquena a la zona de nou creixement urbà determinada per la construcció de la casa Bloc, de Josep Maria Monravà, i amb el radi de la plaça com a geometria bàsica que guiava aquell creixement. L’edifici del Govern Civil diferencia clarament les plantes baixa i primera de la resta de les plantes. El projecte interpreta de manera molt fidedigna les complexes servituds d’un programa molt atomitzat i canalitzat per unes circulacions molt constrictives. De la planta baixa en sorgeixen fins a tres escales que condueixen tres recorreguts circulatoris diferents. El cos superior presenta tres balcons monumentals que simbolitzen, amb un llenguatge modern i eufemístic, els tres poders: executiu, legislatiu i judicial. La corba de la plaça queda reflectida en dos punts subtils i poc significatius: l’alineació dels quatre pilars frontals de la planta baixa i el tancament del cos baix de la part del darrere. -
Restauració de la Façana de la Seu del Govern Civil a Tarragona
Josep Llinàs Carmona, Alejandro de la Sota Martínez
-
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Reformes i RehabilitacionsRestauració de la Façana de la Seu del Govern Civil a Tarragona
Audiovisual
-
4:16
Presentació de l'edifici de la Subdelegació de Tarragona