Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1890

  • Casa Vayreda

    autoria desconeguda

    Casa Vayreda

    s. XIX (segona meitat)

  • Casa Masramon

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Masramon

    Es tracta del model que proposa Masó per a la casa unifamiliar situada en una ciutat jardí. Per primer cop, Masó té ocasió de construir una casa de nova planta destinada a una família jove, on pot expressar el seu ideal familiar. La casa consta d’un volum principal de tres plantes amb una coberta a quatre aiguavessos volada. Adossat a aquest volum hi ha un cos d’una planta que correspon al porxo d’entrada, amb una coberta d’un sol pendent de secció curvilínia. Un tercer volum de tres plantes conté l’escala, amb una coberta curvilínia a dos aiguavessos. L’articulació volumètrica de tots tres volums palesa un llenguatge arquitectònic ja consolidat i ben controlat.

    1913 - 1914

  • Casa Solà Morales

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Solà Morales

    Joaquim Solà Morales era un propietari rural, catalanista i descendent d’una família olotina formada pel matrimoni de la pubilla de can Solà de Batet de la Serra amb la família Morales. La família tenia la residència en un casal d’estil barroc al Firal d’Olot des del segle XVIII. El 1913 Joaquim Solà Morales encarrega a Lluís Domènech i Montaner la rehabilitació d’aquesta casa pairal, amb l’annexió d’una altra contínua. La reforma va consistir en la remodelació de tota la façana principal, la posterior i la reorganització de l’escala i nous accessos a la planta noble. Domènech i Montaner va conservar part de la composició de la façana barroca de l’edifici, mantenint les obertures originals als pisos superiors, però va fer construir una tribuna volada a la planta principal sobre mènsules radials, els enreixats, una llotja a la part superior de dotze columnes i la sotateulada amb la barbacana de ceràmica decorativa. També va reformar tota la planta baixa, perforant la façana amb una gran obertura central amb balcons i columnes de marbre amb cariàtides de pedra que donava llum a la planta semisoterrani i creant una porta nova a imitació de l’existent en posició simètrica. Les rajoles de la barbacana són disseny d’Antoni Gallissà, realitzades a la fàbrica Pujol i Bausis, i les cariàtides són d’Eusebi Arnau. L ’escala principal que comunica la planta pis amb la planta segona estava il·luminada per una gran claraboia zenital. A l’interior de l’edifici es mantenen interessants mostres de decoració dels segles XVIII i XIX. Actualment encara pertany a la mateixa família i manté l’ús d’habitatge. El 1913 Joaquim Solà Morales encarrega a Domènech la rehabilitació de la seva casa pairal del segle XVIII a Olot. La reforma va consistir en la remodelació de tota la façana principal, la posterior i la reorganització de l’escala i nous accessos a la planta noble.

    1912 - 1916

  • 1916

  • 1916 - 1917

  • Can Pons i Tusquets

    Albert Blasco Ochoa

    Can Pons i Tusquets

    Edifici situat al passeig de Barcelona, l'entrada més noble de la ciutat d'Olot que voreja la ciutat jardí de l'Eixample Malagrida. Seguint la tipologia d'aquests edificis, la torre Pons i Tusquets és un habitatge unifamiliar amb amplis jardins. La casa és de planta rectangular amb diferents cossos de planta rodona i quadrada avançats. Disposa d'un semisoterrani que feia d'habitatge pels porters, planta baixa i dos pisos. La torre es troba en una parcel·la amb jardí amb grans arbres i una important tanca de ferro forjat d'influència vienesa i amb iconografies que avancen l'estètica de l'art déco. El portal d'entrada té dues pilastres realitzades amb ferro marcadament ondulat. El més significatiu de la localització del recinte és la decisió de l'arquitecte de col·locar més metres de façana orientats al jardí que no pas al passeig, mesura que permetia un major diàleg entre l'arquitectura i la vegetació, molt en consonància amb els ideals urbanístics de la ciutat jardí. Respecte els elements arquitectònics, podem destacar l'accés en forma de porxo en angle amb falsos arcs. Se sosté per cairats de fusta i una columna monolítica amb capitell i decoracions florals. Aquestes mateixes decoracions formen un fris que recorren la part alta del porxo de l'entrada. És important també la torre amb teulada a quatre vessants; la balconada amb baranes de fusta seguida en dues façanes; la tribuna en un dels angles de la casa, culminada amb una estilitzada torre amb coberta piramidal, i les petites llucanes a les teulades. Les obertures del pis principal són finestres amb arcs lobulats. El teulat va ser fet amb teules planes i es troba a diferents nivells. En conjunt, la casa és un bon exemple de transició del modernisme al noucentisme amb una certa influència de l'arquitectura vienesa. L'eixample olotina fou un projecte pel senyor Manuel Malagrida, olotí que havia fet fortuna a Amèrica. L'any 1916 encarregà els plànols a J. Roca i Pinet. Aquest, seguint les indicacions de Malagrida, plantejà un model d'eixample ciutat-jardí, amb zones verdes i cases aïllades. Dibuixà una disposició radiocèntrica de carrers amb dos focus: la plaça d'Espanya i la Plaça d'Amèrica, units pel pont de Colom. Va encarregar a l'arquitecte B. Bassegoda la seva casa, que fou realitzada entre 1920 i 1922. Poc abans, entre 1916 i 1917, s'havia bastit Can Pons i Tusquets de la mà de l'arquitecte Albert Blasco. L'edifici va projectar-se per a Lluís Pons i Tusquets, empresari agrícola i diputat a Corts Espanyoles els anys 1919-1923 pel districte d'Olot del Partit Conservador (sector maurista).
  • Fàbrica Bassols

    Joan Roca i Pinet

    Fàbrica Bassols

    Roca i Pinet afronta la façana d’un edifici industrial entre mitgeres amb el bagatge instrumental de l’arquitectura domèstica, si bé fent un gran esforç per adaptar-se a les característiques del programa. Els finestrals grans es troben a la part central, dividits en finestrons, mentre que les finestres de la planta baixa adopten un emmarcament corbat i la finestra central pren una significació peculiar. La façana presenta la clàssica galeria contínua per sota dels ràfecs de la coberta, que mostren les peces metàl·liques que els sustenten. El sòcol a mitja alçària emfasitza els perfils de les finestres de la planta baixa, i les obertures del soterrani disposen d’un sòcol propi, de pedra carreuada.
  • 1920

  • 1920 - 1922

  • 1923

  • Casa Capdevila

    Josep Esteve Corredor

    Casa Capdevila

    Gran casa de planta rectangular amb baixos, dos pisos superiors i golfes. El seu estil es marcadament francès. L'edifici es desenvolupa des d'un eix de simetria longitudinal que, literalment, travessa la casa per la porta d'entrada en forma de llarg corredor, a banda i banda del qual, hi ha les dependències de la llar. Exteriorment, la simetria s'emfasitza amb el nombre de les obertures de les façanes. Tres a les façanes principals que, a més, compten amb porxo d'accés que, al primer pis, esdevé una àmplia balconada tancada amb barana de balustres i testos decorats en forma de copa. La porta principal porta les inicials "J.C.". A les façanes laterals hi ha quatre obertures a cada pis, amb arc escarser a les de la planta baixa, balcons amb balustres al primer pis i finestrals al segon pis. Totes, amb profusió d'elements decoratius, com ara llindes i brancals motllurats, addició de guardapols, garlandes o reclaus... La coberta és a quatre aigües, amb teules vidriades de color blau, i presenta obertures en mansarda i un parell d'òculs per banda. Va ser estucada amb colors ocre clar i els detalls ornamentals foren estucats en gris. Cal afegir la presència d'un garatge al jardí, projectat també per Josep Esteve. És remarcable la vitalitat dels arbres del jardí, especialment, dels majestuosos cedres del Líban tant preuats pels noucentistes
  • 1924

