Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Un dels principals reptes fou aconseguir que la casa establís una relació estretíssima amb el jardí, de manera que una fos l’extensió de l’altre i viceversa. Sense que això no depengués dels inevitables, i tan recurrents panys de vidre: volien, i volíem, parets. Una casa amb parets en un jardí per a uns col·leccionistes d’art. La proposta vol trobar l’equilibri entre situar el major nombre de peces en planta baixa i mantenir el jardí suficientment alliberat d’edificacions. Això es concreta amb una composició volumètrica de tres caixes escampades per la parcel·la, quasi alineades i arrambades a nord, generant la zona exterior més àmplia a sud. Els intersticis generats entre les caixes es cobreixen, creant dos àmbits aixoplugats totalment oberts al jardí, que es tanquen amb grans vidrieres plegables. Uns espais d’atmosfera molt diferent a les sales interiors de les ‘caixes’; corresponent més al món del jardí que al de la casa.
Pocs encàrrecs comencen com aquest, amb uns propietaris entregant-nos una llista dels desitjos i expectatives que tenien dipositades en la seva nova casa. Una llista més pròpia de les voluntats i els valors que als arquitectes ens toca endossar, sovint secretament, en els habitatges que projectem i construïm, que de les ambicions ‘habituals’ de les parelles que afronten aquest desconegut repte. Llistes sempre plenes de bona voluntat però sovint incompletes. Un inici que ens carregava de responsabilitat, però un excel·lent inici.
La parcel·la, situada en un barri residencial de Sant Cugat, contenia prou bons atributs com per esdevenir un argument principal per la casa. Així, un dels principals reptes fou aconseguir que la casa establís una relació estretíssima i imprescindible amb el jardí, de manera que una fos l’extensió de l’altre i viceversa, i que això no depengués dels inevitables, sovint desproporcionats, i tan recurrents panys correguts de vidre: volien, i volíem, parets. Una casa amb parets en un jardí per a uns col·leccionistes d’art.
Per tot això, des del principi, la proposta intenta trobar l’equilibri entre situar el major nombre de peces en planta baixa i mantenir el jardí suficientment alliberat d’edificacions. Això es concreta amb una composició volumètrica de tres caixes escampades per la parcel·la, quasi alineades i arrambades a nord, generant la zona exterior més àmplia a sud. La primera caixa, a l’est, conté la zona dels fills, amb tres dormitoris individuals a dalt i un estudi comú a baix. La segona, central, alberga la peça principal de la casa: la cuina, una sala de quasi trenta metres quadrats i quatre metres d’alçada presidida per una gran llar de foc. La tercera caixa, a l’oest, conté la zona dels pares, amb l’habitació a nivell de jardí i l’estudi (molt alt) al primer pis.
Els intersticis generats entre les tres caixes es cobreixen, creant dos àmbits aixoplugats totalment oberts al jardí en direcció nord sud, que es tanquen amb grans vidrieres plegables. Uns espais d’atmosfera molt diferent a les sales interiors de les ‘caixes’; més del món del jardí que de la casa. El primer dels àmbits intersticials, entre la zona infantil i la cuina, serveix de rebedor. El segon espai intersticial, entre el sector dels pares i la cuina, més gran, és la sala, però una sala poc habitual: hivernacle temperat a l’hivern i porxada fresca a l’estiu.
Tota la casa està rodejada pel jardí, la part més àmplia del qual es troba a sud. La zona del xamfrà (oest), geomètricament molt aguda, acull l’hort i una bassa on banyar-se. A nord, arran del carrer, la distància entre la tanca vegetal i els volums de la casa varien entre els 5 i 6 metres i s’amplien fins els 9 a l’aparcament (descobert), que es connecta amb un pas de 3 metres d’amplada, paral·lel a la tanca est, amb el jardí principal de sud. Els espais intersticials de la casa (sala i entrada) esdevenen porxos connectors entre els jardins de davant i de darrera la casa.
Volumètricament la casa es composa de tres cubs d’obra vista, paral·lels al carrer posterior i amb alçades variables que tot i tenir força finestres, de mida variable en funció dels usos interiors, són eminentment massius. Per contra, els espais intersticials entre els cubs són de corporeïtat ‘etèria’, coberts per un forjat i amb façanes vidriades de balconeres de fusta plegables, de fet, amb les portes recollides l’espai esdevé una porxada exterior.
Pel que fa a la materialitat, la casa és de murs de càrrega de doble fulla, d’obra vista a l’exterior i pintada blanca a l’interior. Les fusteries són totes de fusta i les finestres que ho requereixin tindran protecció solar mitjançant les tradicionals persianes enrotllables de fusta exteriors. Els paviments seran continus de formigó, amb terra radiant.
La casa es climatitza mitjançant geotèrmia i terra radiant, que a l’estiu només refrescarà lleugerament, evitant la necessitat de deshumidificar mitjançant aire canalitzat.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Casa 1101
H ARQUITECTES, David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó, Roger Tudó Galí
Un dels principals reptes fou aconseguir que la casa establís una relació estretíssima amb el jardí, de manera que una fos l’extensió de l’altre i viceversa. Sense que això no depengués dels inevitables, i tan recurrents panys de vidre: volien, i volíem, parets. Una casa amb parets en un jardí per a uns col·leccionistes d’art. La proposta vol trobar l’equilibri entre situar el major nombre de peces en planta baixa i mantenir el jardí suficientment alliberat d’edificacions. Això es concreta amb una composició volumètrica de tres caixes escampades per la parcel·la, quasi alineades i arrambades a nord, generant la zona exterior més àmplia a sud. Els intersticis generats entre les caixes es cobreixen, creant dos àmbits aixoplugats totalment oberts al jardí, que es tanquen amb grans vidrieres plegables. Uns espais d’atmosfera molt diferent a les sales interiors de les ‘caixes’; corresponent més al món del jardí que al de la casa. -
Mostres d'Arquitectura (Vallès)
Seleccionat