Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

  • Casa 1101

Memoria

Un dels principals reptes fou aconseguir que la casa establís una relació estretíssima amb el jardí, de manera que una fos l’extensió de l’altre i viceversa. Sense que això no depengués dels inevitables, i tan recurrents panys de vidre: volien, i volíem, parets. Una casa amb parets en un jardí per a uns col·leccionistes d’art. La proposta vol trobar l’equilibri entre situar el major nombre de peces en planta baixa i mantenir el jardí suficientment alliberat d’edificacions. Això es concreta amb una composició volumètrica de tres caixes escampades per la parcel·la, quasi alineades i arrambades a nord, generant la zona exterior més àmplia a sud. Els intersticis generats entre les caixes es cobreixen, creant dos àmbits aixoplugats totalment oberts al jardí, que es tanquen amb grans vidrieres plegables. Uns espais d’atmosfera molt diferent a les sales interiors de les ‘caixes’; corresponent més al món del jardí que al de la casa.

Fuente: Mostres d'arquitectura

Pocs encàrrecs comencen com aquest, amb uns propietaris entregant-nos una llista dels desitjos i expectatives que tenien dipositades en la seva nova casa. Una llista més pròpia de les voluntats i els valors que als arquitectes ens toca endossar, sovint secretament, en els habitatges que projectem i construïm, que de les ambicions ‘habituals’ de les parelles que afronten aquest desconegut repte. Llistes sempre plenes de bona voluntat però sovint incompletes. Un inici que ens carregava de responsabilitat, però un excel·lent inici. La parcel·la, situada en un barri residencial de Sant Cugat, contenia prou bons atributs com per esdevenir un argument principal per la casa. Així, un dels principals reptes fou aconseguir que la casa establís una relació estretíssima i imprescindible amb el jardí, de manera que una fos l’extensió de l’altre i viceversa, i que això no depengués dels inevitables, sovint desproporcionats, i tan recurrents panys correguts de vidre: volien, i volíem, parets. Una casa amb parets en un jardí per a uns col·leccionistes d’art. Per tot això, des del principi, la proposta intenta trobar l’equilibri entre situar el major nombre de peces en planta baixa i mantenir el jardí suficientment alliberat d’edificacions. Això es concreta amb una composició volumètrica de tres caixes escampades per la parcel·la, quasi alineades i arrambades a nord, generant la zona exterior més àmplia a sud. La primera caixa, a l’est, conté la zona dels fills, amb tres dormitoris individuals a dalt i un estudi comú a baix. La segona, central, alberga la peça principal de la casa: la cuina, una sala de quasi trenta metres quadrats i quatre metres d’alçada presidida per una gran llar de foc. La tercera caixa, a l’oest, conté la zona dels pares, amb l’habitació a nivell de jardí i l’estudi (molt alt) al primer pis. Els intersticis generats entre les tres caixes es cobreixen, creant dos àmbits aixoplugats totalment oberts al jardí en direcció nord sud, que es tanquen amb grans vidrieres plegables. Uns espais d’atmosfera molt diferent a les sales interiors de les ‘caixes’; més del món del jardí que de la casa. El primer dels àmbits intersticials, entre la zona infantil i la cuina, serveix de rebedor. El segon espai intersticial, entre el sector dels pares i la cuina, més gran, és la sala, però una sala poc habitual: hivernacle temperat a l’hivern i porxada fresca a l’estiu. Tota la casa està rodejada pel jardí, la part més àmplia del qual es troba a sud. La zona del xamfrà (oest), geomètricament molt aguda, acull l’hort i una bassa on banyar-se. A nord, arran del carrer, la distància entre la tanca vegetal i els volums de la casa varien entre els 5 i 6 metres i s’amplien fins els 9 a l’aparcament (descobert), que es connecta amb un pas de 3 metres d’amplada, paral·lel a la tanca est, amb el jardí principal de sud. Els espais intersticials de la casa (sala i entrada) esdevenen porxos connectors entre els jardins de davant i de darrera la casa. Volumètricament la casa es composa de tres cubs d’obra vista, paral·lels al carrer posterior i amb alçades variables que tot i tenir força finestres, de mida variable en funció dels usos interiors, són eminentment massius. Per contra, els espais intersticials entre els cubs són de corporeïtat ‘etèria’, coberts per un forjat i amb façanes vidriades de balconeres de fusta plegables, de fet, amb les portes recollides l’espai esdevé una porxada exterior. Pel que fa a la materialitat, la casa és de murs de càrrega de doble fulla, d’obra vista a l’exterior i pintada blanca a l’interior. Les fusteries són totes de fusta i les finestres que ho requereixin tindran protecció solar mitjançant les tradicionals persianes enrotllables de fusta exteriors. Els paviments seran continus de formigó, amb terra radiant. La casa es climatitza mitjançant geotèrmia i terra radiant, que a l’estiu només refrescarà lleugerament, evitant la necessitat de deshumidificar mitjançant aire canalitzat.

Autor: H Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa