Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
La biblioteca s’ubica a l’extrem nord-oest de la plaça Cívica del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Pel seu interior, tallant l’edifici de manera obliqua, discorre un carrer d’accés a la plaça Cívica que es transforma en el vestíbul de l’edifici.
L’interior queda organitzat en diverses sales molt neutres que han de permetre la reorganització constant de l’edifici a mesura que les noves tecnologies prenguin protagonisme a la biblioteca.
El Campus Nord forma una façana gairebé contínua contra la qual es retalla el volum de l’edifici, de pedra calcària blanca, amb una obertura enorme que marca l’inici del camí. La façana contrasta per volum, composició, obertures i color amb la façana posterior. La resta de façanes de l’edifici són de pedra. A la plaça Cívica, la façana és totalment envidrada i contrasta amb les anteriors, la qual cosa la significa.
La coberta il·lumina les plantes superiors i pren forma de dent de serra orientada a nord estricte, amb una geometria obliqua respecte a la resta de geometries de l’edifici. La sala superior, emmoquetada, sempre en silenci, és molt agradable de visitar. La connectivitat vertical que el vestíbul dóna a tot l’edifici és, també, espectacular, un vestíbul singular per un edifici cridat a ser un dels centres de relació de tot el Campus Nord.
L’edifici incorpora les diferents biblioteques de les escoles universitàries de la UPC.
La localització especial de l’edifici just en el límit entre la ciutat i el campus universitari, és un dels aspectes en què el projecte ha estat més sensible. La seva imatge com a porta, d’una banda, i com a peça urbana capaç de provocar activitat i relació, de l’altra, han estat premisses bàsiques a l’hora de desenvolupar el projecte.
Un carrer de nova creació es convertirà en el seu pas per l’interior de l’edifici en un vestíbul generador de trobada i de circulacions, i serà l’element que determini la segregació entre àrees servidores i àrees servides.
El cos principal d’àrees servides està destinat a zona de biblioteca. A la primera i segona planta, la disposició dels espais és similar a la planta baixa. Són plantes diàfanes i nítides en quan a l'espai. A l'última planta és on la superfície recupera la totalitat del contorn del seu volum de l'edifici. És una planta tancada en sí mateixa, amb unes obertures esbiaixades per donar una il·luminació tangencial i unes lluernes lineals orientats directament a Nord.
Els diversos materials s’han escollit per aconseguir un bon envelliment de l’edifici. En façanes es disposa de pedra calcària, col·locada de forma airejada, el que provocarà una composició de juntes acord a l’escala de l’edifici. A l’interior les parts públiques disposen de paviments petris i la resta de paviment en zones d’estudi i consulta serà de moqueta per tal de mantenir un grau de confort acústic acord a la natura de l’edifici.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres