Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

  • Club Nàutic Estartit

Memòria

L’edifici ocupa una de les cantonades del moll del port esportiu, inclòs dins la dàrsena del port de l’Estartit. És format per dos cossos articulats en forma de L. Un mur situat a la bisectriu de la cantonada fa alhora de separador i d’articulador. El cos principal aprofita les vistes al mar a través d’un gran parament vidrat i d’un petit altell, que permet elevar el punt de vista. Les visuals, estudiades d’una a una, pretenen crear una sèrie de seqüències que van des del passeig marítim, al darrere, fins a l’horitzó del mar. L’edifici actua com un delicat dispositiu visual que té en compte tots els elements de l’entorn.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L'Estartit és un enclavament portuari situat a l'extrem nord de la Badia de Pals, a la Costa Brava gironina. Situat enfront de les illes Medes, zona remarcable per la riquesa i bellesa del seu paisatge submarí, el port disposa d'un important amarrador d'embarcacions esportives i d'esbarjo I constitueix un punt de partida clau per a les excursions marítimes. De forma no tant destacable alberga també una petita flota pesquera. L'edifici busca integrar-se en el conjunt del casc urbà mitjançant un traçat radial i també en el paisatge portuari amb l'equilibri entre plens i buits. En tal situació enfront del mar, l’edifici apareix al límit de la plataforma que s’utilitza com a aparcament, limitant-lo i separant-lo de la dàrsena, al mateix temps que s’obre vers el port. A més, situat en l’angle d’aquesta plataforma, s’organitza en dos pavellons que permeten l’existència d’una zona de passeig al costat de l’aigua. D’aquests dos pavellons el principal consta de planta triangular i és on s’ubiquen les oficines, les sales d’estar, una petita biblioteca nàutica i el bar. També, s’orienta al sud-est oferint una àmplia visió del port i una altra més llunyana del mar obert. L’altre pavelló, organitzat longitudinalment i orientat vers el sud-oest, es direcciona als pantalans d’amarratge i a la vegada acull i organitza els diferents serveis que donen suport a la navegació tals com els vestidors, banys, dependències del personal, venda de material, cantina, cambra de transformadors, antenes, etc... Cada un d’aquests pavellons disposa de la seva pròpia coberta inclinada amb el pendent orientat a terra ferma, de forma la disposició de les respectives plantes de diferents dimensions accentua la clara diferenciació dels dos volums. Reforçant aquesta dualitat, en la intersecció entre els dos elements apareix una perforació o un buit que, actuant a manera de gran finestral, selecciona i direcciona les vistes que des del passeig Marítim es tenen del mar. Així, l’espai buit es converteix en l’atri descobert del club que articulen els dos cossos. Aquest espai triangular disposa en cada un dels seus vèrtexs d’una fuga visual; l’accés a la seu social, el pas directe als pantalans de les embarcacions i la perforació que comunica amb la zona de les instal·lacions, vestuaris i serveis nàutics. El conjunt dels edificis es construeix sobre un podi en el que sobresurten les parts habitables. Sota seu un casc de formigó es recolza a la llosa construïda per damunt el nivell del mar, resultant-ne una sèrie de mampares registrables on s’allotgen totes les xarxes d’instal·lacions, ventilacions, aire condicionat, etc... Els edificis situats sobre aquest podi, recobert igual que tots els paviments interiors i exteriors de pedra de travertí, s’alcen els tancats de maons d’aglomerat de marbre blanc, que emfatitzen amb llurs juntes la horitzontalitat del conjunt. Aquestes façanes disposen d’una sèrie de detalls necessaris per a una correcta ventilació, detalls que puntegen i trenquen els plans de llevant i ponent. Els tancaments i estructures lleugeres, d’acer inoxidable, suportaran amb tranquil·litat les condicions ambientals al mateix temps que adquireixen el caràcter d’accessoris nàutics de l’edifici; els elements de fusta, els taulells marins i Iroko, denoten un caliu pròpi d’ambients mariners tant a l’interior com a l’exterior. La coberta metàl·lica, amb un tractament especial contra la corrosió i acabat en blanc, contribueix definitivament a la integració amb el conjunt. Els altres elements que s’utilitzen com els paviments, els acabats interiors o fins i tot el mateix mobiliari, ajuden a configurar l’ ambigüitat d’un ambient situat, entre el mar i la terra…

Autor: Carlos Ferrater i Lambarri

Autors

Sobre el mapa