Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Memòria

Los apartamentos se piensan para atender al comportamiento ocioso y despreocupado del periodo estival. Más que una sustracción del paisaje, podemos definir la propuesta de Puig Torné como una sustitución de ese mismo paisaje. Sin violentar el paisaje existente, Puig Torné construye un paisaje nuevo a partir del perímetro cerrado de la construcción. Los límites son precisos. Los apartamentos son un refugio, se separan de la naturaleza salvaje del lugar. El Cabo de Salou, en 1965, cuando se construyen los apartamentos, era un lugar inhóspito de naturaleza salvaje. La característica más notable y acierto del edificio radica en el escalonamiento topográfico provocando un interesante juego volumétrico para mantener la privacidad entre apartamentos a través del escalonamiento topográfico y el desplazamiento en planta de la unidad elemental. El edificio consta de 16 apartamentos organizados en PB+3PP. Puig Torné adopta la sintaxis clara y precisa de la composición neoplástica que caracteriza visualmente la obra, con el uso de barras de hormigón in situ que contrastan con el revoco blanco. Los jardines de planta baja forman terrazas entendidas como abstracción del bancal agrícola catalán, presente en los alrededores del emplazamiento. Las viviendas se separan del viario en cul de sac generando un espacio intermedio, un jardín comunitario de uso vecinal que recrea el paisaje del lugar. Una estrategia perseguida por Antonio Bonet y el propio Puig Torné en los numerosos edificios proyectados en el Cabo de Salou entre 1959 y 1963 Puig Torné propone un modo educado de habitar el paisaje del cabo de Salou antes de su destrucción. Sin que el usuario sea consciente, multiplicando la percepción visual y táctil que produce el sonido del viento, el rumor de las olas, el canto de las aves marinas, los olores del mar y la vegetación o el contraste lumínico de sol y sombra. Habitar de un modo saludable, respetuoso con el medioambiente, al aire libre. Significa también apreciar aquellas impresiones fugitivas del paisaje: variaciones de luz y temperatura en el día, en el tiempo, en las estaciones, apreciar el carácter efímero y dinámico de la naturaleza.

Autor: Juan Fernando Ródenas García, Gillermo Zuaznabar, Carlos Gonzalvo

Font: cait-urv.eu

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa