Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Pavelló de Serveis del Real Club de Golf el Prat

  • Pavelló de Serveis del Real Club de Golf el Prat

  • Pavelló de Serveis del Real Club de Golf el Prat

  • Pavelló de Serveis del Real Club de Golf el Prat

Memòria

El pavelló dóna l’esquena al camp de golf i s’orienta cap al sud-oest, tot formant un cos amb dues ales que acullen dos grups de funcions ben diferenciades. S’accedeix per l’eix de les dues ales a un àmbit principal transparent cap a la façana oposada, on hi ha les sales d’estar, el bar i el menjador. A la banda nord queda l’ala del personal de servei, amb un pati propi que recull totes les obertures. Per la banda sud creix la segona ala, que allotja les oficines i els vestidors. El pavelló dóna resposta a les qualitats paisatgístiques pròpies d’un camp de golf per mitjà d’una construcció d’una sola planta, vidrada de terra a sostre en bona part de la façana, i unificada per una gran coberta plana que forma voladís en la majoria del seu perímetre. Així s’aconsegueixen uns àmbits directament relacionats amb l’exterior i ben delimitats per sota de les capçades dels arbres.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Los únicos campos de Golf que se habían construido en Barcelona eran el Real Club de Golf de Pedralbes (1910) y el Club de Golf de Sant Cugat (1914), pero el Golf de Pedralbes estaba siendo rodeado por la ciudad y a finales de los 40, al abrirse la Diagonal, tuvo que desaparecer. Como alternativa, un grupo de socios de Pedralbes y de Sant Cugat emprendieron el proyecto de la construcción del RCG El Prat en una finca situada entre el aeropuerto de Barcelona y el mar. El edificio es de una sola planta para respetar las copas de los árboles y está concebido a partir de la cubierta, que es una losa de hormigón armado forrada de chapa de dimensiones mayores que el propio edificio. Tanto por su altura como por su curvatura se decidió que esta losa fuera lo más delgada posible. En el proyecto son muy importantes las transparencias que se consiguen a través de paredes de vidrio y de patios interiores. De este modo se superpone una multiplicidad de espacios interiores y exteriores que ponen en contacto directo el paisaje con el espectador, y este puede disfrutar de las vistas del campo de golf con el mar de fondo. Siempre que conviene, los cerramientos de vidrio se sustituyen por muros de ladrillo cortado por la mitad. Se cortaban con la maceta y se obtenía una textura muy rugosa.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa