En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Fins al 1344 es tenen poques notícies de la vida municipal, amb una elit política —els jurats— estamental i, del 1374 al s. xviii , triada a l’atzar. L’annexió del 1714 implanta la designació reial entre nobles, i la reforma del 1766 aporta una certa mescla. Les batzegades entre liberalisme i absolutisme culminen amb una organització moderna l’any 1924. La compra de sòl a l’areny per a serveis del comú fou la gènesi de l’estatge actual. S’hi coneix l’existència d’una taula de canvi (1443), un molí de gra (fins al 1498), la capella de Sant Miquel (1493-1859) i una sala de reunió (ant. al 1484). Corresponen a ampliacions dels s. xvi i xvii el pallol o
graner del comú (1612, convertit en teatre el 1669), la torre de campanes i una casa del veguer. Una reforma cabdal (1904-17) es concreta en una nova façana i porxo, pati i sala de sessions. Són ampliacions recents l’adquisició de la casa Vila i, després (1990), del casal major de Caramany, setcentista i amb restes gòtiques ocultes. Barreja, doncs, i manca d’unitat estilística, amb alguna peça remarcable, com el portal gòtic del saló de sessions.
Després de l’interiorisme de l’alcaldia (Bosch, Tarrús i Comadira, 1988), Lloret encara l’ampliació contemporània i el seu relligament intern (1995-2005, reforma inacabada) amb una vertical principal de nous accessos i d’altres de secundàries, amb enderrocs i amb la cirurgia d’un vincle transversal que travessa les finques i llurs crugies originals i que permet una lectura de la casa de Caramany. Els materials d’acabament de la intervenció han d’anar tenyint les fases successives d’una unitat funcional, però també sensible a textures i colors. El pla de la ciutat antiga del 1983 no s’hi ha aplicat.
autoria desconeguda