El projecte tracta de restituir els valors tipològics i morfològics d'aquest Palau renaixentista, situant els serveis de difusió i atenció al públic de l'Arxiu. L'actuació determina una remodelació de l'àrea d'unes antigues vivendes on es col·loca el nucli de comunicacions verticals i els serveis públics amb el control general en planta baixa d'aquest nucli. En les cruixies útils de planta baixa es situa la zona d'exposicions que té un accés públic independent de la resta de l'arxiu. En planta noble es situa la sala d'actes, amb un foyer que aprofita la sala de l'enteixinat existent i els despatxos representatius. En la planta segona, les cruixies es deixen netes, obertes a diversos usos didàctics i administratius, i s'habilita un deambulatori sobre la lògia del pati per assegurar les circulacions. En la plata tercera es situen serveis interns. L'actuació tendeix a valorar l'edifici com a equipament públic, subratllant la funció del pati com a espai obert a la ciutat, amb el doble accés des de la Plaça del Rei i el carrer dels Comtes.

Un dels primers edificis públics de la ciutat vuitcentista en expansió, té una planta baixa i tres pisos. La façana té ecos del neoromànic d'Elies Rogent, visibles en l'ús d'arcs de mig punt i motllures en funció de guardapols. Està flanquejada per columnes corínties de fust estucat imitant carreus rústics. Hi destaca el saló de Sessions.

La Casa de la Vila es troba situada en l'extrem de la illa que fa xamfrà amb els carrers de la Barceloneta i de Colom. És un edifici públic que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab. L'edifici ha estat sotmès a diverses reformes. El seu interès és representatiu, dintre del llenguatge de l'eclecticisme. La cronologia de la Casa de la Vila de Gelida va iniciar-se el 1879, any de la col·locació de la primera pedra: l'autor del projecte inicial va ser l'arquitecte Laureà Arroyo i Velasco. D'aquest projecte només va realitzar-se una part. L'any 1924 va distribuir l'interior habilitant-lo per a habitatge, sota projecte de Josep Ros i Ros, arquitecte.

Torre de baixos i dos pisos al cos central i d'un sol pis als laterals. Al nivell de la planta noble del cos central, un balcó molt sortit es recolza sobre columnetes de ferro. Conjuga, amb sentit eclèctic, elements clàssics, com les columnes del vestíbul, els carreus en punta de diamant, les obertures i les proporcions en general amb elements medievals, com els merlets i la torreta central. El jardí d'accés a la torre ha estat eliminat per a obrir l'avinguda del Marquès de Sant Mori i ampliar la plaça Trafalgar.

Edifici aïllat que ocupa un extrem sencer d'illa. Es troba situat entre els carrers General Cortijo, Parlament i Ateneu. Presenta façanes als carrers General Cortijo i Parlament, i té un gran jardí a la part posterior. La casa consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat i torratxa. Hi ha un porxo posterior amb galeries de vidrieres que s'obren al jardí. El conjunt respon al llenguatge de l'eclecticisme. La casa es troba situada sobre la trama d'eixample vuitcentista que després va enllaçar amb el Poble Nou. Es tracta de l'antic edifici de Correus.

El 1887 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per reformar la Casa de la Ciutat com a residència de la família reial durant l’Exposició Universal de 1888. Domènech i Montaner la va dur a terme. L’edifici de la Casa de la Ciutat, d’origen medieval, havia arribat a principis del segle XIX en un estat de conservació deplorable. Diverses obres de restauració i ampliació dutes a terme cap al 1820 l’havien millorat una mica. Però calia allotjar-hi la família reial. Primer el concurs va ser declarat desert, i l’alcalde Rius i Taulet va encarregar el projecte a Antoni Gaudí. Aquest va arribar a presentar uns plànols, però la Comissió de Governació va encarregar d’urgència a Domènech i Montaner el projecte i el seu va tirar endavant. No es va realitzar la totalitat de la seva proposta, i en molts casos es va simplificar per agilitzar la construcció, de poc més de dos mesos. Les aportacions de Domènech van ser de tipus constructiu i distributiu, i la restauració i reinterpretació de la decoració interior. Es va construir una nova escala monumental que dignifiqués l’accés al primer pis i la redistribució de l’espai comprès entre el pati i el Saló de Cent. Es van reubicar el despatx de l’alcalde i altres dependències municipals per destinar-los a la família reial. Domènech va recuperar també l’antiga galeria gòtica d’accés al saló enderrocant tots els envans que tapiaven les arcades i recuperant la geometria dels contraforts que havien estat molt modificats i havien provocat lesions estructurals greus. Es van recuperar les policromies medievals de l’enteixinat, es van destapiar finestrals i col·locar vitralls nous, es van realitzar treballs d’ebenisteria, tapissat, pavimentació i es van crear lluernaris per tenir il·luminació natural i làmpades elèctriques. Un cop acabada la visita reial, Domènech va demanar d'acabar les feines decoratives i reforç estructural pendents, però no es van arribar a executar. Les modificacions que es van anar fent al llarg dels anys en aquests espais van fer desaparèixer gran part de l’obra de Domènech.

Conjunt d'edificacions de tipus civil, encara que actualment siguin propietat dels Escolapis, format per moltes dependències, entre les quals sovint no hi ha relacions d'estil. Una de les característiques del conjunt és el seu fort eclecticisme: des d'una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neoàrab; columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura; ús de maó compaginat amb l'ús de la pedra i les teulades planes amb els pinacles; i escultures clàssiques que conviuen amb fanals modernistes. El conjunt està voltat d'un ampli jardí que també participa de les característiques generals: al costat dels xiprers retallats a l'estil francès, hi ha palmeres. Primitivament hi havia el Mas Torrella, del segle XIV. A finals del segle XIX, l'any 1890, la propietat passà a mans d'Antoni Borrell, el qual en morir la deixà a les Escoles Pies. Antoni Borrell, Governador de Catalunya, fou qui ordenà la construcció de l'obra actual.

L'edifici es troba situat a l'eixample del segle XIX. La façana principal dóna a la Rambla de Nostra Senyora. És una construcció entre mitgeres i fa cantonada a un passatge cobert per on s'hi accedeix. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants que donen a les façanes laterals. Presenta un llenguatge eclèctic amb reminiscències de les construccions agrícoles de fusta i aplacats de ceràmica. El Centre Agrícola era la societat dels propietaris rurals. Les seves converses agrícoles van ser iniciades el 1900. També hi havia manifestacions artístiques i balls de societat. Durant la Guerra Civil va ser seu del Comité Revolucionari. Posteriorment es va construir un local de cinema en el seu interior.