Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Es tracta d’un edifici de nova planta, de planta baixa més dos pisos, a més d’una terrassa coberta. La planta baixa estava destinada a magatzems i els pisos eren habitatges. La casa incorpora les aportacions més genuïnes de Masó a la consolidació d’un llenguatge arquitectònic pròpiament modern. El volum de l’edificació queda trencat per la cantonada al biaix, amb grans obertures que deixen separats els dos panys de paret. Masó opta per l’estuc llis per a les façanes, amb un ritme ordenat de finestres retallades amb uns elements d’emmarcament molt lleus. Destaca la pilastra de maó vist adossada a una de les façanes, un element aparentment arbitrari que ajuda a resoldre l’excessiva senzillesa d’aquest pany. La coberta queda totalment separada del cos de l’edifici i projecta una ombra contundent que emfasitza el plantejament purista del conjunt.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L'any 1921 Rafael Masó construeix aquesta casa unifamiliar en el nou eixample sorgit de l'enderroc del baluard de Santa Clara. En el projecte, de planta baixa i dos pisos, la cantonada es converteix en l'element definidor de la façana, si bé al llarg de les obres es va suprimir la torre que havia de coronar-la. El parament exterior destaca per un tractament de superficies planes i obertures verticals decorades amb ceràmica vidriada.

Autor: Fundació Rafael Masó

Aquest programa d’habitatge unifamiliar amb comerç i accés rodat a la planta baixa, edificat sobre un solar d’una Gran Via aleshores en ple auge com a ronda «de prestigi», permet a Masó executar un agut exercici compositiu que aboca tot el projecte a la qüestió de la cantonada. Aquí, efectivament, podem desgranar un cop més l’interès de la composició planimètrica de les façanes o ponderar la seva correlació amb els estilemes vienesos o masonians (Casino de Canet de Mar). L’excepcionalitat del projecte, però, rau en el buidatge i la recomposició de la cantonada, en una tensió obtinguda quasi de manera neoplàstica contra una tradició de tribunes, glorietes i altres volums. Ajuda a desplaçar el centre de gravetat la creació d’unes golfes obertes de material industrial, com la placa de fibrociment. Un tema i una manera propis del racionalisme i l’arquitectura contemporània, ja tractats per Masó des de la seva personal avantguarda.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Arxiu

  • Alçat de l'arrencada i el replà de la barana de l'escala de la Casa Gispert Saüch.

    Dibuix

    Alçat de l'arrencada i el replà de la barana de l'escala de la Casa Gispert Saüch.

    Arxiu Històric del COAC