Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

  • 1101 House

Memory

Un dels principals reptes fou aconseguir que la casa establís una relació estretíssima amb el jardí, de manera que una fos l’extensió de l’altre i viceversa. Sense que això no depengués dels inevitables, i tan recurrents panys de vidre: volien, i volíem, parets. Una casa amb parets en un jardí per a uns col·leccionistes d’art. La proposta vol trobar l’equilibri entre situar el major nombre de peces en planta baixa i mantenir el jardí suficientment alliberat d’edificacions. Això es concreta amb una composició volumètrica de tres caixes escampades per la parcel·la, quasi alineades i arrambades a nord, generant la zona exterior més àmplia a sud. Els intersticis generats entre les caixes es cobreixen, creant dos àmbits aixoplugats totalment oberts al jardí, que es tanquen amb grans vidrieres plegables. Uns espais d’atmosfera molt diferent a les sales interiors de les ‘caixes’; corresponent més al món del jardí que al de la casa.

Source: Mostres d'arquitectura

Pocs encàrrecs comencen com aquest, amb uns propietaris entregant-nos una llista dels desitjos i expectatives que tenien dipositades en la seva nova casa. Una llista més pròpia de les voluntats i els valors que als arquitectes ens toca endossar, sovint secretament, en els habitatges que projectem i construïm, que de les ambicions ‘habituals’ de les parelles que afronten aquest desconegut repte. Llistes sempre plenes de bona voluntat però sovint incompletes. Un inici que ens carregava de responsabilitat, però un excel·lent inici. La parcel·la, situada en un barri residencial de Sant Cugat, contenia prou bons atributs com per esdevenir un argument principal per la casa. Així, un dels principals reptes fou aconseguir que la casa establís una relació estretíssima i imprescindible amb el jardí, de manera que una fos l’extensió de l’altre i viceversa, i que això no depengués dels inevitables, sovint desproporcionats, i tan recurrents panys correguts de vidre: volien, i volíem, parets. Una casa amb parets en un jardí per a uns col·leccionistes d’art. Per tot això, des del principi, la proposta intenta trobar l’equilibri entre situar el major nombre de peces en planta baixa i mantenir el jardí suficientment alliberat d’edificacions. Això es concreta amb una composició volumètrica de tres caixes escampades per la parcel·la, quasi alineades i arrambades a nord, generant la zona exterior més àmplia a sud. La primera caixa, a l’est, conté la zona dels fills, amb tres dormitoris individuals a dalt i un estudi comú a baix. La segona, central, alberga la peça principal de la casa: la cuina, una sala de quasi trenta metres quadrats i quatre metres d’alçada presidida per una gran llar de foc. La tercera caixa, a l’oest, conté la zona dels pares, amb l’habitació a nivell de jardí i l’estudi (molt alt) al primer pis. Els intersticis generats entre les tres caixes es cobreixen, creant dos àmbits aixoplugats totalment oberts al jardí en direcció nord sud, que es tanquen amb grans vidrieres plegables. Uns espais d’atmosfera molt diferent a les sales interiors de les ‘caixes’; més del món del jardí que de la casa. El primer dels àmbits intersticials, entre la zona infantil i la cuina, serveix de rebedor. El segon espai intersticial, entre el sector dels pares i la cuina, més gran, és la sala, però una sala poc habitual: hivernacle temperat a l’hivern i porxada fresca a l’estiu. Tota la casa està rodejada pel jardí, la part més àmplia del qual es troba a sud. La zona del xamfrà (oest), geomètricament molt aguda, acull l’hort i una bassa on banyar-se. A nord, arran del carrer, la distància entre la tanca vegetal i els volums de la casa varien entre els 5 i 6 metres i s’amplien fins els 9 a l’aparcament (descobert), que es connecta amb un pas de 3 metres d’amplada, paral·lel a la tanca est, amb el jardí principal de sud. Els espais intersticials de la casa (sala i entrada) esdevenen porxos connectors entre els jardins de davant i de darrera la casa. Volumètricament la casa es composa de tres cubs d’obra vista, paral·lels al carrer posterior i amb alçades variables que tot i tenir força finestres, de mida variable en funció dels usos interiors, són eminentment massius. Per contra, els espais intersticials entre els cubs són de corporeïtat ‘etèria’, coberts per un forjat i amb façanes vidriades de balconeres de fusta plegables, de fet, amb les portes recollides l’espai esdevé una porxada exterior. Pel que fa a la materialitat, la casa és de murs de càrrega de doble fulla, d’obra vista a l’exterior i pintada blanca a l’interior. Les fusteries són totes de fusta i les finestres que ho requereixin tindran protecció solar mitjançant les tradicionals persianes enrotllables de fusta exteriors. Els paviments seran continus de formigó, amb terra radiant. La casa es climatitza mitjançant geotèrmia i terra radiant, que a l’estiu només refrescarà lleugerament, evitant la necessitat de deshumidificar mitjançant aire canalitzat.

Author: H Arquitectes

Authors

On the Map