Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Com anar-hi

En Imatges

  • Casa Simon

  • Casa Simon

  • Casa Simon

  • Casa Simon

  • Casa Simon

  • Casa Simon

  • Casa Simon

  • Casa Simon

  • Casa Simon

  • Casa Simon

  • Casa Simon

  • Casa Simon

  • Casa Simon

Memòria

L'habitatge estava situat en una urbanització dels anys quaranta de segle passat i envoltada per una atmosfera general d'una qualitat poc freqüent, però amb els mateixos problemes d'arrencada que van haver de fer front la casa Penina, la casa Almirall o la casa Rognoni. A diferència del plantejat en aquells casos en què es van ignorar les obligades bandes perimetrals per cedir-les a allò públic o se'ls van adjudicar usos secundaris, aquí l'habitatge es va apoderar decididament d'elles, integrant-les a l'edificació, qualificant-los i concedint-los un paper protagonista en el resultat final de l'obra. Una tanca de fusta, de la màxima opacitat i alçada permeses per les ordenances va resseguir tot el perímetre de l'solar i també va perllongar a l'exterior les divisions de la casa. Així es van transformar aquelles bandes absurdes en una sèrie de patis, cada un d'ells associat a una dependència interior, i perquè la mútua integració fos la més completa possible es va decidir que les façanes fossin absolutament de vidre. Tots els vidres disposaven d'una cortineta i una cortina opaca enrotllables per controlar la llum a voluntat i unes generoses pèrgoles horitzontals a base de lames mòbils van garantir la protecció solar en aquelles orientacions en que era necessària. Uns lluernaris verticals a nord il·luminaven les dependències interiors. L'edificació tenia una forma prismàtica de 32,4x8m en planta i 3,5m en alçada. La llosa de la coberta es recolzava, com en el projecte contemporani de la Fundació Alícia, sobre uns perfils metàl·lics de 7x7cm col·locats en el seu perímetre cada 1,2m. Una caixa adossada de formigó a l'entrada es va encarregar d'absorbir els esforços horitzontals. Un soterrani de la mateixa mida de la casa i un generós fals sostre resolien les instal·lacions. D'aquesta manera es va aconseguir una planta totalment lliure, fàcilment modificable, en un intent de que fins i tot tractant-se d'un edifici unifamiliar, la proposta no fos una resposta tancada a un programa determinat sinó que donés totes les facilitats per acollir inimaginables activitats en el futur. Totes les divisòries interiors a l'arribar a façana disposaven d'una porta, de manera que en moments determinats tota la casa podia usar-se com un espai únic que es percebia llavors com un biombo lleuger de fusta situat dins d'un prisma de vidre al que no tocava.

Autor: Lluís Clotet i Ballús

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa