Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

  • Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

  • Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

  • Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

  • Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

  • Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

  • Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

  • Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

  • Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

Memòria

El Camp d'Esports de la Carretera de Sarrià, propietat del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, amb un aforament legal d'uns 15.000 espectadors, resultava insuficient per contenir còmodament la gran afluència de públic que desitjava presenciar les competicions de futbol que en el mateix se celebraven, per la qual cosa, des de feia temps, l'ampliació de les graderies de tribuna es feia indispensable.
En les alineacions del sector aprovades per l'Ajuntament en 30 de novembre de 1953, es va preveure la possibilitat de la permanència i l'ampliació del Camp d'Esports de la Carretera de Sarrià de manera que fos possible una capacitat legal d'uns 35.000 espectadors, quedant el recinte del Camp d'Esports envoltat en gairebé tot el seu perímetre per carrers.
Per encàrrec de la Junta, es va redactar un avantprojecte general que permetés el desenvolupament de les obres en diverses fases successives i d'acord amb les possibilitats econòmiques del Club.

La primera fase correspon a l'ampliació de la tribuna principal, que constitueix l'objecte de l'actual projecte.

DESCRIPCIÓ - Les obres consisteixen essencialment en l'addició d'una tribuna superior en voladís sobre l'actualment existent, suprimint la marquesina d'estructura metàl·lica actual i ampliant en 12 metres la profunditat de la graderia. Els perfils transversals han estat acuradament estudiats per obtenir una visibilitat perfecta per a tots els espectadore, tant en les localitats numerades com a les localitats de peu. Es divideix la graderia en tribuna alta i graderia i tribuna baixa.

La tribuna baixa comprèn el tram inferior de 6 files de localitats numerades descobertes i el tram superior amb 12 files de localitats cobertes que s'anomena tribuna i en la qual està situada la tribuna presidencial i la llotja d'autoritats, flanquejades pel seu front i laterals per 21 llotges que s'estenen també per darrere de les localitats de la tribuna principal, formant llotges de 6 i 8 butaques. Per a l'accés d'aquestes localitats, s'han previst els següents vomitoris i escales: 6 vomitoris de 2 metres i 2 escales de 3 metres, de 18 metres en total.

Les tribunes baixa i principal estan separades per un passadís de 1,20 metres d'amplada, al qual desemboquen els vomitoris i en sentit transversal per escales d'1 m. d'amplada, separades a una distància màxima de 12 m.

Les grades de les tribunes tenen 80 cm. d'ample, dels quals 40 estan destinats a seients numerats i els restants a pas. L'amplada de les localitats serà de 0,50 m. per espectador. La tribuna alta comprèn també dos trams diferents: la tribuna superior i la graderia, que al seu torn se subdivideix en inferior i superior. La tribuna superior constarà de 6 files de localitats numerades descobertes i forma un voladís sobre la tribuna principal, d'9,50 metres. La graderia està formada per dos trams de 8 i 14 files de localitats de peu no numerades. Per al servei d'aquestes localitats es projecten els següents vomitoris i escales: tribuna superior, 8 vomitoris de 2 m. ; graderia, 10 vomitoris de 2 m.

A la tribuna superior es deixa un passadís de distribució d'1 m. d'amplada, i en la graderia un altre passadís central d'1 m. després de la fila 8. a i un altre de superior de 2 m. després del segon tram de graderia. Les localitats de graderia estan calculades de 0,60x0,50m. d'amplada i deixant escales d'1 m., Amb una separació màxima de 11 m.

ESTRUCTURA. - L'estructura de la nova tribuna es projecta de formigó armat, formant pòrtics de dos trams i volada de 9,50 m., Adossant la nova estructura als pòrtics existents de l'actual, deixant entre ambdues una junta de dilatació, de manera que el seu treball sigui totalment independent. La separació entre pòrtics és de 7 m. de la línia d'estructura de façana i convergent radialment segons la curvatura de la tribuna actual. Els pòrtics queden travats per jàsseres transversals i pels forjats de sostres de les plantes i entreplantes descrites. L'estructura es projecta per lloses de formigó armat reticulat, formant-se les graderies per nervis de formigó armat i lloses del mateix material que completin l'arriostrament dels pòrtics. Tota l'estructura ha estat calculada meticulosament per sobrecàrregues de 500 kg. per metre quadrat.

Per evitar les esquerdes produïdes per les retraccions d'enduriment, s'han previst dues juntes de dilatació en sentit transversal, coincidint amb les actualment existents a la tribuna baixa actual.

