El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Casa construïda per Antoni Falguera Silvilla (1876-1945), arquitecte i historiador de l'art, que va col·laborar amb J. Puig i Cadafalch i J.Godoy en l'obra “L'arquitectura romànica a Catalunya”. L'estil i alguns elements de la casa són molt propers a l'arquitectura de Gaudí i els seus seguidors, com Valeri i Pupurull o Josep Maria Jujol (Casa Negre, 1915). La família d'aquest arquitecte era propietària de l'actual Museu Municipal de Tossa, al Palau del Batlle i la Torre d'es Codolar (Vila Vella).
La casa fou un encàrrec de Joan Sans Moré el 1906. La seva idea fou una residència al passeig marítim sobre una casa de pescadors en ruïnes. Els Sans eren coneguts com a comerciants i negociants de suro. Anys abans Joan Sans havia fet fortuna amb el comerç del suro a Colòmbia.
Es tracta d'un edifici rectangular entre mitgeres, de tres crugies, quatre plantes i terrassa. La coberta és aterrassada i en destaca la cornisa coronada per un frontó ondulat ple de trencadís ceràmic de color verd de forma convexa i terminacions cargolades. La decoració interior i exterior és típicament modernista i les obertures són rectangulars, d'arcs esglaonats i d'arcs carpanells. Destaquen també les decoracions de ferro de forja en balcons i terrassa superior.
La façana principal està orientada a l'oest i dona a la plaça d'Espanya. És d'estil clàssic i no té res a veure amb la façana que dona al passeig marítim.
La façana posterior, que mira al mar, és d'estil modernista, arrebossada i pintada de blanc. Les dues primeres plantes emergeixen, a la part dreta de l'edifici, amb un cos pentagonal que culmina amb un gran balcó també pentagonal. En aquest cos hi ha 4 gàrgoles de pedra i obertures en forma d'arc esglaonat. Al segon pis hi ha dues gàrgoles que representen muses, iconografia característica del Modernisme. La part original més ben conservada és el primer pis. Bona part de l'edifici modernista ha estat tapada per construccions posteriors.
El pati té un magnífic pou de forja amb elements vegetals i animals, i està revestit de trencadís de color verd i vermell. També hi ha una font amb dos peixos entrellaçats. A més, dues grans palmeres completen l'entorn espacial d'aquest edifici.