Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Com a part de la remodelació de l’entorn urbà de la Travessera de les Corts, es planteja la construcció d’un nou equipament de habitatges per a joves, escola bressol, dependències municipals de serveis socials i aparcament.

Es projecta un edifici amb una planta baixa continua, que ocupa la quasi totalitat del sòl, on es situen l’escola bressol municipal i les noves dependències de serveis socials. D’aquest sòcol emergeixen dos volums de 4 i 7 plantes, com a caixes contenidores de cèl·lules (habitatges), que recullen la diferència d’alçades dels edificis de l’entorn per donar més continuïtat a la nova façana de la Travessera de les Corts.

L’escola bressol es desenvolupa en planta baixa sota el volum de 4 plantes, organitzada al voltant d’un doble espai central il·luminat, a la qual s’accedeix des de Travessera. Aquesta sala polivalent central dóna accés a totes les aules orientades a sud, que tenen sortida al pati ubicat a l’interior d’illa, i a la resta del programa, com són les peces de servei i administratives orientades a Travessera.

Les dependències municipals, destinades a serveis socials, es desenvolupen en dos nivells independents, de planta baixa i altell, als quals s’accedeix des de Travessera per un espai comú.

Sobre aquestes dependències, el volum de 4 plantes, format per dues peces decalades en planta, inclou 5 habitatges a cada banda d’un passadís central. El volum de 7 plantes, amb 4 habitatges per planta, s’entén com un volum independent del basament, com un element flotant separat de la planta baixa per una franja oberta destinada a una terrassa – porxo per als habitatges joves, un espai multifuncional al qual es pot accedir també des d’una rampa exterior que el comunica amb la plaça posterior. Els nuclis de comunicació vertical separen aquests dos volums de 4 i 7 plantes.

El programa funcional de l’habitatge –amb una superfície útil de 38 m2- consisteix en un sol espai obert, cuina, sala, dormitori (amb la possibilitat de fer-lo independent) i un bany complet. Espai polivalent per tal de cobrir les diferents necessitats plantejades per l’usuari: estudi, menjar, oci, visites, dia/nit, etc. La distribució de l’habitatge es resol amb una diagonal que soluciona l’amplada mínima requerida per la sala i dormitori, peces obertes a façana per tal d’assegurar una òptima il·luminació i ventilació. S’ha optat per la concentració d’instal·lacions a la banda interior de l’habitatge, amb accés des del passadís i de fàcil manteniment i control.

Per al disseny constructiu s’han pres com a criteris determinants garantir el confort, oferir a l’usuari la màxima polivalència i assegurar la màxima durabilitat i el mínim manteniment, de manera que en resulti un habitatge sòlid i amb poques possibilitats d’intervenció per part de l’usuari. L’estructura de l’edifici es resol amb lloses i pantalles de formigó armat, pel que fa al volum dels habitatges. L’edifici de planta baixa i 7 és una estructura formada per quatre grans pilars i una llosa alleugerida de formigó, d’un metre de cantell. D’aquesta forma s’alliberen les plantes baixa, altell i primera, allà on es troba la terrassa – porxo.

Per altra banda l’estalvi en l’ús de recursos energètics ha estat una altra guia fonamental en el disseny del projecte. L’edifici assoleix un bon nivell en el camp de l’arquitectura sostenible, considerat com a necessari i creixent requeriment en el món de la construcció.

Autor: Manuel Ruisánchez i Capelastegui

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.