Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Josep Maria Soteras i Mauri

Memòria

Va néixer el 23 d’Abril de 1907 i va morir l’onze de Març de 1989. Obtingué el títol d'arquitecte el nou d'agost de 1930 a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Va desenvolupar una extensa carrera com a arquitecte, realitzant nombroses col·laboracions amb arquitectes com Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa i Francesc Mitjans i Miró. Val a dir també, que va exercir d'arquitecte en cap de la Unitat Operativa de l'Ajuntament de Barcelona. De la seva producció cal destacar els plans parcials del sector final de la Diagonal, Santa Coloma, Zona Nord de la Diagonal i les Corts, i els projectes de l'Estadi del Fútbol Club Barcelona, El Palau d'esports de Barcelona, l'antic estadi del R.C.E. Espanyol i les "Vivendes" del Congrés Eucarístic. A més, és l'autor d’edificis singulars, entre els que trobem l'edifici Euro Gran Via S.A. (Gran Via-Lepant), el conjunt industrial de Henkel Ibérica S.A, la Fábrica lámparas Z, els tallers de la Hispano-Olivetti i l'edifici de la Llave de Oro a la plaça Josep Tarradellas.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Tallers Hispano-Olivetti

    Italo Lauro, Josep Maria Soteras i Mauri

    Tallers Hispano-Olivetti

  2. Font del Passeig de Gràcia

    Josep Maria Soteras i Mauri

    Font del Passeig de Gràcia

  3. Habitatges del Congrés Eucarístic

    Carlos Marqués Maristany, Antoni Pineda i Gualba, Josep Maria Soteras i Mauri

    Habitatges del Congrés Eucarístic

  4. Altar per al XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona

    Lluís Riudor i Carol, Josep Maria Soteras i Mauri, Joaquim Vilaseca Rivera

    Altar per al XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona

  5. Palau Municipal d'Esports

    Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa, Josep Maria Soteras i Mauri

    Palau Municipal d'Esports

    El Palau dels Esports de Barcelona està situat a la part més baixa de la muntanya de Montjuïc, en un solar que havia ocupat un dels palaus de l'Exposició Internacional del 1929. Es va inaugurar el 1955 per albergar els II Jocs Mediterranis i té capacitat per qualsevol tipus d’esport cobert. Va ser l'únic poliesportiu de Barcelona fins que el FC Barcelona va inaugurar el Palau Blaugrana el 1971. L'edifici consisteix bàsicament en una coberta de 65 metres de llum que cobreix les grades i la pista poliesportiva. La coberta és una volta que està formada per nou arcs de formigó armat amb tres articulacions, estan construïts in situ i tenen una alçada de 24 metres des de la seva arrencada a nivell del passadís que separa els dos anells de graderies. Aquests arcs es deixen vistos a l'exterior i es ressalten revestint els altres elements amb aplacat de pedra. A l'interior només s'han deixat vistos els nervis, revestint els sostres amb un enllistonat de fusta que proporciona un bon acabat i serveix d'absorbent acústic. Els accessos a l'edifici es produeixen a través de les façanes planes, per sota de dos marcs rectangulars amb lamel·les verticals de formigó gegants que tamisen la il·luminació.
  6. Camp Nou

    Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa, Francesc Mitjans Miró, Josep Maria Soteras i Mauri

    Camp Nou

    El projecte respon a la necessitat d’allotjar un nombre d’espectadors cada cop més gran per a un club de futbol en constant creixement i amb una projecció social cada vegada més àmplia. Els criteris de disseny varen partir d’una anàlisi crítica dels principals estadis de futbol del món. El terreny de joc queda per sota del nivell del carrer, per tal que l’ascens a les grades més elevades no sigui tan exagerat. Les grades segueixen una traça de quatre corbes rebaixades per tal de garantir la màxima proximitat dels espectadors al terreny de joc. En secció, l’estadi s’organitza en tres graderies encavalcades, per aprofitar al màxim l’ocupació vertical. La primera graderia reposa directament sobre el terreny. La segona graderia allotja els seients de tribuna i les localitats més afavorides, que són les úniques a cobert. La tercera graderia allotja les localitats de general i creix en alçària per la banda oposada a la tribuna. L’evacuació s’organitza per mitjà de la combinació de nombrosos nuclis de circulació vertical comunicats amb unes passeres ininterrompudes. El Camp Nou aplica criteris de racionalitat al programa d’un estadi de gran capacitat, on els espectadors són els autèntics protagonistes.
  7. Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

