Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum EdittioBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
És el resultat de la reforma de tres antigues cases adossades, en què s’ha traslladat l’entrada al jardí interior i s’han doblat algunes façanes per tal de crear galeries als espais romanents. El projecte trenca els trets tipològics de les velles cases i crea un habitatge unitari: un volum escalonat des de la façana sud fins a la mitgera de la banda oest, amb un mur doblat de maó coronat amb merlets. A les façanes s’empren nombrosos elements de fusta, com ara els puntals de les cantonades. L’interior recrea un ambient fresc, amb glicines i ornamentacions àrabs, un refugi idoni per a l’arquitecte després de l’exili.
La casa és envoltada per un jardí amb una tanca de maó i reixes de ferro
Per tal com havia d'ésser una casa d'estiu aillà les façanes de migdia i de ponent amb unes de noves, paral.leles a les primitives, deixant-hi gal.leries entre elles per tal de minvar l'efecte de la insolació
Mentre Puig hi va viure les façanes eren tapades per heures i una parra
L'interior presenta innombrables racons i raconets, diferències de nivell, perspectives allargassades i punts de vista estrets i prims amb transparències filtrades per reixes i cortinatges, àdhuc vegetals.
L'any 1897 Puig i Cadafalch demanà el permís per tal de realitzar la modificació de tres cases adjuntes que havia adquirit al carrer de Dolors Montserdà de la vila d'Argentona, on tenia prevista la seva residència temporal. D'aquestes tres cases velles Puig i Cadafalch en féu una de sola però aprofità les parets antigues, que no s'unien en angle recte en cap racó. Com en altres casos, no signà ell mateix els plànols. Ho féu, com en la casa Coll i Regàs de Mataró, Antoni Ma. Gallissà, deixeble predilecte i ajudant d'Elies Rogent. Tanmateix, ho hauria pogut fer el propi Puig ja que la seva dimissió del càrrec d'arquitecte municipal de Mataró, per bé que recent, ja s'havia produït.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Puig i Cadafalch
Josep Puig i Cadafalch
És el resultat de la reforma de tres antigues cases adossades, en què s’ha traslladat l’entrada al jardí interior i s’han doblat algunes façanes per tal de crear galeries als espais romanents. El projecte trenca els trets tipològics de les velles cases i crea un habitatge unitari: un volum escalonat des de la façana sud fins a la mitgera de la banda oest, amb un mur doblat de maó coronat amb merlets. A les façanes s’empren nombrosos elements de fusta, com ara els puntals de les cantonades. L’interior recrea un ambient fresc, amb glicines i ornamentacions àrabs, un refugi idoni per a l’arquitecte després de l’exili. -
Rehabilitació de la Casa Puig i Cadafalch
Mercè Zazurca i Codolà
L’objectiu de la intervenció es recuperar l’edifici i el jardí, com a casa-museu, conservant tots els seus valors patrimonials, però buscant que sigui un lloc viu de reflexió que dinamitzi el futur de l’entorn a partir del coneixement del passat. En aquesta 1a fase, s’ha buscat la sostenibilitat i l’excel·lència del procés de rehabilitació, recollint les actuacions com exemples de bones pràctiques sense perdre la visió global. S’ha obtingut la informació detallada mitjançant tècniques no destructives que ha permès tenir el màxim coneixement per desenvolupar una solució, compatible i durable, de reforç que fes col·laborar en la estabilització dels merlets no només a ells mateixos sinó també els altres elements de coberta. S’han buscat solucions innovadores amb materials capaços de suportar els esforços de flexió en les dues direccions, amb formigons de calç hidràulica, compatible amb la resta de materials i malles de fibra de vidre, pels elements que han de suportar les traccions. -
Mostres d'Arquitectura (Maresme)
Seleccionat
Rehabilitació de la Casa Puig i CadafalchMercè Zazurca i Codolà