Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

La casa aprofita les ruïnes d’una antiga ferreria, i el projecte parteix d’una interpretació de la normativa urbanística en la qual els principals materials que conformen el lloc (pedra, fusta i teula àrab) són utilitzats en el sentit més genuí. Si bé la casa té façana a una de les places significatives del poble, la seva configuració gira l’esquena a la plaça i crea el seu propi espai exterior, una superfície de gespa elevada respecte al carrer inferior. S’accedeix a la casa a través d’aquest jardí, per sota d’un cos volat que tanca la volumetria de la casa, però que no impedeix l’accés a peu al jardí interior. La construcció de la casa contempla els gruixos adients per als murs de pedra, l’ús més escaient per al formigó estructural (com a volada) i l’ús de la fusta com a pell que defineix la façana principal sota l’aparença d’un revestiment continu. Així, la casa pot respectar estrictament l’ordenança i oferir alhora una imatge moderna, gràcies a l’autenticitat amb què han estat emprats els materials tradicionals. El projecte també fa una lectura inusual del lloc en prescindir de les tipologies tradicionals i adoptar una configuració entorn d’un element ancestral, l’era de nova creació.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Estratègia [Tipologia] Continuar avui amb un projecte iniciat fa segles, aprofitant el marge de maniobra que pot donar no fer cas de l’esperit de la normativa local però si de la seva lletra. Dos criteris atemporals: 1) Murs estereotòmics de pedra i entramats tectònics de fusta. 2) Els recintes, ja siguin tancats per a la casa, o oberts per a l'era, són el resultat d'una intensa negociació amb els recintes veïns. Una condició derivada de l'ús com a segona residència: 3) La connexió entre la casa i l'era ha de ser màxima quan està ocupada, i nul·la quan està buida. Sistema [Tectònica] Generar un edifici sense finestres Idear uns porticons pendulars de desplaçament paral·lel que, quan convé, permeten obrir la meitat de la superfície de façana cap a l'era. Ambient [Topologia] L'edifici format per dos cossos units mitjançant un escanyament de 2 metres, funciona com una o dues cases depenent de l'ocupació i dels ocupants. L'era és l'extensió oberta de l'estar que articula al seu al voltant els volums tancats.

Autor: Arturo Frediani Sarfati

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Garriga-Poch

    Arturo Frediani Sarfati

    Casa Garriga-Poch

    La casa aprofita les ruïnes d’una antiga ferreria, i el projecte parteix d’una interpretació de la normativa urbanística en la qual els principals materials que conformen el lloc (pedra, fusta i teula àrab) són utilitzats en el sentit més genuí. Si bé la casa té façana a una de les places significatives del poble, la seva configuració gira l’esquena a la plaça i crea el seu propi espai exterior, una superfície de gespa elevada respecte al carrer inferior. S’accedeix a la casa a través d’aquest jardí, per sota d’un cos volat que tanca la volumetria de la casa, però que no impedeix l’accés a peu al jardí interior. La construcció de la casa contempla els gruixos adients per als murs de pedra, l’ús més escaient per al formigó estructural (com a volada) i l’ús de la fusta com a pell que defineix la façana principal sota l’aparença d’un revestiment continu. Així, la casa pot respectar estrictament l’ordenança i oferir alhora una imatge moderna, gràcies a l’autenticitat amb què han estat emprats els materials tradicionals. El projecte també fa una lectura inusual del lloc en prescindir de les tipologies tradicionals i adoptar una configuració entorn d’un element ancestral, l’era de nova creació.
  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Casa Garriga-Poch

    Arturo Frediani Sarfati