Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa S-T

  • Casa S-T

  • Casa S-T

  • Casa S-T

  • Casa S-T

  • Casa S-T

  • Casa S-T

  • Casa S-T

  • Casa S-T

  • Casa S-T

  • Casa S-T

  • Casa S-T

  • Casa S-T

Memòria

La casa se situa en un barri perifèric caracteritzat per un paisatge de patis, solars buits i mitgeres a la vista. L’amplària del solar és de 13,50 metres, el doble de l’habitual a la zona, la qual cosa permet construir-hi dues crugies. El projecte opta per traslladar el programa habitual d’un habitatge a la planta primera, mantenint la relació dels dormitoris amb l’espai exterior. Es desplaça una de les crugies cap a l’interior del solar, tot creant nous patis a la banda de la façana. La coberta és formada per dues bandes de coure que s’ondulen de façana a façana fins a formar el tancament, afavorint l’aprofitament de les golfes com un espai continu. El resultat és un habitatge ple d’intersticis i racons, on cada espai té com a mínim dos camins per arribar-hi i un àmbit d’expansió propi. La casa comparteix el jardí interior amb dues cases més, i la façana sud queda afrontada amb la casa de l’altre costat del carrer, a sis metres de distància.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

A un barri de la perifèria de Terrassa, a l’altre banda de la riera, on la majoria de les cases són autoconstruïdes (como ho és en part aquesta), de tipus i mides diverses, esquitxat de solars i patis, caravanes en depòsit, magatzems... on s’ofereix un paisatge discontinu en el que predominen las parets mitgeres. Es prenen quatre decisions principals: - 1 Traslladar la planta baixa d’un programa convencional al nivell de la planta primera, permetent que habitacions i estances participin dels espais exteriors. - 2 Decalar els dos volums, generant patis tancats que controlen les vistes des de i cap a la casa - 3 Solucionar el requeriment de la coberta inclinada i la golfa estenent dos panys de coure que es corben i onden per a recollir l’espai sota coberta, penjant per la part posterior fins a tancar la façana nord del volum de dormitoris. - 4 Destinar la part principal del baix pressupost a l’estructura i a la coberta, estalviant en la resta: façanes d’estuc de Portland o Betonite i acabats executats pel propietari al llarg d'un dilatat període. Amb la deformació i la fragmentació de l’envolupant, apareixen a l’interior intersticis, residus i racons, “l’anti-loft”. Cada espai té almenys dos camins per a arribar a ell i es relaciona amb un àmbit d’expansió propi: el dormitori de la parella amb l’estudi (cap a la sala d'estar), la sala de jocs amb el pati sud, el dormitori dels fills amb l’altell, la cuina amb la zona per a menjar i el pati o la sala d'estar amb els patis a nord i a sud.

Autor: AldayJover Arquitectura y Paisaje

En un barri de la perifèria de Terrassa, a l'altra banda de la riera, en el qual la majoria de les cases són autoconstruïdes (com ho és en part aquesta), de tipus i grandàries diverses, esquitxades de solars i patis, caravanes en dipòsit , magatzems ..., el que ofereix un paisatge discontinu en el qual predominen les parets mitgeres. Solar d'una amplada de 13.5 metres, el doble del que és habitual a Terrassa, on construir planta baixa, planta pis i sota coberta, per a una parella jove amb dos fills. Comparteix jardí a l'interior d'illa amb dues cases de la família i enfronta la seva façana sud a una casa de "cavity wall" local, a l'altre costat d'un carrer de sis metres. En aquest context, la casa crea espais exteriors propis i adopta els colors grisos i rogencs del seu entorn i de les pròpies cases de mare i germana: façanes d'acabat sense pintar, cobertes de teules o rajoles i mitgeres sense revestir. Quatre decisions principals: 1- Traslladar la planta baixa d'un programa convencional fins al nivell de la planta primera, permetent que habitacions i estances participin dels espais exteriors 2- Decalar els dos volums, generant patis tancats que controlen les vistes des de i cap a la casa 3- Resoldre el requeriment de la coberta inclinada i les golfes estenent dos llenços de coure que es corben i s'ondulen per recollir l'espai sota coberta, penjant per la part posterior fins a tancar la façana nord del volum de dormitoris 4- Destinar la part principal de l'escàs pressupost a l'estructura i a la coberta, estalviant a la resta: façanes d'estuc de Portland o Betonite i acabats executats pel mateix propietari al llarg d'un dilatat període Amb la deformació i la fragmentació de l'exterior, apareixen a l'interior intersticis, residus i racons: el "anti-loft". Cada espai té almenys dos camins per arribar-hi i es relaciona amb un àmbit d'expansió propi: el dormitori de la parella amb l'estudi (cap al estar), la sala de jocs amb el pati sud, el dormitori dels fills amb l'altell, la cuina amb la zona de menjar i el pati, l'estar amb els patis a nord i a sud. El tancament entre la sala i el pati sud es forma mitjançant vidres fixos i panells opacs corredissos. El que es desplaça són, doncs, les parets. Una segona banda de guies permet penjar a l'estiu, de moment, cortinetes de vímet i lonetes, i en el futur, porticons més sòlids. L'estructura metàl·lica i el tauler de DM queden vistos a l'interior, les fusteries exteriors són de fusta cuperitzada i durant algun temps els patis i el jardí estaran coberts amb còdols. La casa, un cop tancada pel contractista i els seus gremis, va sent completada poc a poc en instal·lacions, pintura i altres acabats pels seus habitants, ja instal·lats en ella.

Autor: AldayJover Arquitectura y Paisaje

Autors

Sobre el mapa