Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Josep Puig i Cadafalch

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1891. A part d’arquitecte, professor universitari i historiador de l’Ar, fou un important polític arribant a ser president de la Mancomunitat de Catalunya. Entre les seves obres trobem la Casa Ametller, el Palau Macaya, o la Casa Pin i Poch.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Torre d'Aigües del Cros

    Josep Puig i Cadafalch

  2. Mercat El Rengle

    Josep Puig i Cadafalch

  3. Casa de Beneficència

    Josep Puig i Cadafalch

  4. Casa Martí

    Josep Puig i Cadafalch

    Casa Martí

    És la primera obra de Puig i Cadafalch a Barcelona, després d’algunes obres fetes a Mataró i Argentona. Es tracta d’una reinterpretació de la casa gòtica: la planta baixa és destinada a la cerveseria “Els Quatre Gats”, punt de trobada de les elits intel·lectuals més cosmopolites del modernisme, els “enamorats del nord”, en paraules d’Opisso. La planta noble es destina a l’habitatge dels propietaris, i les plantes tercera i quarta a habitatges de lloguer. Puig recull la vocació septentrional dels promotors amb una composició basada en el gòtic nòrdic: una gran fàbrica de maó amb profusos ornaments de pedra, sustentada per set grans arcs ogivals i coronada per una galeria sota un gran ràfec, amb escultures de Josep Llimona i Eusebi Arnau, i forges de Manuel Ballarín. Les tribunes de la planta noble i de la porta principal incorporen una densa ornamentació flamígera. La casa esdevé un potent punt d’atracció de la sensibilitat pròpia dels seus promotors.
  5. Casa Joaquim Coll i Regàs

    Josep Puig i Cadafalch

    Casa Joaquim Coll i Regàs

    Els plànols del projecte estan signats per Antoni Maria Gallissà, no per un problema d’incompatibilitat, ja que l’any 1896 Puig i Cadafalch ja no era arquitecte municipal, sinó a causa de les pèssimes relacions de l’arquitecte amb l’Ajuntament de Mataró. La casa combina amb gran habilitat una extensa gamma de gèneres ornamentals, com ara l’escultura, el vidre, els esgrafiats i la ceràmica. La pedra no tan sols és emprada per emmarcar les obertures, sinó que serveix per incorporar les talles de l’escultor Arnau, que va esculpir-hi dues figures rellevants: la primera es troba al timpà de la porta i representa una noia que porta un fus, un emblema tèxtil que al·ludeix a la indústria del propietari; la segona figura es troba al peu d’un dels arcs i és l’habitual sant Jordi. La resta de la façana queda coberta amb esgrafiats; en destaca la tribuna, de reminiscències nòrdiques. El coronament esglaonat anuncia el perfil de la barcelonina casa Amatller.
  6. Botiga La Confianza

    Josep Puig i Cadafalch

  7. Fàbrica Juan Carbonell Reverter

    Josep Puig i Cadafalch

  8. Casa Puig i Cadafalch

    Josep Puig i Cadafalch

    Casa Puig i Cadafalch

    És el resultat de la reforma de tres antigues cases adossades, en què s’ha traslladat l’entrada al jardí interior i s’han doblat algunes façanes per tal de crear galeries als espais romanents. El projecte trenca els trets tipològics de les velles cases i crea un habitatge unitari: un volum escalonat des de la façana sud fins a la mitgera de la banda oest, amb un mur doblat de maó coronat amb merlets. A les façanes s’empren nombrosos elements de fusta, com ara els puntals de les cantonades. L’interior recrea un ambient fresc, amb glicines i ornamentacions àrabs, un refugi idoni per a l’arquitecte després de l’exili.
  9. Can Garí

    Josep Puig i Cadafalch

  10. Casa Antoni Amatller

    Josep Puig i Cadafalch

    Casa Antoni Amatller

    La primera fase del projecte consisteix en la reforma d’una antiga casa de lloguer, un costum habitual a l’eixample del final del segle XIX. La segona etapa consisteix en el disseny de l’estudi d’un fotògraf a la planta més alta, per justificar una peculiar solució de coronament que no s’ajustava a les ordenances d’edificació. El resultat és una de les interpretacions més fresques de l’arquitectura gòtica septentrional: la galeria porticada passa a la tercera planta, però té una rèplica subtil als aparadors de la planta baixa; la simetria es manté rigorosament a la meitat superior de la façana, mentre que la composició és més lliure al contacte amb el carrer; tot el pla de façana s’ornamenta amb uns motius abstractes i repetitius que culminen en la silueta escalonada de la coronació, que oculta una coberta a dos vessants. Sens dubte és l’obra en què Puig i Cadafalch explora d’una manera més agosarada la llibertat compositiva pròpia de la sensibilitat moderna emergent.
  11. Palau Macaya

