Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

  • Casa Llinars del Vallès

Memoria

La casa unifamiliar de Llinars del Vallès es situa en una extensa urbanització de habitatges unifamiliars a la perifèria d'aquesta ciutat de la comarca del Vallès, a la província de Barcelona. La parcel • la és la suma de dues unitats, de 500 m2 cadascuna, de manera que l'habitatge, disposarà d'una mica més de mida i amplitud que la mitjana amb què es construeix a la urbanització. D'altra banda, aquesta parcel • la de 1.000 m2, se situa a la falda d'un petit turó de manera que el terreny queda 2,5-3 m. per sobre del nivell del carrer i alhora, aquesta connecta en línia recta amb el nucli urbà i visualment amb un paisatge muntanyós, arbrat i extens. Aquesta direcció d'arribada, que al mateix temps el pendent està lligat a la topografia del terreny coincideix amb l'orientació Est, quan en realitat la humida climatologia de la comarca aconsella orientar la casa cap al Sud. D'altra banda, la geometria de la parcel • la, de sector circular, no conté cap suggeriment sobre la implantació d'uns eixos ortogonals als quals referir la planta. De manera que el projecte s'inicia, no com en tants altres casos, fixant un límit o un sistema organitzat, sinó fixant un centre des del qual la casa s'escampa per ocupar d'una manera subordinada a la parcel • la. Immediatament aquest centre s'identifica amb un estudi-biblioteca, un espai de treballar en temps de descans i la resta de la casa s'articula (a partir d'aquest centre) al voltant d'un porxo que permeti activitats domèstiques a l'aire lliure. Una peça que identifica i diferencia aquestes segones residències, de les primeres lligades al espai interior i a la ciutat. Porxo i estudi seran els elements que originen l'habitatge i donen lloc a un procés de treball i estudi que enllaci aquestes dues peces entre si i cobreixi així mateix les parts "toves" del projecte: dormitoris, cuina, menjador, etc . L'instrument que s'utilitzarà per establir aquesta relació serà la coberta. Durant el procés es generen successives maquetes que pretenen definir aquesta relació. La polaritat es manifesta en vertical, però també i molt ràpidament, en horitzontal: Al sud-oest estar i habitació principal, al nord-oest cuina i dormitoris de fills i néts. Entre tots dos braços el porxo. El porxo ha de ser extens, però alhora ha de tenir llum natural a través d'un abatiment de part de la coberta, que en un altre pas es converteix en buit La artificiositat del sistema per il•luminar el porxo no aconsegueix fer-se "lloc" a la geometria de la coberta i finalment la solució ve per introduir un tall a la coberta quan s'aproxima a l'estudi, com si fos un escot, que ens permet protecció del sol però abundant llum natural del Nord que entra per aquest sòl no cobert, al costat del centre de la casa.

Autor: Josep Llinàs Carmona

Autores

Sobre el Mapa