  • 1925

  • 1926

  • 1927

  • Can Joanetes

    Joan Roca i Pinet

    Can Joanetes

    L’arquitectura del conjunt de Can Joanetes (o Fàbrica Sacrest, o Fàbrica Subirà) recull els elements de composició d’extracció clàssica que caracteritzaven la cultura arquitectònica dels anys vint. És format per un cos rectangular principal al qual s’afegeixen perpendicularment, a la part posterior, alguns cossos més baixos que, units per una construcció quadrada, situada a l’eix del conjunt, donen lloc a un petit pati central. Al projecte original de Joan Roca i Pinet la simetria determinava tot el conjunt, si bé en la construcció realitzada només es va dur a terme el cos principal i una de les naus posteriors. La resta de les construccions del solar varen ser fetes més desordenadament i amb una qualitat inferior a la prevista. El solar té una superfície de 2.600 metres quadrats i té forma irregular, amb entrades pel Firalet i pel carrer del Mirador. El cos rectangular se separa 5,50 metres respecte de l’alineació del carrer, i és format per tres tramades quadrades que queden reflectides en la composició de la façana principal, amb l’eix de simetria ressaltat per una gran porta solar dovellada i pel gran frontó de la coberta. La composició recull alguns trets característics de les masies catalanes. L’edifici original quedava suportat per elements propis de la construcció industrial de l’època: encavallades de fusta, estructures de ferro laminat, etc. El cos de serveis central quedava emfasitzat per la seva simetria doble i la xemeneia principal del conjunt, feta de maó.

    1927 - 1929

  • Casa Serra

    Bartomeu Agustí i Vergés

    Casa Serra

    Bartomeu Agustí (1905-1944) va viure i treballar tota la vida a Olot i, si bé no figura als documents de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya fins després de la seva mort, la seva escassa obra segueix fidelment les pautes del moviment racionalista. La casa Serra resol un programa d’habitatges en cantonada per mitjà de la solució, plàsticament intel·ligent, de col·locar totes les obertures al pla de façana del carrer i de resoldre la irregularitat del solar per mitjà d’una seqüència regular de reculades. Així, la imatge de l’edifici des de la cantonada no ofereix cap obertura retallada.

    1931 - 1933

  • Casa Aubert

    Joan Aubert i Camps

    Casa Aubert

    Aubert treu partit de la posició en cantonada de l’edifici per aplicar la millor retòrica racionalista al tractament del volum edificat. L’edifici conté un habitatge per planta i, a la façana llarga, l’arquitecte agrupa horitzontalment les finestres de la cuina, el servei i el dormitori, reduint la superfície de buit respecte del ple. A la cantonada es concentra la finestra de la sala d’estar, amb la seva balconada semicircular i dues finestres més a banda i banda. La planta baixa i l’entresòl formen un sòcol de gran alçària, des d’on s’eleva l’edifici fins al ràfec continu que unifica tota la composició.

    1936

  • Fàbrica Artur Simon

    Joan Aubert i Camps

    Fàbrica Artur Simon

    És una mostra de la vigència del racionalisme durant els anys de la postguerra. Originalment era un edifici industrial per a la fabricació de material elèctric. Té una planta baixa més pis. La planta, en forma d’U, té un punt focal en el cilindre de la cantonada, on les obertures tenen doble alçària: és aquí on s’articula l’accés a l’edifici. La fàbrica presenta innovacions respecte a l’ortodòxia racionalista, com ara les grans obertures dividides en finestrons o bé les façanes planes pautades pels peus drets de l’estructura. Aubert juga amb altres elements lingüístics de procedència diversa, com ara els cassetons reenfonsats o el peculiar perfil de la marquesina.

    1940

  • s. XX (primera meitat)

  • 1950 - 1958

  • 1955 - 1959

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!