Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Casa aïllada composta de soterrani, planta baixa, pis i dos torreons laterals de coberta de pavelló. Coberta a dues aigües. Finestres geminades i portes d'arc de mig punt a la planta baixa i apuntades a la superior. Decoració d'arcs cecs. Baluard. Accés amb escalinates laterals. Barana interessant.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Masia i conjunt d'edificacions annexes, amb probables orígens en època medieval, reformada a inicis del segle XX a l'estil noucentista. La masia Bergadanes és constituïda per un edifici principal i quatre edificacions annexes, situades a la part posterior d'aquest, tot clos per una tanca de la que destaca especialment el tram que protegeix el pati davanter de la mas, que és rematada amb maons esglaonats, seguint l'estil de la façana de l'edifici principal. Es situa la masia al sud-est del poble del Pla del Penedès, aproximadament a 1,4 quilòmetres, prop ja del límit del terme municipal (260 m) amb el de Subirats, que en aquesta zona creua el Serral, lleugera elevació situada a la mateixa distància de la masia. El mas és proper al de Can Fontanals, del que dista 400 m, situat al nord-oest, i pel nord limita amb el camí que hi condueix, procedent, des de l'est, del veïnat del Corral del Mestre (TM de Subirats). Pel sud la masia afronta amb el Torrent Fontanals, denominació d'aquest tram del Torrent de Sabanell. Can Bergadanes destaca especialment pel front de façana, d'estil clarament noucentista. L'edifici és una masia amb orígens, si més no documentals, de mitjan segle XIII (LLORAC, 2015: 50). Aquesta edificació original, ben probablement reformada en diverses ocasions, correspondria al volum occidental de l'edifici principal. És de planta rectangular, d'uns 200m2, constituït per planta baixa, pis i planta sotacoberta. El carener és central, longitudinal a l'edifici. En els laterals disposa de diverses finestres, totes elles comunes, sense cap vestigi d'antigor. En el front de façana sud-est d'aquest edifici, pels volts de la dècada de 1910 s'hi va afegir un nou cos, d'uns 5 m d'ample, que correspon a l'actual façana i el que disposa dels trets significatius d'estil noucentista. Es tracta d'un volum rectangular, de planta baixa i pis, amb dues torres a cada extrem (nord-est i sud-oest), en les que hi ha un pis més. Tot el conjunt destaca per les formes geomètriques i adorns de les finestres, així com pel coronament de les torres amb maons, que tot remet a un noucentisme encara amb vincles amb el modernisme arquitectònic. Sobta la divergència entre les finestres de la planta pis de l'edifici, totes d'arc de mig punt, amb una vasa d'adorn perimetral, de les de la planta pis i de la part superior de les torres, totes elles apuntades en la part superior, amb la mateixa vasa d'adorn, obrada íntegrament amb maons. A la planta pis, les dues finestres sobre l'accés principal s'encaren a un balcó protegit per una barana de ferro de faldó que es sustenta sobre pilastres ornamentades amb peces de ceràmica. Entre les dues finestres, a sobre, hi ha un rellotge de sol, de plafó ceràmic. Les dues finestres del mateix pis situades les torres són, en canvi, geminades i més altes i estretes. En la torre nord, al darrer pis les mateixes finestres són triples i el coronament finalitza amb una sanefa perimetral que reprodueix de forma múltiple la mateixa forma d'aquestes finestres apuntades. A sobre hi ha un ràfec de maons col·locats diagonalment, a manera de dentellons, que suporta la coberta a quatre aigües, coronada per una copa ceràmica. Per contra, la torre sud, més baixa, disposa en d'una única finestra, del mateix estil, més petita que la resta, i el coronament és idèntic a excepció de la coberta, que és a dues aigües. En els fronts laterals d'aquest volum segueix aquesta mateixa composició, amb un balcó de llosana motllurada en les finestres del primer pis. D'altra banda, en el lateral sud de l'edifici original hi ha una portalada d'arc de mig punt, que podria correspondre a l'accés primitiu. A l'oest d'aquest edifici hi ha un gran edificació annexa d'ús agrari i entre les dues el que sembla ser una antiga cotxera obrada construïda probablement al mateix temps que la façana noucentista, doncs segueix el mateix estil, amb un accés d'arc carpanell de maons flanquejat per dos motius decoratius de ceràmica que recorden a un blasó. L'accés principal a la finca disposa d'una portalada amb pilars de maons coronats per pinacles també revestits de ceràmica. Salvador Llorac escriu que del lloc hi ha referències documentals des del 16 de juny de 1255 el castlà Guillem de Lavit estableix la casa Bergadanes a Barceló de Cases. L'any 1353 s'esmenta en Jaume Joan Bergadanes i el 1360 Berenguer Joan Bergadanes. El 1387 hi ha esmentat al Pla Pere Esbert de Bergadanes (LLORAC 2015:39-40). Posteriorment, al 1857 hi apareix com a propietari Nicanor de Franco, mentre que al padró parroquial de 1864 l'havia la vídua Torrents. Llorac diu que hi hagué un famós robatori l'any 1844 (LLORAC, 2015:40). Llorac pensa que el topònim de l'edifici prové d'una pluralització de de "bergades", que significa grup de persones que caminen o treballen plegades (LLORAC, 2015: 50). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1910, que podria correspondre la reforma de principis del segle XX o pròxima.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació