Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum EdittioBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
Tredòs és una petita localitat propera a l’estació d’esquí de Vaquèira, a 1.200 metres d’altitud. La casa, emplaçada a mig pendent de la muntanya, respon a un programa de vacances per a una família nombrosa. El projecte disposa una sèrie de terrasses a mitja falda del pendent, que afavoreixen l’accés a peu i les activitats a l’aire lliure. L’habitatge pròpiament dit consta de quatre peces quadrades separades per una escletxa en creu, on es disposen unes escales de trams curts que connecten fluidament tots els àmbits de la casa. El nucli és format per quatre llars de foc a les plantes inferiors i quatre banys a la planta superior, i culmina en les quatre xemeneies de la coberta. Els vuit cossos prismàtics resultants queden clarament diferenciats en el volum exterior. La coberta a quatre aiguavessos i els paraments de color gris terrós permeten integrar la casa al paisatge sense necessitat de recórrer a la imitació de llenguatges vernaculars.
Casa de temporada d'estiu i d'hivern (479 m2) per a una família amb cinc fills. Està situada a 1.200 m d'altura sobre el poble de Tredòs, en un terreny amb fort pendent al SO. La idea fonamental del projecte és l'ordenació de quatre àmbits físics clarament diferenciats, al voltant d'un nucli central que engloba les xemeneies, els serveis i les escales. Cada àmbit, amb estructura i serveis independents i relacionats entre si només per "ponts" especialment diferenciats, pot créixer independentment i d'acord a una llei autònoma, segons uns eixos que queden expressats a l'exterior pels vessants de la teulada de pissarra i a l'interior per la direcció de les lamel·les de fusta del cel-ras. La casa es tracta com un objecte aïllat enmig de la vessant de la muntanya amb intenció de ser coherent amb la violència del paisatge i amb les característiques visuals de l'arquitectura tradicional. Aquesta imatge es reforça amb la successió de murs de pedra paral·lels, amb interrupcions corbes, que constitueixen un sòcol que procura una certa estabilitat visual i facilita el pas de l'escala gairebé geològica de la muntanya a l'escala domèstica de la casa.
Se trata de una casa unifamiliar de vacaciones destinada al matrimonio Heredero y sus cinco hijos, situada cerca de la estación de esquí de Baqueria Beret, en un terreno de fuerte pendiente rodeado de un paisaje de montaña sin construcciones cercanas. Se percibe como un objeto aislado, imagen que se enfatiza con unos muros de piedra paralelos, interrumpidos por las curvas del zócalo, elemento de transición entre la montaña y la escala doméstica de la casa.
La distribución se resuelve con la disposición de cuatro ámbitos diferenciados alrededor de un núcleo central (servicios, escaleras, chimeneas), que se repiten en cada planta, salvo en la baja. El elemento básico del núcleo central es la escalera en cuatro direcciones y con rellano intermedio a media altura. El esquema de circulaciones difumina la rígida superposición de las plantas y crea transparencias visuales. La prolongación del núcleo vertical sobresale respecto a la cubierta, con la coronación de las cuatro chimeneas. La disposición de la escalera y a sus aperturas hacia los diferentes espacios facilitan la permeabilidad entre éstos. Los cuatro ámbitos independientes se acusan como volúmenes de geometría estricta, con grandes paños de estuco gris terroso y separados por largas vidrieras hundidas.