    Josep Maria Soteras i Mauri

    Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol

    El Camp d'Esports de la Carretera de Sarrià, propietat del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, amb un aforament legal d'uns 15.000 espectadors, resultava insuficient per contenir còmodament la gran afluència de públic que desitjava presenciar les competicions de futbol que en el mateix se celebraven, per la qual cosa, des de feia temps, l'ampliació de les graderies de tribuna es feia indispensable. En les alineacions del sector aprovades per l'Ajuntament en 30 de novembre de 1953, es va preveure la possibilitat de la permanència i l'ampliació del Camp d'Esports de la Carretera de Sarrià de manera que fos possible una capacitat legal d'uns 35.000 espectadors, quedant el recinte del Camp d'Esports envoltat en gairebé tot el seu perímetre per carrers. Per encàrrec de la Junta, es va redactar un avantprojecte general que permetés el desenvolupament de les obres en diverses fases successives i d'acord amb les possibilitats econòmiques del Club. La primera fase correspon a l'ampliació de la tribuna principal, que constitueix l'objecte de l'actual projecte. DESCRIPCIÓ - Les obres consisteixen essencialment en l'addició d'una tribuna superior en voladís sobre l'actualment existent, suprimint la marquesina d'estructura metàl·lica actual i ampliant en 12 metres la profunditat de la graderia. Els perfils transversals han estat acuradament estudiats per obtenir una visibilitat perfecta per a tots els espectadore, tant en les localitats numerades com a les localitats de peu. Es divideix la graderia en tribuna alta i graderia i tribuna baixa. La tribuna baixa comprèn el tram inferior de 6 files de localitats numerades descobertes i el tram superior amb 12 files de localitats cobertes que s'anomena tribuna i en la qual està situada la tribuna presidencial i la llotja d'autoritats, flanquejades pel seu front i laterals per 21 llotges que s'estenen també per darrere de les localitats de la tribuna principal, formant llotges de 6 i 8 butaques. Per a l'accés d'aquestes localitats, s'han previst els següents vomitoris i escales: 6 vomitoris de 2 metres i 2 escales de 3 metres, de 18 metres en total. Les tribunes baixa i principal estan separades per un passadís de 1,20 metres d'amplada, al qual desemboquen els vomitoris i en sentit transversal per escales d'1 m. d'amplada, separades a una distància màxima de 12 m. Les grades de les tribunes tenen 80 cm. d'ample, dels quals 40 estan destinats a seients numerats i els restants a pas. L'amplada de les localitats serà de 0,50 m. per espectador. La tribuna alta comprèn també dos trams diferents: la tribuna superior i la graderia, que al seu torn se subdivideix en inferior i superior. La tribuna superior constarà de 6 files de localitats numerades descobertes i forma un voladís sobre la tribuna principal, d'9,50 metres. La graderia està formada per dos trams de 8 i 14 files de localitats de peu no numerades. Per al servei d'aquestes localitats es projecten els següents vomitoris i escales: tribuna superior, 8 vomitoris de 2 m. ; graderia, 10 vomitoris de 2 m. A la tribuna superior es deixa un passadís de distribució d'1 m. d'amplada, i en la graderia un altre passadís central d'1 m. després de la fila 8. a i un altre de superior de 2 m. després del segon tram de graderia. Les localitats de graderia estan calculades de 0,60x0,50m. d'amplada i deixant escales d'1 m., Amb una separació màxima de 11 m. ESTRUCTURA. - L'estructura de la nova tribuna es projecta de formigó armat, formant pòrtics de dos trams i volada de 9,50 m., Adossant la nova estructura als pòrtics existents de l'actual, deixant entre ambdues una junta de dilatació, de manera que el seu treball sigui totalment independent. La separació entre pòrtics és de 7 m. de la línia d'estructura de façana i convergent radialment segons la curvatura de la tribuna actual. Els pòrtics queden travats per jàsseres transversals i pels forjats de sostres de les plantes i entreplantes descrites. L'estructura es projecta per lloses de formigó armat reticulat, formant-se les graderies per nervis de formigó armat i lloses del mateix material que completin l'arriostrament dels pòrtics. Tota l'estructura ha estat calculada meticulosament per sobrecàrregues de 500 kg. per metre quadrat. Per evitar les esquerdes produïdes per les retraccions d'enduriment, s'han previst dues juntes de dilatació en sentit transversal, coincidint amb les actualment existents a la tribuna baixa actual.
  8. Parròquia de Sant Bernat Calvó

