El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El projecte de Puig i Gairalt respon a una reforma i ampliació, ja que aquí ja hi existia un magatzem i un edifici d'habitatges. L'any 1898 es modificà l'alineació dels carrers de la zona amb un traçat rectilini fet que aprofità la propietària del solar per comprar l'excedent de terreny a l'ajuntament i així poder avançar la línia de façana.
Es tracta d'un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, cinc pisos i terrat. La façana principal, la del carrer Concòrdia, té a la planta baixa tres obertures formades per línies rectes. La porta principal, al centre, té una sèrie d'emmarcaments rectangulars en degradació i un rectangle motllurat a manera de clau de volta.
Als pisos superiors les obertures segueixen una sèrie d'eixos longitudinals i totes són allindades. Hi ha un joc de volums, ja que el pla de la façana es doblega creant dues línies triangulars, a banda i banda de les obertures centrals, que van del primer pis fins a l'últim i tenen una obertura a cada cara del triangle. Al primer pis hi ha tres balcons, dos als extrems fins als triangles, i un al centre. Al segon pis hi ha un balcó corregut que ressegueix les dues formes triangulars. Al tercer pis hi ha balcons individuals als extrems i un altre al centre que va d'un triangle a l'altre. Al quart pis torna a haver-hi balcons individuals als extrems i el central és més petit. L'últim pis té un balcó corregut, però en aquest cas és recte, no ressegueix les formes triangulars. Aquests balcons són de ferro forjat i estan decorats amb un motiu en ziga-zaga. Corona la façana una cornisa. El parament està pintat de verd amb les obertures emmarcades de blanc; entre les dues obertures que hi ha al centre, marcant l'eix de simetria, hi ha un motiu en ziga-zaga. Aquest motiu es repeteix emmarcant les obertures del cinquè pis.
La façana posterior, la que dona al carrer Pedreres, és de línies més senzilles que la principal. Aquí no sobresurten els dos cossos triangulars del pla de la façana, però hi ha un joc de volums gràcies als balcons, ja que combina els individuals amb els correguts i va variant a cada planta. Les obertures són allindades i estan emmarcades per una motllura llisa. Els balcons són de ferro forjat i repeteixen el motiu en ziga-zaga. Corona la façana una cornisa.