Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
1840
-
1849
-
Can Guineu
autoria desconeguda
Edifici de grans dimensions reconstruït l'any 1851 utilitzant les característiques de l'Eclecticisme. Consta de soterrani, planta baixa i un pis sota terrat, amb torratxa i coberta de teula àrab. Té un pati interior amb palmeres i galeries de columnes de ferro colat, i un claustre amb galeria alta i baixa d'arcs de mig punt. Hi són remarcables així mateix l'escalinata a la imperial i els interiors, amb mobles i complements de l'època. Can Guineu es troba situada al centre de Sant Sadurní, entre dos importants eixos de l'eixample, el carrer de l'Hospital i el carrer de Sant Antoni. Originalment es tractava d'una casa pairal. L'any 1703 passà a ser propeitat de la família Mir, quan Pau Mir va comprar-la als administradors de l'Hospital de la Santa Creu. L'any 1851, després d'un viatge realitzat pel propietaris a andalusia, la casa va ser reformada i ampliada d'acord amb els criteris estètics dominants en aquell moment.1851
-
1855
-
1856
-
1857
-
Casa Joaquim Arimon
Casal de tres cossos format per planta baixa, pis i golfa. Té una torre quadrada estucada de blanc. A la façana destaca l'arc trilobat de la porta, l'emmarcat de les finestres i el treball de ferro forjat de les reixes. Les obertures del pis són rectangulars i les de les golfes, de petites dimensions, apaïsades per a la ventilació. L'edifici és fruit de diverses reformes a partir d'un casal del segle XIX, la més important duta a terme el 1911 per l'arquitecte Josep Renom. Del primer casal es conserven les pintures del sostre, conservades sota els enteixinats modernistes. L'any 1941 la família Arimón ven la casa als Garcial Planas. Entre el 1950 i el 1960 van tenir lloc diverses reformes, una de les quals duta a terme per Santiago Cassulleras Forteza.1858
-
Casa Madurell
Amplíssim casal a dues vessants, entre mitgeres, de planta, dos pisos i golfes. Cal destacar la pedra com a element noble a la façana, amb tres portals, gran balconada d'ample a ample de la mateixa, i tres balcons superiors. A la façana conserva també, importants restes de pintures imitant marbres de colors. L'interior es divideix a partir d'una gran escalinata que parteix del portal de pedra central, a l'alçada de la primera planta, deixant els baixos per a cellers.1864
-
1865
-
Casa Torrents i Miret
L'edifici fa cantonada entre el carrer de la Muralla dels Vellets i la Plaça del Vall del Castell. Es compon de dos cossos, un de planta baixa, dos pisos i cambra d'aire sota coberta de teula àrab, i un altre de planta baixa sota terrat. El conjunt respon a les característiques formals de l'eclecticisme. La Casa Torrent i Miret, construïda per iniciativa de Josep Torrent i Miret, data en una primera etapa de 1870, any en què es va fer el cos inicial de planta baixa i dos pisos. L'any 1899 es presentà un projecte de reforma d'aquesta part i de construcció del cos de planta baixa i terrat, projecte que es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament. La realització de l'obra fou dirigida per l'arquitecte Santiago Güell i Grau.1870
-
Cal Marquès
autoria desconeguda
Edifici civil. Conjunt d'edificacions de tipus senyorial amb característiques típicament neoclàssiques. Format fonamentalment per un cos de planta poligonal de vuit costats, al centre del qual s'eleva una gran torre llanterna, també octogonal i que per les seves dimensions és pràcticament una cúpula destinada a la il·luminació interior. A cada costat del tambor hi ha una obertura el·líptica i està coberta per una teulada a vuit vessants. És de destacar l'estructura ternària que s'utilitza en cadascuna de les façanes del conjunt: un arc de mig punt al mig i arquitravada als costats (arquitectura serliana). És interessant l'ús de columnes amb capitells corintis pels porxos, balustrades, hídries i antefixes que decoren tant l'edifici com el jardí que l'envolta, d'un marcat gust neoclàssic. S'accedeix a l'edifici per una gran escalinata. -
Casa Figueres Sabater
Miquel Elias i Güell, Santiago Güell i Grau
Conjunt format per dos cossos diferenciats formalment, la façana que s'obre a la Plaça de l'Estació i que presenta planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a dues vessants i és una casa entre mitgeres i respon a les característiques del llenguatge eclèctic. La construcció del carrer de Miser Rufet, annexa a la primera, està formada per planta baixa i un pis, amb terrat superior. L'element més remarcable de la façana és la gran tribuna amb ornamentacions florals i escut de les tres torres. Aquesta part de l'obra s'inscriu dins de l'estètica modernista. La Casa Torres va ser construïda l'any 1873, en la zona d'eixample iniciat el 1865 al voltant de l'estació. El 1901 es va afegir la part del carrer de Miser Rufet.1873
-
1874
-
1878
-
Torre Vermella
Casa unifamiliar aïllada (en l'actualitat dividida en dos habitatges), envoltada de jardí, amb una torre a la part posterior de base quadrada i amb el cos superior vuitavat. El conjunt és d'estructura complexa, amb planta de creu grega, format per diversos cossos que tenen teulades a dues vessants. El material fet servir en l'obra és el maó vist, que va donar nom a la casa. La Torre Vermella va ser bastida l'any 1899 amb els criteris de l'arquitectura eclèctica pròpia d'aquell període, per bé que incorporant-hi alguns elements medievalistes . La urbanització de la zona del carrer de Sant Ramon (antic camí de Cerdanyola a Sant Cugat), que es va conèixer com el "barri de Dalt", s'havia iniciat vers l'any 1828 amb la construcció de cases en aquest carrer en uns terrenys propietat del mas Serraparera. Posteriorment s'hi van realitzar nous processos constructius, especialment durant les dècades del 1860 i 1880. (Datació per font)1879