    Josep Maria Soteras i Mauri

  9. Edifici Luminor

    Josep Maria Soteras i Mauri

    El ayuntamiento derribó un antiguo convento en 1943 para construir la actual plaza Castella. De este convento sólo se conservó la iglesia barroca y se aprovecharon algunas columnas del claustro para construir un porche de acceso. A cada lado de esta iglesia tenía que situarse un edificio con vocación de formar un espacio urbano con lenguaje tradicional y el edificio Luminor tenía que culminar este proceso. Soteras presentó una propuesta al ayuntamiento con fachadas tradicionales, que fueron aprobadas. Sin embargo, acabó construyendo un edificio muy distinto con criterios racionalistas. Es un caso muy parecido al del edificio Novocomum de Terragni de 1929. El edificio Luminor tiene una planta en L que cierra la plaza, mantiene la cornisa horizontal a la altura de los demás edificios y va escalonando la altura de las plantas bajas para adaptarse a la pendiente de la ciudad. Como elementos singulares aparecen unas ventanas adelantadas que sirven de escaparate y una marquesina de hormigón armado que remata el testero del edificio. La ampliación de Coderch es respetuosa con toda estructura formal y constructiva del proyecto. Las diferencias son muy pequeñas, casi imperceptibles.
  10. Blocs G1 i G2 del Polígon Montbau

    Josep Maria Soteras i Mauri

    Blocs G1 i G2 del Polígon Montbau

  11. Habitatges Escoles Pies 6

    Josep Maria Soteras i Mauri

  12. Fàbrica Philips

    Josep Maria Soteras i Mauri

    Fàbrica Philips

    Los pabellones están organizados a lo largo de un eje de circulación interior con zonas verdes para el descanso de los trabajadores, como si el conjunto se hubiera concebido a partir de teorías derivadas de modelos higienistas y de ciudades jardín. Actualmente, el entorno ha sufrido graves transformaciones debido a la ampliación de la fábrica. Por motivos financieros y de flexibilidad, se ha destinado un edificio a cada función y se han dejado las plantas libres, definiéndose tan sólo la posición de los servicios, las escaleras y el montacargas. También se ha construido una sala de máquinas independiente para suministrar energía a los demás pabellones. La imagen del conjunto viene determinada por la estructura, que se puede cerrar por dentro o por fuera y permite realizar aberturas muy grandes donde se necesite. En el proyecto se juega con estas posibilidades y se combinan soluciones distintas según el material empleado. En general, se alterna la fábrica de ladrillo visto con el estuco pintado de blanco y el vidrio. Como la ventilación es básicamente artificial, se han colocado ventanas de 1,20 m de altura en las naves y se han protegido con lamas.
  13. Polígon Montbau: Segona Unitat