Autor: Josep Maria Soteras i Mauri

Font: Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

    Matías Colmenares

  2. Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

    Josep Maria Soteras i Mauri

    Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

    El Camp d'Esports de la Carretera de Sarrià, propietat del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, amb un aforament legal d'uns 15.000 espectadors, resultava insuficient per contenir còmodament la gran afluència de públic que desitjava presenciar les competicions de futbol que en el mateix se celebraven, per la qual cosa, des de feia temps, l'ampliació de les graderies de tribuna es feia indispensable. En les alineacions del sector aprovades per l'Ajuntament en 30 de novembre de 1953, es va preveure la possibilitat de la permanència i l'ampliació del Camp d'Esports de la Carretera de Sarrià de manera que fos possible una capacitat legal d'uns 35.000 espectadors, quedant el recinte del Camp d'Esports envoltat en gairebé tot el seu perímetre per carrers. Per encàrrec de la Junta, es va redactar un avantprojecte general que permetés el desenvolupament de les obres en diverses fases successives i d'acord amb les possibilitats econòmiques del Club. La primera fase correspon a l'ampliació de la tribuna principal, que constitueix l'objecte de l'actual projecte. DESCRIPCIÓ - Les obres consisteixen essencialment en l'addició d'una tribuna superior en voladís sobre l'actualment existent, suprimint la marquesina d'estructura metàl·lica actual i ampliant en 12 metres la profunditat de la graderia. Els perfils transversals han estat acuradament estudiats per obtenir una visibilitat perfecta per a tots els espectadore, tant en les localitats numerades com a les localitats de peu. Es divideix la graderia en tribuna alta i graderia i tribuna baixa. La tribuna baixa comprèn el tram inferior de 6 files de localitats numerades descobertes i el tram superior amb 12 files de localitats cobertes que s'anomena tribuna i en la qual està situada la tribuna presidencial i la llotja d'autoritats, flanquejades pel seu front i laterals per 21 llotges que s'estenen també per darrere de les localitats de la tribuna principal, formant llotges de 6 i 8 butaques. Per a l'accés d'aquestes localitats, s'han previst els següents vomitoris i escales: 6 vomitoris de 2 metres i 2 escales de 3 metres, de 18 metres en total. Les tribunes baixa i principal estan separades per un passadís de 1,20 metres d'amplada, al qual desemboquen els vomitoris i en sentit transversal per escales d'1 m. d'amplada, separades a una distància màxima de 12 m. Les grades de les tribunes tenen 80 cm. d'ample, dels quals 40 estan destinats a seients numerats i els restants a pas. L'amplada de les localitats serà de 0,50 m. per espectador. La tribuna alta comprèn també dos trams diferents: la tribuna superior i la graderia, que al seu torn se subdivideix en inferior i superior. La tribuna superior constarà de 6 files de localitats numerades descobertes i forma un voladís sobre la tribuna principal, d'9,50 metres. La graderia està formada per dos trams de 8 i 14 files de localitats de peu no numerades. Per al servei d'aquestes localitats es projecten els següents vomitoris i escales: tribuna superior, 8 vomitoris de 2 m. ; graderia, 10 vomitoris de 2 m. A la tribuna superior es deixa un passadís de distribució d'1 m. d'amplada, i en la graderia un altre passadís central d'1 m. després de la fila 8. a i un altre de superior de 2 m. després del segon tram de graderia. Les localitats de graderia estan calculades de 0,60x0,50m. d'amplada i deixant escales d'1 m., Amb una separació màxima de 11 m. ESTRUCTURA. - L'estructura de la nova tribuna es projecta de formigó armat, formant pòrtics de dos trams i volada de 9,50 m., Adossant la nova estructura als pòrtics existents de l'actual, deixant entre ambdues una junta de dilatació, de manera que el seu treball sigui totalment independent. La separació entre pòrtics és de 7 m. de la línia d'estructura de façana i convergent radialment segons la curvatura de la tribuna actual. Els pòrtics queden travats per jàsseres transversals i pels forjats de sostres de les plantes i entreplantes descrites. L'estructura es projecta per lloses de formigó armat reticulat, formant-se les graderies per nervis de formigó armat i lloses del mateix material que completin l'arriostrament dels pòrtics. Tota l'estructura ha estat calculada meticulosament per sobrecàrregues de 500 kg. per metre quadrat. Per evitar les esquerdes produïdes per les retraccions d'enduriment, s'han previst dues juntes de dilatació en sentit transversal, coincidint amb les actualment existents a la tribuna baixa actual.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!