-
Ca l'Alfaro
Es tracta d'un edifici aïllat envoltat de jardí i tancat per una reixa. Consta de planta baixa, pis i unes petites golfes. Hi ha una torre de tres pisos i de planta quadrada a la part esquerra. La coberta és a quatre vessants tant pel que fa a la torre com a la casa. La casa té un gran balcó en el primer pis que ocupa tota la façana, a l'entrada el balcó fa de petit porxo. Les obertures estan remarcades amb unes motllures a la part superior. La casa acaba amb un ràfec igual que la torre. Les golfes hi ha un petit balcó i la coberta és a dues aigües. Les teules de les cobertes són vidriades d'un color vermellós. Aquesta casa fou edificada a començaments del segle XX, i pertany a la família Rocha. És l'època en la que Sant Andreu de Llavaneres esdevé un nucli d'estiueig per la burgesia barcelonina.1880
-
Torre Mena
autoria desconeguda
Torre de baixos i dos pisos al cos central i d'un sol pis als laterals. Al nivell de la planta noble del cos central, un balcó molt sortit es recolza sobre columnetes de ferro. Conjuga, amb sentit eclèctic, elements clàssics, com les columnes del vestíbul, els carreus en punta de diamant, les obertures i les proporcions en general amb elements medievals, com els merlets i la torreta central. El jardí d'accés a la torre ha estat eliminat per a obrir l'avinguda del Marquès de Sant Mori i ampliar la plaça Trafalgar. -
Cal Gual
Casa entre mitgeres de planta baixa i pis. No té accés directe des del carrer, ja que el jardí la manté separada de la via pública. Per la part posterior s'obre a un pati. Destaca la doble escala corba que dóna accés a la planta principal des del jardí. La barana és de ferro, amb un disseny diferent al del projecte, igual que el coronament en balustrada. La porta, amb una llinda decorada amb relleus, conserva un disseny modernista. La planta baixa, on hi havia els carruatges, s'ha adaptat com aparcament de cotxes. NH Aquesta fou una de les primeres cases que es construïren al carrer Diputació, aprofitant un projecte dissenyat pel carrer Raval, l'any 1880, que finalment s'ubicarà en aquest indret. Superat el conflicte de la guerra carlina i en un moment de prosperitat econòmica, la vila tornà a créixer superant novament les muralles. El carrer Diputació serà el símbol d'una nova prosperitat que va de la mà de les millores de les comunicacions que suposen l'obertura de la carretera de la Llacuna a Sant Boi i un millor accés a l'estació de tren. -
La Rectoria
Edifici entre mitgeres que configura una part de la plaça de l'Església. Consta de planta baixa i un pis, amb terrat superior. La façana és de quatre paraments. Totes les obertures presenten arcs de mig punt, amb arquivoltes. El llenguatge emprat en aquesta obra és l'historicisme. L'edifici de la Rectoria va ser bastit l'any 1881, d'acord amb el projecte de Laureà Arroyo i Velasco, que es conserva encara a la rectoria.1881
-
Casa Vicenç Mestres
Edifici entre mitgeres, de quatre crugies. Està format per planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab, a dues vessants. Hi ha una galeria posterior i pati. Les portes presenten arc trilobats. Hi ha balustres de morter armat i utilització de maó. El llenguatge arquitectònic respon a les característiques del modernisme (emprat d'una manera austera). L'habitatge es troba situat a la zona d'eixample formada als costats de la carretera de Sant Martí de Sarroca, BV-2121, inaugurada el 1881. És una zona interessant pel que fa a l'arquitectura eclèctica i modernista. -
1869 - 1882
-
Casa Josep Mestres
La casa Josep Mestres és un edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos terrat i torratxa, provinent de la reforma d'un edifici anterior. En la composició de la façana, la decreixent dimensió de les obertures, a mesura que puja l'edifici, va acompanyada també, d'un decreixement de la carreuada a la manera dels palaus renaixentistes que hi dóna solidesa visual. Les insinuacions neogòtiques són constants, en la modulació dels arcs de les nou finestres superiors, en la remarcada cornisa, en les motllures trencaaigües de sobre portal, etc. igual com en els elements més típicament vuitcentistes com la balustrada de terra cuita, el coronament de la façana, apte pel rellotge de sol o la tarja en ventall de la porta principal d'arc de mig punt.1883
-
1883 - 1884
-
Casa Suriol
Edifici aïllat que ocupa un extrem sencer d'illa. Es troba situat entre els carrers General Cortijo, Parlament i Ateneu. Presenta façanes als carrers General Cortijo i Parlament, i té un gran jardí a la part posterior. La casa consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat i torratxa. Hi ha un porxo posterior amb galeries de vidrieres que s'obren al jardí. El conjunt respon al llenguatge de l'eclecticisme. La casa es troba situada sobre la trama d'eixample vuitcentista que després va enllaçar amb el Poble Nou. Es tracta de l'antic edifici de Correus.1884