Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Rafael Masó i Valentí

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1906. Fou també escriptor. Col·laborà en la Societat Athenea, grup d'artistes i artesans que hi incorporaren la ceràmica, la fusta i la forja. Entre les seves obres trobem la farmàcia Masó (1908), el Mas El Soler (1910), la Casa Salieti (1911) i la Casa Masó (1919), la Farinera Teixidor (1924), l’Edifici Athenea (1913), les urbanitzacions Teixidor (1929) i S'Agaró (1935), realitzades a la província de Girona

Font: Arxiu Històric del COAC

Rafael Masó va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del segle XX. Masó va néixer a Girona en una família conservadora, catòlica, catalanista i il·lustrada. L'ambient culte propiciat pels interessos literaris i artístics del seu pare, així com l'amor a la ciutat i les seves tradicions, van marcar la personalitat i la trajectòria del futur arquitecte. Admirador d'Antoni Gaudí, durant els seus estudis a Barcelona Masó es va integrar en el grup d'artistes i escriptors que crearien l'alternativa al Modernisme, és a dir, el Noucentisme. L'actitud cívica, el catalanisme, i el caràcter modernitzador i europeista que propugnava el Noucentisme van fer que Masó també es distingís com a poeta, urbanista, polític, i promotor de l'art i la literatura. Masó va viure a la Casa Masó fins el 1912, quan es va casar amb Esperança Bru, i sempre va treballar a Girona, per això la major part dels seus edificis son a la ciutat i a la seva àrea d'influència. A més de cases, xalets i blocs d'apartaments, va dissenyar tot tipus d'edificis, des d'escoles i hospitals fins a fàbriques i botigues. També es va dedicar a la reforma de masies i a la restauració d'arquitectura medieval. Les seves obres més destacades son, a Girona, la Farinera Teixidor (1910), la Casa Masó (1911), i el centre cultural Athenea (1912); la Casa Masramon a Olot (1913), la Casa Casas a Sant Feliu de Guíxols (1914), i la ciutat-jardí de s'Agaró (1923). Malauradament, els seus clients sovint no estaven d'acord amb les seves propostes i aquestes no passaven del paper. A més, després de la seva mort alguns edificis es van enderrocar o alterar de forma irreparable. La seva obra es distingeix per la plena identificació amb els postulats noucentistes d'una modernitat que no renunciava al classicisme més auster i integrava formes, colors i materials de la cultura pròpia, amb una marcada presència de tècniques artesanals. Fortament influenciat pel moviment Arts & Crafts britànic i la nova arquitectura regionalista alemanya, Masó va voler unir la tradició de l'arquitectura vernacla amb noves idees sobre l'estructura i l'ornamentació d'edificis, la decoració d'interiors i el disseny de mobiliari. La seva aportació va ser decisiva per la introducció a Catalunya de conceptes moderns en el disseny d'habitatges, la renovació de l'artesania, la conservació del patrimoni històric, i el foment de la cultura.

Autor: Fundació Rafael Masó

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Reforma del Mas El Soler

    Rafael Masó i Valentí

    Reforma del Mas El Soler

    Antiga masia de cinc plantes, amb galeries obertes a migdia i construïda amb pedra del país. Les obertures de la façana estan emmarcades amb carreus d'anteriors construccions i a la planta baixa hi ha espitlleres. Rafael Masó porta a terme una reforma, essencialment de l'interior, que a més de redistribuir tots els pisos, introdueix un pati interior amb claraboia sobre el vestíbul. L'arquitecte també porta a terme un projecte d'interiorisme que consisteix en diverses peces de mobiliari i decoració. Els mobles són obra de l'ebenista Miquel Pràtmans de Girona. Els elements ceràmics varen ser realitzats per la casa Pujol de Barcelona, els germans Coromina de la Bisbal i Antoni Serra d'Olot. Els treballs de forja varen estar a càrrec de Nonito Cadenas. El conjunt es conserva en bon estat.
  2. Casa Ensesa i Farinera Monserrat

    Rafael Masó i Valentí

    Entre 1906 i 1932 Rafael Masó intervé diverses vegades en el conjunt de la Farinera Montserrat. La intervenció més destacable és la reforma i ampliació de la casa per habitatge de la família Ensesa i oficines de la fàbrica, que duu a terme entre 1913 i 1915. En aquesta obra es mostra el llenguatge plenament noucentista del seu autor, en sintonia amb l'arquitectura centroeuropea del moment. De l'obra de Masó es conserven les façanes principals i l'escala interior. L'any 1932 Rafael Masó intervé novament en aquesta obra construïnt la nova tanca de la fàbrica, un exemple del gir cap el racionalisme que fa la seva última arquitectura. La resta de l'edifici va patir considerables modificacions amb la reforma de Francesc Folguera l'any 1950. Després de l'enderroc de la fàbrica i els magatzems i, d'un període d'abandó, la rehabilitació de 1995 va permetre recuperar aquesta obra per la ciutat com a Escola Municipal de Música.
  3. Casa Vinyes Miralpeix

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Vinyes Miralpeix

    Casa de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a dues vessants. De la façana destaca l'arrebossat des d'on sobresurten elements de pedra de caire estrictament decoratiu, especialment a la porta d'entrada, on es representa la figura d'un peix
  4. Casa Batlle

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Batlle

    Masó es va proposar transfigurar la casa a través dels elements ornamentals, convertint-la en una casa moderna. La seva intenció era donar lleugeresa a la casa, dibuixar-ne el perfil i atorgar-li racionalitat. Molts dels elements ornamentals previstos per Masó no es van arribar a incorporar a causa de desavinences amb el client, que considerava que el cost de la intervenció era massa elevat. Masó va renunciar a la direcció d’obra l’any 1910, i la reforma va ser completada sense la seva participació i prescindint de molts dels elements que havia dibuixat. Es tracta d’una casa de pisos situada fora del nucli antic de Girona, la qual cosa permetia a Masó alliberar-se de qualsevol mena de compromís amb la tradició i recórrer a unes formes d’ornamentació abstracta que ell associava a la imatge del racionalisme i la modernitat. S’hi veu la petja de la Secessió vienesa i, en menor grau, la influència de Gaudí.
  5. Farmàcia Masó Puig

    Rafael Masó i Valentí

    Farmàcia Masó Puig

    L'any 1907 Rafael Masó projecta la reforma dels baixos de la casa núm. 29 del carrer Argenteria per acondicionar-los com a farmàcia per al seu germà Joan i per a Lluís Puig. D'aquest projecte només en perviuen els interiors, la façana va desaparéixer amb la reforma que l'arquitecte Josep Claret Rubira hi dugué a terme l'any 1935. A l'interior els materials usats són: la ceràmica blanca amb disseny geomètric pel revestiment dels murs; el ferro forjat per la construcció de prestatges on es col·loquen els flascons de medicaments, també dissenyats per Masó i realitzats pel ceramista Antoni Serra d'Olot, i la fusta. Tots aquests elements conjuguen funcionalitat amb decoració. L'interior es conserva en bon estat, amb algunes modificacions.
  6. Casa Salieti

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Salieti

    El vell casal gòtic tenia una planta baixa més dos pisos. El primer pis és la planta noble on residien els senyors Salieti, i el segon pis era de lloguer, que Masó va arreglar l’any 1920 per a la família Aragó-Masó. La intervenció de l’arquitecte se centra en el pati i l’escala d’accés. Els arcs i els capitells de les arcades gòtiques són elements preexistents que Masó incorpora al projecte i que expliquen el caràcter de la intervenció. Més que una restauració, es tracta d’una obra nova que es proposa d’evocar el món dels vells casals gòtics gironins. Aquest punt de partida el va dur a uns plantejaments que ja havia abandonat, relacionats amb la revisió historicista del goticisme anglès. També va intervenir en la decoració de la planta noble per mitjà d’elements ceràmics, pintura, ferro forjat i pedra treballada. La casa es troba actualment en molt bon estat, llevat d’alguns elements suprimits a causa del canvi de propietaris.
  7. Reforma i Ampliació del Mas La Riba (Can Burch)

    Rafael Masó i Valentí

    Reforma i Ampliació del Mas La Riba (Can Burch)

    Reforma i ampliació de la masia de la família Burch que suposa la construcció d'un nou cos, de baixos, dos pisos i golfes, adjancent a la façana sud. La reforma que l'any 1965 es duu a terme per convertir la casa en seu d'uns laboratoris farmacèutics, suposa la remodelació dels interiors i l'eliminació de la característica pèrgola que havia dominat la façana de Masó.
  8. Escoles de Sarrià

    Rafael Masó i Valentí

    Escoles de Sarrià

    L'any 1909 Rafael Masó projecta la reforma de tres cases propietat d'Alfons Teixidor per a ubicar-hi l'escola pública de Sarrià. De l'obra de Masó únicament es conserva la façana, mentre que els interiors han estan totalment reformats a causa dels diversos usos que ha tingut l'edifici.
  9. Escoles de Sant Gregori

    Rafael Masó i Valentí

    Escoles de Sant Gregori

    Les actuals escoles de Sant Gregori són fruit de les diverses ampliacions que ha sofert l'edifici projectat per Masó l'any 1909 i construit a partir de 1917. Aquest projecte constava de dos pavellons (l'escola de nens i la de nenes) units per l'edifici de l'Ajuntament que mai es va arribar a construir, i en el solar del qual l'any 1977 es va aixecar un cos d'aules que connecta els dos cossos antics.
  10. Farinera Teixidor

    Rafael Masó i Valentí

    Farinera Teixidor

    Es tracta d’un gran conjunt industrial format per dues naus, una fàbrica i un tercer edifici destinat a oficines i habitatge, units per un pont. Aquest conjunt va ser ampliat els anys 1915-1916 amb un petit cos d’edificació situat al costat de l’habitatge, gràcies a l’adquisició d’un solar veí que el propietari ja havia previst de comprar inicialment. L’any 1923-1924 es va tornar a ampliar amb dues naus més situades al costat de l’edifici d’oficines. La façana actual és el resultat d’aquestes tres fases. L’edifici d’oficines i l’habitatge del cos primitiu adopten un caràcter fantasiós i extravagant a causa del símil establert per l’arquitecte amb un munt de farina, la qual cosa fa que aquest sigui l’edifici en què Masó s’aproxima més al llenguatge de Gaudí. Els volums es descomponen en plans, com a resultat de la seva experiència en el disseny i la construcció de mobiliari. Els magatzems, els tallers i la fàbrica van ser enderrocats l’any 1991. Es tracta d’una obra poc representativa de Masó, però per això mateix és enormement significativa la seva adscripció puntual al món de les al·legories, la sensualitat i la descomposició modernistes, una circumstància que no es repetirà al llarg de la seva obra.
  11. Reforma Casa Masó

    Rafael Masó i Valentí

    Reforma Casa Masó

    Rafael Masó reforma el domicili familiar a partir de la unificació de tres cases existents, amb façana al riu Onyar i al carrer Ballesteries. Pocs anys després, el 1918, s'amplia l'edifici afegint-hi una nova finca. Aquestes obres representen la reforma d'aquesta casa i la revisió de la façana del riu, donant-li l'aspecte actual. Masó dissenya diversos objectes per al domicili dels seus pares (una panera cosidor, un llum pel menjador, un edredó brodat, etc), mobles per a la seva futura llar (els de l'habitació i del menjador) i per als seus germans Santiago i Joan.
  12. Escoles de Vilablareix

    Rafael Masó i Valentí

    L'any 1912 Rafael Masó construeix les escoles i ajuntament de Vilablareix. Un edifici que ha estat reformat en els anys 80 i ampliat posterioment, per adaptar l'equipament a les noves necessitats educatives.
  13. Sala Athenea

    Rafael Masó i Valentí

    Sala Athenea

    L'1 de juliol de 1913 s'inaugura a Girona la Sala Athenea per acollir les activitats culturals promogudes per la recent creada societat del mateix nom, de que Masó n'era membre fundador. Durant els quatre anys de funcionament d'Athenea, Masó dissenya invitacions i catàlegs pels actes que s'hi celebren. L'edifici va ser projectat per Rafael Masó a partir d'un magatzem preexistent i va patir diverses reformes abans del seu enderroc definitiu l'any 1975. Malauradament només les fotografies antigues ens permeten conèixer la que ha estat considerada l'obra emblemàtica del noucentisme en arquitectura. En paraules de Tarrús i Comadira "aquest edifici, donat el seu ús, ja va néixer amb voluntat de simbolitzar la nova estètica i, en certa manera, el podem entendre com una mena de manifest de l'arquitectura noucentista".
  14. Casa Cendra

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Cendra

    L’ampliació del casal és formada per uns cossos que salven el desnivell entre el jardí i la casa, i reelaboren la façana posterior. Masó refà nombrosos elements arquitectònics de la casa, com ara la porta d’entrada, dibuixada i perfilada amb ornaments abstractes i voltes curvilínies. Aquests elements es combinen amb altres reformes que tendeixen a recuperar l’imaginari de la tradició, com ara els emmarcaments blancs de les finestres i les senzilles baranes de barrots. Masó comença a combinar aquí el maó vist, les cobertes de teula àrab, els paraments llisos dibuixats i retallats i alguns elements sorprenentment moderns, com la solució per a les persianes. La casa denota la capacitat de Masó per deixar-se seduir per la sensibilitat de la Sezession o bé directament de Mackintosh, combinant-la amb aquelles solucions que palesen una clara voluntat de transmetre els valors de la tradició.
  15. Casa Masramon

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Masramon

    Es tracta del model que proposa Masó per a la casa unifamiliar situada en una ciutat jardí. Per primer cop, Masó té ocasió de construir una casa de nova planta destinada a una família jove, on pot expressar el seu ideal familiar. La casa consta d’un volum principal de tres plantes amb una coberta a quatre aiguavessos volada. Adossat a aquest volum hi ha un cos d’una planta que correspon al porxo d’entrada, amb una coberta d’un sol pendent de secció curvilínia. Un tercer volum de tres plantes conté l’escala, amb una coberta curvilínia a dos aiguavessos. L’articulació volumètrica de tots tres volums palesa un llenguatge arquitectònic ja consolidat i ben controlat.
  16. Casa Pérez Xifra

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Pérez Xifra

  17. Casa Joan Casas

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Joan Casas

    Casa construïda per a l'industrial Joan Casas en una gran finca sobre la platja de Sant Pol, un espai que el creixement urbanístic de la Costa Brava ha transformat radicalment. Tot i que la casa es conserva en força mal estat, s'aprecia la importància que Masó va donar a la ceràmica vidriada: plafons, arrambadors, columnes i baranes, sortides de l'obrador de La Gabarra de La Bisbal.
  18. Bloc d'Habitatges Salieti

    Rafael Masó i Valentí

    Bloc d'Habitatges Salieti

  19. Farinera Teixidor (Fase 2)

    Rafael Masó i Valentí

  20. Escola d'Arts i Oficis

    Rafael Masó i Valentí

    Escola d'Arts i Oficis

    Edifici construït al costat de l'emblemàtica Sala Athenea i destinat a Escola d'Arts i Oficis, tot i que mai va arribar a realitzar aquesta funció. L'any 1917 s'acondiciona com Escola de Mestres mantenint aquest ús fins poc abans del seu enderroc. L'any 1971 s'enderroca el cos de l'avinguda Jaume I i, el 1975, el del carrer Anselm Clavé. Com en d'altres obres, Masó relaciona la funció de l'edifici amb el disseny dels acabats. En aquest cas per a la façana d'Anselm Clavé, Masó realitza una composició ceràmica basada en rajoles decorades amb el tema dels oficis, inspirades en la tradició popular. Pel que fa a la façana de Jaume I, l'arquitecte projecta un acabat totalment diferent, amb un portal d'accés amb porxo i dos arcs de punt rodó sostinguts per columnes de pedra.
  21. Urbanització S'Agaró

    Rafael Masó i Valentí

    Urbanització S'Agaró

    Urbanització projectada per Rafael Masó per a l'industrial Josep Ensesa l'any 1917, tot i que es duu a terme a partir de 1923. Masó ordena el terreny preveient un seguit d'espais públics (places, avingudes, escales i equipaments esportius i socials) que s'integren amb les parcel·les destinades a xalets. D'aquests cal destacar Senya Blanca, per al propi Josep Ensesa, l'Hostal de la Gavina, el xalet Domus Nostrum, els xalets Ensesa, Faixat, Gorina, Roquet, Graziella, Nurimar, Elimar, Lolimar, Roca Blanca, i el xalet que l'arquitecte va dissenyar per a ell mateix. A partir de 1935, any de la mort de Rafael Masó, es féu càrrec de les obres l'arquitecte Francesc Folguera, que projectà i construí l'església, completà el passeig de ronda i transformà el restaurant de la Gavina. A la postguerra es construeixen altres cases, bàsicament obres de Folguera i de Pelayo Martínez.
  22. Façana Principal del Cementiri Vell de Girona