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri

    Polígon Montbau: Segona Unitat

    Quan el 1961 es va decidir construir el segon sector, el Patronat va encarregar als arquitectes Manuel Baldrich, Antoni Bonet, Pedro López Iñigo i Josep Soteras la redacció del corresponent projecte arquitectònic. Quines van haver de ser les raons per escollir aquest equip tan heterogeni, composat per dos arquitectes municipals, un arquitecte provincial i un arquitecte independent, acabat d'arribar de l'Argentina amb un evident prestigi professional? Aquest equip, tot i la presència dels arquitectes municipals, un d'ells coautor del primer Pla, va decidir que no podia limitar-se a projectar els edificis, sinó que calia refer totalment també l'estructura urbanística d'aquell sector. Es va fer, doncs, un Pla nou, que es va aprovar el 2 de juliol de a 1962. Amb aquest nou Pla sembla que es va aconseguir, exactament, el doble nombre d'habitatges de què s'havia previst en un principi en aquell sector.
  14. Habitatges Diagonal 489-495

    Josep Maria Soteras i Mauri

    Habitatges Diagonal 489-495

  15. Factoria Cobega S.A.

    Josep Maria Soteras i Mauri

    Factoria Cobega S.A.

    L'edifici es va construir en un solar del carrer Guipúscoa que, en aquell moment, era l'entrada a Barcelona des del Maresme i tenia un gran futur com a avinguda comercial. El plantejament funcional partia de la decisió de mostrar el procés de fabricació als transeünts com un gran aparador, amb la voluntat de manifestar la imatge poderosa de la indústria i presentar-la com un dels símbols de la nova societat. L'edifici té forma de L amb una ala d'oficines al lateral i una altra de fabricació al carrer, on el procés es desenvolupa per gravetat en tres fases. A la planta superior es col·loca el magatzem de sucre i matèries primeres, que baixen a la planta intermèdia on es barregen i es fabriquen les begudes carbòniques. A la planta baixa s'embotellen i tanquen. A través de les grans vitrines de la planta baixa es podia apreciar el procés d'embotellament de les begudes carbòniques des del carrer, encara que avui ja no és així ja que s'ha desplaçat l'embotellat a la planta soterrani. A la primera planta, els tècnics encara poden observar avui el procés de fabricació a través de les grans particions de vidre que subdivideixen l'espai interior. L'edifici està plantejat a partir de criteris de racionalitat constructiva, amb un treball important en l'elaboració dels detalls.
  16. Blocs Q del Polígon Montbau

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri

    Blocs Q del Polígon Montbau

    El disseny del bloc Q, juntament amb el P i R van permetre doblar la densitat de l’edificació de la segona etapa de la construcció de Montbau, separada de la primera pel Torrent Central (de Pomaret). Organitzativament és similar al braç curt de la L del bloc P, de planta quadrada i 17 m de costat. Igual que allà, l’escala es troba al mig i dona accés a 4 habitatges per replà. Però el fet de tenir 14 plantes d’alçada, en lloc de només 4, obliga per normativa a col·locar ascensors. Se’n posen 2 per bloc, servint a les plantes parells i imparells respectivament. L’altre fet diferencial és el gir de 45º respecte a l’ordenació de la resta d’edificis, per tal d’aconseguir una bona orientació i per evitar la frontalitat entre les torres, optimitzant les vistes i l’assolellament de tots els habitatges. És l’única construcció per la que es va aplanar el terreny, amb la qual cosa totes 4 façanes són de la mateixa alçada. L’estructura d’aquest edifici és mixta de formigó i obra. A l’època encara hi havia la tendència de construir amb el sistema de parets de càrrega els edificis de major alçada. En aquest cas concret s’introdueix el formigó armat a les parets exteriors i es manté el maó per a l’estructura interior.
  17. Blocs P del Polígon Montbau