    Josep Puig i Cadafalch

    Palau Macaya

  12. Cases del Tenor Francesc Viñas

    Antoni Gaudí i Cornet, Josep Puig i Cadafalch

  13. Palau del Baró de Quadras

    Josep Puig i Cadafalch

    Palau del Baró de Quadras

  14. Casa Serra

    Josep Puig i Cadafalch

    Casa Serra

  15. Casa Terrades

    Josep Puig i Cadafalch

    Casa Terrades

    La Casa de les Punxes ocupa una illa sencera irregular delimitada per l’avinguda Diagonal i els carrers Rosselló i Bruc. En planta és, per tant, un trapezi de forma gairebé triangular amb xamfrans a les dues cantonades que formen la base del triangle. Puig ancora l’edifici al terreny marcant totes les cantonades de la parcel·la amb torres de planta circular, que sobresurten per sobre de les teulades. La volumetria de la casa és d’inspiració nòrdica, amb teulats a dues aigües paral·leles al carrer (al contrari que l’arquitectura mediterrània) que marquen els diversos casals amb què està format l’edifici. La torre que marca la cantonada de Rosselló amb la Diagonal és diferent de les altres, més alta i més ornamentada, per tal de trencar la simetria del front més petit de l’edifici i carregar-lo sobre la Diagonal. El conjunt presenta una volumetria unitària producte de l’agregació dels petits fragments en què s’han volgut trossejar les façanes, de mida més adient i compatible amb les cases de pisos circumdants. El maó vist és el material principal en tota l'illa, amb detalls de pedra i mosaics ceràmics. L’obra de forja és singular, i els detalls que formen la façana tenen tant interès com l’edifici en si. Les diverses façanes formades per la successió de cobertes a dues aigües es van component mitjançant un joc molt interessant d’obertures disposades en nombres parells i imparells en grups de pisos alterns (en una planta hi ha quatre finestres, a la següent tres, per exemple), herència de la formació modernista de Puig i Cadafalch que, combinada amb les seves influències nòrdiques, configura el vocabulari principal d’un dels edificis més bells de la ciutat. És remarcable, per singular, la desalineació de les façanes respecte del carrer: la geometria de les torres arriba neta a terra, sense variació, i les porteries es marquen amb uns porxos amb columnes que també surten de la línia de façana, tret característic de l’arquitectura del moment, que fuig de les façanes planes.
  16. Caves Codorniu

    Josep Puig i Cadafalch

    Caves Codorniu

    El conjunt constitueix un auster teixit de construccions industrials on Puig i Cadafalch es proposa demostrar la vigència dels procediments constructius del passat per a les necessitats i els programes moderns. El celler gran empra arcs de mig punt fets amb sis filades de maó que sostenen unes voltes rebaixades que arriben fins a la façana, combinades amb uns arcs lleugerament apuntats. El pavelló d’expedicions opta per emprar una gran catenària invertida feta exclusivament de maó, subjectada amb travessers també de maó i amb un tancament de pedra. Puig i Cadafalch utilitza les formes donades pels elements de suport per compondre les façanes, tant frontals com laterals, de manera que expressin aquest suport, si bé introduint d’altres elements estrictament ornamentals, com ara els perfils escalonats de les obertures, les gelosies de maó, les sèries de contraforts o els pinacles de pedra.
  17. Farmàcia del Dr. Sastre i Marquès

    Josep Puig i Cadafalch

  18. Casa Sastre i Marquès

    Josep Puig i Cadafalch

  19. Fàbrica Casaramona

    Josep Puig i Cadafalch

    Fàbrica Casaramona

    En un indret aleshores situat als afores de la ciutat, la fàbrica Casaramona es va haver de fer amb gran rapidesa a causa de l’incendi de la vella fàbrica del carrer de la Riereta. L’obra s’organitza amb un esquema de tres naus destinades a filats, magatzems i teixits, separades per dos carrers interiors que resolen les grans dimensions del conjunt. L’estructura és de voltes ceràmiques sostingudes sobre pòrtics de ferro, i cobertes a la catalana que descansen sobre les mateixes voltes. Els cossos de les quatre cantonades són més alts, les caixes d’escala s’eleven encara més i, a la part central, dues torres (del rellotge i d’elevació d’aigües) prenen una gran dimensió vertical, vinculada al perfil emmerletat de totes les façanes. Amb mitjans sobris i elements repetitius, Puig i Cadafalch atorga un gran interès a la imatge exterior de l’edifici, a través de l’expressió a la façana dels elements estructurals, com ara els extrems de les voltes o les sèries de contraforts.
  20. Casa Muntades

    Josep Puig i Cadafalch

  21. Central Telegràfica Marconi

    Josep Puig i Cadafalch

  22. Casa Company

    Josep Puig i Cadafalch

  23. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat
    Fàbrica Casaramona

    Josep Puig i Cadafalch

  24. Modificacions del Pla Baixeras

    Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Ferran Romeu i Ribot

  25. Monument de 'Les Quatre Columnes'

    Josep Puig i Cadafalch

    Monument de 'Les Quatre Columnes'

Bibliografia