    Rafael Masó i Valentí

    Façana Principal del Cementiri Vell de Girona

    L'any 1917 Rafael Masó guanya el concurs convocat per l'Ajuntament de Girona per a la nova façana del cementiri. El seu projecte preveu una paret de tanca paral·lela a la carretera de Sant Feliu amb un pavelló a cada extrem (la casa del guarda i la capella) i una nova portalada a la part central, que quedarà sense realitzar. El mur de tancament, construït amb pedra de Girona i coronat per un fris ceràmic, presenta diversos elements escultòrics de caire simbòlic. Els pavellons dels extrems combinen les argerates grises de Quart realitzats a Can Marcó, la pedra de Girona i la ceràmica vidriada de La Gabarra de la Bisbal.
  23. Clínica Mental Torribera

    Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros

    Clínica Mental Torribera

    Complex sanitari construït en diverses fases des de 1927 i fins l'any 1936 que parteix del projecte guanyador del concurs convocat l'any 1917 per la Mancomunitat de Catalunya. Aquest projecte redactat per Rafael Masó i Josep Maria Pericas va ser executat nou anys després quan Masó, afectat per una sanció política, no pot figurar com arquitecte de les obres, tot i que consta que hi està treballant si més no en els anys 1926 i 1927.
  24. Casa Teixidor

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Teixidor

    Es tracta d’una casa de pisos de lloguer que forma part del conjunt de dependències de la farinera Teixidor. La casa Teixidor constitueix un episodi més de la recerca de les formes de la modernitat per part de Masó, en el marc d’una cultura arquitectònica col·lectiva que estava compromesa amb aquesta recerca en combinació amb la situació i els esdeveniments polítics propis de Catalunya. Masó opta per simplificar les façanes, però aposta per un tractament goticitzant dels volums que culmina amb la torre de la cantonada, coronada per una coberta cònica molt aguda, sota la qual es disposen les obertures d’unes golfes que adopten una gran importància. Masó renuncia a les seves innovacions tan personals i decideix aplicar recursos d’una tradició compartida, encapçalada per Puig i Cadafalch i que recorre a l’historicisme com a senya d’identitat arquitectònica i política.
  25. Ampliació de la Casa Masó

    Rafael Masó i Valentí

    Ampliació de la Casa Masó

  26. Casa Gispert Saüch

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Gispert Saüch

    Es tracta d’un edifici de nova planta, de planta baixa més dos pisos, a més d’una terrassa coberta. La planta baixa estava destinada a magatzems i els pisos eren habitatges. La casa incorpora les aportacions més genuïnes de Masó a la consolidació d’un llenguatge arquitectònic pròpiament modern. El volum de l’edificació queda trencat per la cantonada al biaix, amb grans obertures que deixen separats els dos panys de paret. Masó opta per l’estuc llis per a les façanes, amb un ritme ordenat de finestres retallades amb uns elements d’emmarcament molt lleus. Destaca la pilastra de maó vist adossada a una de les façanes, un element aparentment arbitrari que ajuda a resoldre l’excessiva senzillesa d’aquest pany. La coberta queda totalment separada del cos de l’edifici i projecta una ombra contundent que emfasitza el plantejament purista del conjunt.
  27. Reforma del Coro de Sarrià

    Rafael Masó i Valentí

  28. Farinera Teixidor (Fase 3)

    Rafael Masó i Valentí

  29. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Rafael Masó i Valentí

    Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Al llarg de la seva carrera Masó projecta diverses oficines per a la Caixa de Pensions, fruit de la relació professional del seu germà Santiago amb aquesta entitat. La més interessant des d'un punt de vista arquitectònic és la de Sant Feliu de Guíxols. A la cantonada de la Rambla Vidal amb el carrer Major s'aixeca aquest edifici de planta baixa i pis, destinat a caixa d'estalvis en els baixos, i biblioteca a la planta pis. Les dues plantes estan clarament diferenciades en façana. La de baix, com a cos principal, destaca per la disposició de grans finestrals d'arcades protegides per reixes de ferro forjat. El pis presenta finestres rectangulars emmarcades per columnes de fust estriat.
  30. Reforma de la Casa Joaquim Vinyals