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri

    Blocs P del Polígon Montbau

    A la segona etapa de la planificació del polígon d’habitatge de Montbau es produeix un augment de la densitat de l’edificació. Serà la forma d’agrupar alguns edificis i l’increment d’alçada d’altres el que permetrà aconseguir-ho. L’espai públic resultant té una escala més domèstica, generant petites places al voltant de l’edificació. El bloc P és un dels tipus desenvolupats a tal fi. Una successió de blocs en L, decalats, genera un entramat singular, al voltant del qual es projecten 3 grups separats, formats per 3 torres cadascun i que tanquen el conjunt. Els habitatges del braç llarg de la L tenen l’escala ventilada i il·luminada per façana i l’accés des del carrer a cota de planta segona, cosa que obliga a una tipologia diferent a la planta primera. Aquí els habitatges només tenen una façana, mirant cap a la plaça. A les plantes 2, 3 i 4 hi ha 2 habitatges per replà i façana davant i darrera. A la part curta de la L, l‘escala queda al mig de la planta i dona accés a 4 habitatges per replà. Al conjunt del bloc, totes les peces, a excepció dels lavabos, son exteriors. I tant a les sales com als dormitoris principals es produeix un endarreriment del pla de façana que dona a un espai exterior, unes terrasses, davant d’elles i genera un element compositiu molt característic i diferencial de la resta de façanes que no miren a la plaça. El sistema constructiu de parets de maó de càrrega permet aquestes grans obertures, donat que són perpendiculars a les façanes Sud i Nord. Les façanes combinen l’obra vista amb peces ceràmiques vidriades de la Bisbal de colors entre el blau i el verd.
  18. Església Parròquia de Santa Tecla

    Josep Maria Soteras i Mauri

    Éste es un edificio aislado de planta rectangular que ofrece el aspecto de una inmensa nave industrial sin pilares intermedios. Tiene una capacidad para 800 personas sentadas y es completamente diáfana. La estructura de hormigón armado y los cerramientos de obra vista presentan un aspecto general que se podría considerar brutalista, pero los elementos más destacados —el campanario y la cubierta— son muy ligeros e innovadores. El campanario es un elemento singular de carácter escultórico que está formado por dos mástiles de hormigón armado de 45 m de altura que soportan una cruz muy esbelta y ligera, un juego de seis campanas y un reloj sonoro. La cubierta es una superficie reglada formada por una secuencia de paraboloides hiperbólicos que permiten desaguar fácilmente. Esta superficie se genera a partir del movimiento alternativo de unas jácenas metálicas en celosía que se van inclinando a un lado y a otro. La nave de la iglesia está iluminada por grandes vidrieras de hormigón con cristales de colores y líneas abstractas. El testero que cierra el fondo del presbiterio está formado por un muro retranqueado que acaba de cerrar el recinto, sin ornamentos.
  19. Servei Estació

    Francesc Cavaller i Soteras, Josep Maria Soteras i Mauri

    El Servei Estació fue la primera gasolinera catalana de estilo moderno que se construyó a finales de los años treinta. Su fundador, José Manzanares, empezó combinar el servicio de repostaje con la importación de productos derivados del petróleo, evolucionando hacia el plástico y materiales de primera transformación, hasta que pasó a consolidarse como una tienda multiproducto. La evolución del negocio derivó en la necesidad de construir el actual edificio, con un programa comercial mucho más amplio que le ha llevado a convertirse en el Corte Inglés de las ferreterías. El proyecto de Soteras y Cavaller es un edificio de planta libre. Los únicos elementos fijos son el núcleo de comunicaciones verticales y las escaleras mecánicas, que fuero las primeras de Barcelona. El edificio está separado de una de las medianeras por la necesidad de respetar la fachada posterior de un edificio existente, lo que le permite ganar iluminación y acabar el edificio en forma de testero. Los alzados combinan grandes ventanales con aplacados verticales de granito gris. Los pilares metálicos aparecen marcados en la fachada y acaban rematando el edificio con una marquesina metálica.
  20. Fàbrica Electrònica

