Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Biblioteca Central de Terrassa

  • Biblioteca Central de Terrassa

  • Biblioteca Central de Terrassa

  • Biblioteca Central de Terrassa

  • Biblioteca Central de Terrassa

Memòria

La biblioteca és situada en una de les àrees d’expansió de la ciutat, on la presència dels antics vapors i de petites cases unifamiliars va deixant pas a noves arquitectures de substitució. El conjunt el formen dos volums clarament diferenciats, disposats de manera obliqua. En l’espai intersticial entre tots dos cossos hi ha l’accés principal. El volum més gran és ocupat per la sala general de lectura, al nivell de la planta baixa, mentre que el nivell inferior conté la biblioteca infantil i el magatzem. La planta baixa del volum petit es destina a sala de lectura de diaris i revistes, mentre que al nivell inferior hi ha una sala d’actes i un vestíbul d’accés exterior, des d’un pati anglès situat al lateral sud. Tots dos cossos queden determinats des de la secció transversal, pensada per dotar tot l’espai interior de llum homogènia, per mitjà d’unes grans voltes corbes que evoquen el passat industrial de la ciutat.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La biblioteca central de Terrassa esta situada en un dels principals territoris en transformació de ciutat, ocupat en l’actualitat per petits habitatges unifamiliars i antics vapors. El conjunt reinterpreta les arquitectures industrials veïnes i s’insereix com una peça més d’aquest catàleg arquitectònic. L’edifici dona façana al passeig de les lletres, i malgrat disposa d’obertures generoses que accetuen les visions creuades entre l’exteior i l’interior, es mostra poc acessible en el seu perímetre. Els espais es van descobrint de forma encadenada des de l’accés situat en l’interstici entre els dos cossos. El volum de major dimensió és el que acull, en planta baixa, la sala principal de lectura, mentre que el de menor dimensió els espais de lectura de diaris i revistes. Un gran pati anglès lateral, permet situar part del programa en una cota inferior, on es troben la biblioteca infantil, el magatzem i la sala d‘actes. L’edifici planteja dues seccions que, anàlogament als antics conjunts fabrils de l’entorn, en defineixen la geometria principal a grans trets. La coberta es desplega en trams corbs i proporciona unes condicions d’il·lumiació òptimes per al treball que es desenvolupa al seu interior. L’ordre pautat de l’estructura s’acaba confinant en dos volums que s’ajusten al perimetre trapezoidal del solar.

Autor: Josep Llinàs Carmona

Autors

Sobre el mapa