Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa Cendra

  • Casa Cendra

  • Casa Cendra

Memòria

L’ampliació del casal és formada per uns cossos que salven el desnivell entre el jardí i la casa, i reelaboren la façana posterior. Masó refà nombrosos elements arquitectònics de la casa, com ara la porta d’entrada, dibuixada i perfilada amb ornaments abstractes i voltes curvilínies. Aquests elements es combinen amb altres reformes que tendeixen a recuperar l’imaginari de la tradició, com ara els emmarcaments blancs de les finestres i les senzilles baranes de barrots. Masó comença a combinar aquí el maó vist, les cobertes de teula àrab, els paraments llisos dibuixats i retallats i alguns elements sorprenentment moderns, com la solució per a les persianes. La casa denota la capacitat de Masó per deixar-se seduir per la sensibilitat de la Sezession o bé directament de Mackintosh, combinant-la amb aquelles solucions que palesen una clara voluntat de transmetre els valors de la tradició.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Rafael Masó reforma i amplia aquest casal amb l'addició d'un cos amb baixos i terrasses aprofitant el desnivell del terreny per la banda sud. En aquesta intervenció destaquen els treballs en forja de Nonito Cadenas, l'ús de la ceràmica produïda pels germans Coromina, i els vitralls realitzats per Rigalt Granell de Barcelona. Un dels espais més característics és la llar de foc, una mostra molt clara de l'adaptació per part de Masó dels interiors Arts & Crafts.

Autor: Fundació Rafael Masó

Autors

Sobre el mapa