    Josep Maria Soteras i Mauri

    Fàbrica Electrònica

  21. Habitatges Passeig de Gràcia 99

    Francesc Cavaller i Soteras, Josep Maria Soteras i Mauri

    Habitatges Passeig de Gràcia 99

  22. Fàbrica Coca-Cola

    Josep Maria Soteras i Mauri

  23. Primera Ampliació del Camp Nou

    Antonio Bergnes de las Casas i Soteras, Francesc Cavaller i Soteras, Juan Pablo Mitjans i Perelló, Francesc Mitjans Miró, Josep Maria Soteras i Mauri

    Primera Ampliació del Camp Nou

    L'Estadi es va inaugurar al setembre de 1957, construïda la primera fase només amb les dues primeres graderies i coronació simètrica. El perfil de l'Estadi es caracteritzava per la gran marquesina de coberta, amb un disseny nou adaptat pels arquitectes a les tècniques convencionals del moment. No va ser fins al 1982, ja sota la presidència de l'inefable Josep Lluís Nuñez, quan l'original asimetria de l'Estadi es va veure completada amb la tercera graderia amb motiu de la celebració del Campionat Mundial de Seleccions. El projecte d'aquesta segona fase el van executar Mitjans i Soteras, juntament amb Juan Pablo Mitjans, fill del primer i Francisco Cavaller, nebot del segon. La construcció final es va caracteritzar pel muntatge d'una envolupant de lamel·les a tot el perímetre de l'edifici, i per la inclusió del cos de rampes de la façana est, originalment independent, dins del volum de la tercera graderia. Aquestes rampes, penjant tensades de la façana posterior, augmenten el presumpte dramatisme del conjunt, encara a costa d'eliminar el valor d'element mediador del projecte original. El 1994, a causa de la normativa de la UEFA, es va adaptar la primera graderia, passant els espectadors drets a asseguts. Aquest canvi va implicar baixar pràcticament 3 metres la cota del terreny de joc, amb les inevitables conseqüències a les isòptiques de l'Estadi. L´estoica espectacularitat de la visió original de l´Estadi i el seu accés a tribuna en rampa des de l´aparcament de geometria corba situat a Arístides Mayol, es va anar desfigurant a partir de 1957 amb l´aparició d´una barroera constel·lació d´edificis. Entre ells encara brilla amb llum pròpia la bella cúpula del Palau Blaugrana, lamentablement avui condemnada a demolició, realitzada per Soteras al costat de Cavaller i l'enginyer Florencio del Pozo. La seva menys afortunada volumetria exterior s'entremescla maldestrement entre un grup de banals edificacions auxiliars. El conjunt, lluny de la categoria mítica de l'estadi, arruïna l'accés simbòlic a l'edifici. També els afegits realitzats a la façana Oest, entre ells la seu de l'actual museu, amb autoria similar, no ajuden a no negar la hipòtesi de l'existència d'un component genètic en la qualitat d'un arquitecte. El coneixement arquitectònic, i això encara és més visible en intervenir en un edifici preexistent, és probablement de dubtós caràcter hereditari. S'adquireix amb esforç, dedicació, constància, i encara que potser avui no estigui de moda, amb altes dosis d'humilitat i voluntat de servei a la societat. Més de cinquanta anys després, el Camp Nou manté la seva estoica dignitat i la seva funcionalitat com a Estadi. Una altra qüestió és si és el plató adequat per a la retransmissió d’un partit de futbol, quan l’espectador torna part de l’espectacle. O quan l'antic temple de l'esport és transformat, bíblicament, al mercat. Bé, al centre comercial.

Arxiu

  • Perspectiva exterior del Camp Nou

    Dibuix

    Perspectiva exterior del Camp Nou

    Fons Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Polígon Montbau: Unitat Nord-Est.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior del Polígon Montbau: Unitat Nord-Est.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia