Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa Masramon

  • Casa Masramon

  • Casa Masramon

  • Casa Masramon

  • Casa Masramon

  • Casa Masramon

  • Casa Masramon

  • Casa Masramon

  • Casa Masramon

  • Casa Masramon

  • Casa Masramon

Memòria

Es tracta del model que proposa Masó per a la casa unifamiliar situada en una ciutat jardí. Per primer cop, Masó té ocasió de construir una casa de nova planta destinada a una família jove, on pot expressar el seu ideal familiar. La casa consta d’un volum principal de tres plantes amb una coberta a quatre aiguavessos volada. Adossat a aquest volum hi ha un cos d’una planta que correspon al porxo d’entrada, amb una coberta d’un sol pendent de secció curvilínia. Un tercer volum de tres plantes conté l’escala, amb una coberta curvilínia a dos aiguavessos. L’articulació volumètrica de tots tres volums palesa un llenguatge arquitectònic ja consolidat i ben controlat.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L'any 1913 Josep Maria Masramon encarrega aquesta casa de planta baixa, soterrani i dos pisos destinada a vivenda familiar, que es convertirà en una de les obres emblemàtiques de Rafael Masó. La transformació que ha patit l'entorn de l'edifici fa difícil reconéixer la casa projectada per Masó per un eixample que aleshores s'estava definint com a ciutat-jardí. Un reportatge fotogràfic de 1916 permet apreciar avui dia la riquesa d'uns acabats que malauradament han desaparegut: alguns dels vitralls realitzats per Lluís Rigalt, els relleus de Fidel Aguilar, les escultures de Coromina i Monegal i d'altres que encara es conserven com la ceràmica de La Gabarra.

Autor: Fundació Rafael Masó

Autors

Sobre el mapa