    Rafael Masó i Valentí

    Reforma de la Casa Joaquim Vinyals

  31. Cooperativa l'Econòmica Palafrugellenca

    Rafael Masó i Valentí

    Cooperativa l'Econòmica Palafrugellenca

    L'any 1926 Rafael Masó reforma un edifici preeexistent, per convertir-lo en cooperativa de consum per a la Societat La Económica Palafrugellense. L'edifici de planta baixa, situat en el xamfrà entre els carrers Sant Martí i Botines, està distribuït en dues parts : una de despatxos i una altra, de molt més gran, per a botiga i magatzems. El conjunt presenta coberta a quatre aigües al centre de la qual s'enlaira una llanterna, a manera de prominent cimborri, que serveix de claraboia a la sala gran. A les façanes destaca l'ús de la ceràmica vidriada i, al carrer Botines, els plafons amb relleus d'argerates de Quart al.lusius als oficis, obra de Jaume Busquets. L'any 2000 l'arquitecte Jordi Casadevall reforma aquest edifici per ubicar-hi la biblioteca pública de Palafrugell.
  32. Casa Cots

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Cots

    Projecte de magatzem de vins i habitatges en les cinc plantes superiors. L'edifici fou executat en dues fases, l'any 1924 es construeixen els baixos i, a partir de 1927 els habitatges. A la façana s'utilitzen els elements propis de l'arquitectura tradicional (ceràmica, forja, i esgrafiats) que caracteritzen l'obra de Masó. L'edifici presenta modificacions respecte el disseny inicial.
  33. Casa Ribas Crehuet

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Ribas Crehuet

    Casa de nova planta construïda en un parcel·la que resulta ampliada per la l'annexió del passatge d'Hernández. La façana de la casa Ribas-Crehuet exemplifica la voluntat de l'arquitecte per integrar-la en el context urbà, utilitzant materials tradicionals (pedra, esgrafiats i estucats) i formes derivades de l'arquitectura vernacla. L'edifici, que es conserva en bon estat, va ser rehabilitat l'any 2004.
  34. Casa Corominas

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Corominas

    L'any 1927 l'arquitecte Rafael Masó amplia i reforma l'antiga casa i magatzem de gra propietat de Carme Corominas. Es construeix un nou cos amb façana al carrer Sèquia i es reforma la façana de la plaça Marquès de Camps amb la construcció de la característica tribuna que identifica la casa.
  35. Casa Colomer

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Colomer

    Reforma integral i ampliació d'un edifici existent per a l'industrial de la construcció Joaquim Colomer. La planta baixa està destinada a botiga i els tres pisos a habitatges. En la composició de la façana predomina la verticalitat, marcada per les obertures, les franges verticals que recorren tota la llargària i el cos central que s'eleva sobre el fris. Cal destacar els tres plafons de terracuita amb relleus de Jaume Busquets, la ceràmica de la Gabarra dels rètols de la botiga i els treballs en forja de la porta d'entrada i l'òval que la corona, on apareix un colom en referència al nom del propietari.
  36. Primera Restauració dels Banys Àrabs

    Emili Blanch Roig, Rafael Masó i Valentí, Jeroni Martorell Terrats

    Primera Restauració dels Banys Àrabs

Arxiu

  • Esbós de la façana de la Farinera Teixidor.

    Dibuix

    Esbós de la façana de la Farinera Teixidor.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana de la Farmàcia Masó Puig.

    Dibuix

    Esbós de la façana de la Farmàcia Masó Puig.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de la Casa Batlle.

    Dibuix

    Alçat de la façana de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de la Casa Batlle.

    Dibuix

    Alçat de la façana de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana de la Casa Batlle.

    Dibuix

    Esbós de la façana de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de l'enrajolat del menjador de la Casa Batlle.

    Dibuix

    Detall de l'enrajolat del menjador de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'un element ceràmic per a l'ornamentació de la Casa Batlle.

    Dibuix

    Detall d'un element ceràmic per a l'ornamentació de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de la façana principal i posterior de la Casa Batlle.

    Dibuix

    Esbossos de la façana principal i posterior de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la finestra de l'escala d'accés de la Casa Salieti.

    Dibuix

    Alçat de la finestra de l'escala d'accés de la Casa Salieti.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'escala de la Casa Salieti.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'escala de la Casa Salieti.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Salieti.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Salieti.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de l'ornamentació de la Casa Masramon.

    Dibuix

    Detall de l'ornamentació de la Casa Masramon.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de la Casa Masramon.

    Dibuix

    Alçat de la façana de la Casa Masramon.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat, secció i perspectiva de l'entrada de la Casa Cots.

    Dibuix

    Alçat, secció i perspectiva de l'entrada de la Casa Cots.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la Casa Ribas Crehuet.

    Dibuix

    Esbós de l'alçat de la Casa Ribas Crehuet.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior de l'entrada de la Casa Corominas.

    Dibuix

    Esbós de l'interior de l'entrada de la Casa Corominas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de les lluminàries per a la Casa Corominas.

    Dibuix

    Detall de les lluminàries per a la Casa Corominas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall dels testos per als balcons de la Reforma del Mas El Soler.

    Dibuix

    Detall dels testos per als balcons de la Reforma del Mas El Soler.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la tanca d'accés per a la Reforma del Mas El Soler.

    Dibuix

    Alçat de la tanca d'accés per a la Reforma del Mas El Soler.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat lateral de la Casa Vinyes Miralpeix.

    Dibuix

    Alçat lateral de la Casa Vinyes Miralpeix.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de les Escoles de Sant Gregori.

    Dibuix

    Alçat de la façana de les Escoles de Sant Gregori.

    Arxiu Històric del COAC

  • Cartell de la programació de la Sala Athenea.

    Dibuix

    Cartell de la programació de la Sala Athenea.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de les lletres del rètol de la Sala Athenea.

    Dibuix

    Detall de les lletres del rètol de la Sala Athenea.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de la clau de volta de la Sala Athenea.

    Dibuix

    Detall de la clau de volta de la Sala Athenea.

    Arxiu Històric del COAC

  • Cartell de la programació de la Sala Athenea.

    Dibuix

    Cartell de la programació de la Sala Athenea.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Sala Athenea.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Sala Athenea.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la façana lateral de la Casa Joan Casas.

    Dibuix

    Esbós de l'alçat de la façana lateral de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la façana de la Casa Joan Casas.

    Dibuix

    Esbós de l'alçat de la façana de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la font del jardí de la Casa Joan Casas.

    Dibuix

    Alçat de la font del jardí de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta de replanteig del paviment de la Casa Joan Casas.

    Dibuix

    Planta de replanteig del paviment de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  •  Perspectiva de l'interior del vestíbul d'accés de la Casa Joan Casas.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del vestíbul d'accés de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del vestíbul del primer pis de la Casa Joan Casas.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del vestíbul del primer pis de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Escola d'Arts i Oficis.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Escola d'Arts i Oficis.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior d'un dormitori de la Reforma de la Casa Masó.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior d'un dormitori de la Reforma de la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós d'una reixa de finestra per a la Reforma la Casa Masó.

    Dibuix

    Esbós d'una reixa de finestra per a la Reforma la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del detall d'un vitrall per a la Reforma de la Casa Masó.

    Dibuix

    Alçat del detall d'un vitrall per a la Reforma de la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de la decoració interior per a la Reforma de la Casa Masó.

    Dibuix

    Detall de la decoració interior per a la Reforma de la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Estudi de decoració per a la Reforma de la Casa Masó.

    Dibuix

    Estudi de decoració per a la Reforma de la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'accés de la Casa Masó.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'accés de la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de detall del porxo del Mas La Riba (Can Burch).

    Dibuix

    Alçat de detall del porxo del Mas La Riba (Can Burch).

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de la Reforma i Ampliació del Mas La Riba (Can Burch).

    Dibuix

    Alçat de la façana de la Reforma i Ampliació del Mas La Riba (Can Burch).

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat lateral de la Reforma i Ampliació del Mas La Riba (Can Burch).

    Dibuix

    Alçat lateral de la Reforma i Ampliació del Mas La Riba (Can Burch).

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la capella de la Clinica Mental de Torribera.

    Dibuix

    Alçat de la capella de la Clinica Mental de Torribera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la Clinica Mental de Torribera.

    Dibuix

    Alçat de la Clinica Mental de Torribera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la Clinica Mental de Torribera.

    Dibuix

    Alçat de la Clinica Mental de Torribera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la Clinica Mental de Torribera.

    Dibuix

    Alçat de la Clinica Mental de Torribera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la Clinica Mental de Torribera.

    Dibuix

    Alçat de la Clinica Mental de Torribera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la Clinica Mental de Torribera.

    Dibuix

    Alçat de la Clinica Mental de Torribera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de l'arrencada i el replà de la barana de l'escala de la Casa Gispert Saüch.

    Dibuix

    Alçat de l'arrencada i el replà de la barana de l'escala de la Casa Gispert Saüch.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia