La biblioteca s’ubica a l’extrem nord-oest de la plaça Cívica del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Pel seu interior, tallant l’edifici de manera obliqua, discorre un carrer d’accés a la plaça Cívica que es transforma en el vestíbul de l’edifici.
L’interior queda organitzat en diverses sales molt neutres que han de permetre la reorganització constant de l’edifici a mesura que les noves tecnologies prenguin protagonisme a la biblioteca.
El Campus Nord forma una façana gairebé contínua contra la qual es retalla el volum de l’edifici, de pedra calcària blanca, amb una obertura enorme que marca l’inici del camí. La façana contrasta per volum, composició, obertures i color amb la façana posterior. La resta de façanes de l’edifici són de pedra. A la plaça Cívica, la façana és totalment envidrada i contrasta amb les anteriors, la qual cosa la significa.
La coberta il·lumina les plantes superiors i pren forma de dent de serra orientada a nord estricte, amb una geometria obliqua respecte a la resta de geometries de l’edifici. La sala superior, emmoquetada, sempre en silenci, és molt agradable de visitar. La connectivitat vertical que el vestíbul dóna a tot l’edifici és, també, espectacular, un vestíbul singular per un edifici cridat a ser un dels centres de relació de tot el Campus Nord.
L’edifici incorpora les diferents biblioteques de les escoles universitàries de la UPC.
La localització especial de l’edifici just en el límit entre la ciutat i el campus universitari, és un dels aspectes en què el projecte ha estat més sensible. La seva imatge com a porta, d’una banda, i com a peça urbana capaç de provocar activitat i relació, de l’altra, han estat premisses bàsiques a l’hora de desenvolupar el projecte.
Un carrer de nova creació es convertirà en el seu pas per l’interior de l’edifici en un vestíbul generador de trobada i de circulacions, i serà l’element que determini la segregació entre àrees servidores i àrees servides.
El cos principal d’àrees servides està destinat a zona de biblioteca. A la primera i segona planta, la disposició dels espais és similar a la planta baixa. Són plantes diàfanes i nítides en quan a l'espai. A l'última planta és on la superfície recupera la totalitat del contorn del seu volum de l'edifici. És una planta tancada en sí mateixa, amb unes obertures esbiaixades per donar una il·luminació tangencial i unes lluernes lineals orientats directament a Nord.
Els diversos materials s’han escollit per aconseguir un bon envelliment de l’edifici. En façanes es disposa de pedra calcària, col·locada de forma airejada, el que provocarà una composició de juntes acord a l’escala de l’edifici. A l’interior les parts públiques disposen de paviments petris i la resta de paviment en zones d’estudi i consulta serà de moqueta per tal de mantenir un grau de confort acústic acord a la natura de l’edifici.