Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
La casa unifamiliar de Llinars del Vallès es situa en una extensa urbanització de habitatges unifamiliars a la perifèria d'aquesta ciutat de la comarca del Vallès, a la província de Barcelona.
La parcel·la a és la suma de dues unitats, de 500 m2 cadascuna, de manera que l'habitatge, disposarà d'una mica més de mida i amplitud que la mitjana amb què es construeix a la urbanització. D'altra banda, aquesta parcel·la a de 1.000 m2, se situa a la falda d'un petit turó de manera que el terreny queda 2,5-3 m per sobre del nivell del carrer i, alhora, aquesta connecta en línia recta amb el nucli urbà i visualment amb un paisatge muntanyós, arbrat i extens.
El pendent que està lligat a la topografia del terreny coincideix amb l'orientació Est, però en realitat la humida climatologia de la comarca aconsella orientar la casa cap al Sud. D'altra banda, la geometria de la parcel·la, de sector circular, no conté cap suggeriment sobre la implantació d'uns eixos ortogonals als quals referir la planta.
De manera que el projecte s'inicia, no com en tants altres casos, fixant un límit o un sistema organitzat, sinó fixant un centre des del qual la casa s'escampa per ocupar d'una manera subordinada a la parcel·la.
Immediatament aquest centre s'identifica amb un estudi-biblioteca, un espai de treballar en temps de descans i la resta de la casa s'articula (a partir d'aquest centre) al voltant d'un porxo que permeti activitats domèstiques a l'aire lliure. Una peça que identifica i diferencia aquestes segones residències, de les primeres lligades a l'espai interior i a la ciutat.
Porxo i estudi seran els elements que originen l'habitatge i donen lloc a un procés de treball i estudi que enllaci aquestes dues peces entre si i cobreixi així mateix les parts "toves" del projecte: dormitoris, cuina, menjador, etc .
L'instrument que s'utilitzarà per establir aquesta relació serà la coberta. Durant el procés es generen successives maquetes que pretenen definir aquesta relació. La polaritat es manifesta en vertical, però també i molt ràpidament, en horitzontal: al sud-oest estar i habitació principal, al nord-oest cuina i dormitoris de fills i néts. Entre tots dos braços hi ha el porxo.
El porxo ha de ser extens, però alhora ha de tenir llum natural a través d'un abatiment de part de la coberta, que en un altre pas es converteix en buit.
L'artificiositat del sistema per il·luminar el porxo no aconsegueix fer-se "lloc" a la geometria de la coberta i finalment la solució ve per introduir un tall a la coberta quan s'aproxima a l'estudi, com si fos un escot, que ens permet protecció del sol però abundant llum natural del Nord que entra per aquest sòl no cobert, al costat del centre de la casa.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres