Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
L'any 1902, davant del creixement al què s'enfrontava la Caixa de Sabadell, es va decidir adquirir un solar entre mitgeres al centre de Sabadell per ubicar la seu central de l'entitat. Es coneix com el Palau de l'Estalvi, i ha esdevingut una peça clau en el panorama de l'art modernista.
L'edifici, d'estil neogòtic amb interior modernista, va pensar-se per a que acollís les dependències de la caixa, la biblioteca i un saló d'actes. Consta de tres nivells: soterrani, planta baixa i planta pis. La planta baixa originàriament estava ocupada per la biblioteca, però actualment alberga les oficines d'atenció i servei al públic, així com les dependències pròpies de la gestió i el govern de la institució. En aquesta mateixa planta hi ha un ampli vestíbul porticat. A la planta pis s'hi troba el Saló Modernista i la Sala del Consell.
A l'interior de l'immoble destaca l'ús de pedra obrada amb motius medievalistes i vegetals. Destaquen els capitells de les columnes, esculpits amb roses i gira-sols. Cal destacar un monument dedicat al fundador Pere Turull. Al saló principal hi ha diverses vidrieres policromades amb representacions al·lusives a la Indústria, l'Agricultura, el Comerç, l'Estat i el Clergat. La claraboia del pati és també de vitralls exornats.
La façana és de pedra, amb dues escultures que representen la Virtut i el Treball. S'estructura en tres cossos: el central està més elevat i té el pla de la façana desplaçat destacant sobre el laterals, amb molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat. Són significatius els vitralls i els esgrafiats de motius florals i simbòlics.
Per construir l'edifici, els directius de La Caixa van convocar un concurs entre arquitectes catalans o residents a Catalunya. Foren cinc els presentats, però segons el jurat cap d'ells reunia les condicions previstes i hom va decidir encarregar el projecte a un dels presentats, que fou Jeroni Martorell.
Les obres varen començar-se al 1906 i dos anys més tard, amb l'estructura acabada, s'iniciaren els treballs de decoració interior. Al 1910 es van aturar les obres parcialment per la construcció paral·lela de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis, actual seu de l'Obra Social Caixa Sabadell. Des del 1916, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvolupen al nou edifici.
Entre 1968-1970 es portà a terme una reforma per l'arquitecte G. Bracons, modificant la planta baixa i substituint la façana posterior de rajola i estuc per una de formigó.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres