Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

  • Camp de Futbol Roquetes

Memòria

L'afectació provocada pel traçat de la Ronda de Dalt en la situació del Camp de Futbol del barri de Roquetes, utilitzat pels Clubs de Futbol Roquetes i Muntanyesa, provoca la seva redistribució a l'interior de la parcel·la, resultant-ne el trasllat de l'anterior edifici de serveis i les grades. El projecte inclou l'enderroc de totes les construccions prèvies; la realització dels nous murs de tancament adaptats al perímetre modificat del solar; l'explanació, drenatge i il·luminació del camp de joc i la construcció d'una grada, equipada en el seu interior amb serveis i vestuaris. Les rasants en pendent de Via Júlia respecte a la cota del camp, fan que l'accés proposat a la cantonada amb el Carrer d’en Tissó es provoqui a través d'un gran balcó, des del qual es pot accedir tant a la grada com a les zones de servei a nivell del terreny de joc. A la confluència amb la Ronda, un nou mur circular consolida la cantonada i inclou en el seu interior els vestíbuls de jugadors. La forma i dimensió del solar resultant, així com l'important límit amb la Via Júlia, donen lloc a una col·locació que consolida la façana al Carrer d’en Tissó, on es situa la grada per a espectadors. Es tracta d’una peça rectangular protegida per una marquesina igualment rectangular, identificable des de la Via Júlia. La part superior de l'edifici, en connexió amb les grades, és un terrat?mirador on es col·loca un petit bar, ampliant així l'espai per a ús dels espectadors. Des d'aquest terrat s'ofereix un nou contacte amb el carrer a traves d'una rampa. La construcció proposada és bàsicament una estructura de murs i pilars de formigó armat que suporten una llosa contínua, també de formigó armat, sobre la qual s'adapta la grada. Els mateixos murs que suporten l'esmentada llosa són els que contenen el desnivell existent entre el carrer i la zona de joc i finalment apareixen com a façana o tancament de l'edifici.

Autor: Ravetllat-Ribas Arquitectes

Autors

Sobre el mapa