Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Lluís Clotet i Ballús

  • Lluís Clotet i Ballús

Memòria

Lluís Clotet (Barcelona, ​​1941). Obté el títol d'arquitecte el 1965 per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. En aquesta escola ha estat professor de Dibuix des del 1977 fins el 1984, professor visitant a l'Aula PFC i professor de Projectes I i II del 1997 al 2000. El 1964 funda Studio PER amb els arquitectes Pep Bonet, Cristian Cirici i Oscar Tusquets. Amb aquest últim col·labora en múltiples projectes fins el 1983. El 1984 s'associa amb Ignacio Paricio fins el 2008. És també soci fundador de la firma BD Edicions de Disseny. Les seves obres han estat distingides amb diversos premis: Lleó d'Or al millor llibre il·lustrat a la XII Mostra Internacional de Venècia (1965); Premi FAD d'Interiorisme a la millor intervenció dels anys 1965, 1972 i 2005; Premi FAD d'Arquitectura al millor edifici dels anys 1978, 1979, 1988 i 1989; Premi Nacional de Restauració de 1980; Delta d'Or al millor disseny industrial dels anys 1974, 1979 i 1980; Premi Construmat a l'obra millor construïda dels anys 1991, 1999 i 2007; Premi Nacional d'Arquitectura, Generalitat de Catalunya, de l'any 1999; Premi Dècada 2009; Premi Nacional d'Arquitectura, Ministeri de Foment, de l'any 2010.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Botiga Sonor

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Botiga Sonor

    El local constava de planta baixa i soterrani i formava part d'un edifici amb un gran desordre en l'estructura i en les instal·lacions. El projecte, incapaç de treure partit a aquell paisatge descuidat, va proposar la creació d'un nou espai interior definit per una nova envoltant que l'abraçava i que discorria totalment independent de l'accidentat perímetre del local. El primer dibuix de tempteig consistia en una primera superposició d'una trama triangular sobre unes geometries casuals i en com canviava d'escala per adaptar-se a conveniència al que es volia amagar o envoltar. Un dibuix que expressava la recerca d'una estratègia que pretenia ser general per aquell tipus de situacions. La trama va acabar sent ortogonal i es va aplicar tant a les parets com a sostres i terres. Des del carrer, l'envoltant construïda es veia per l'exterior sortint entre els pilars de l'edifici sense tocar-los. La seva aparició posava de manifest tota l'estratègia de l'operació, com si interessés tant fer jocs de mans com explicar-ne el truc.
  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Botiga Sonor

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  3. Casa Fullà

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Casa Fullà

    L'especial relació entre els límits del solar i les alineacions que definien el pati interior d'illa provocava inevitablement l'aparició d'una enorme mitgera presidint el pati. Amb la intenció de suavitzar la seva presència es va tractar tot l'edifici amb el mateix material i els mateixos recursos constructius que els usats en les mitgeres tradicionals de Barcelona. La pretensió, sens dubte optimista, era que els veïns que vivien en els habitatges que s'obrien a l'pati no percebessin que l'edifici els donava l'esquena, sinó que els mostrés una façana el més semblant a les que donaven al carrer. En el projecte es noten moltes preocupacions alhora: resoldre l'accés als habitatges mitjançant un únic i generós espai que es va procurar lloc de trobada entre els veïns; barrejar el màxim nombre de tipus i mides d'habitatges per afavorir la diversitat dels ocupants; explorar les possibilitats dels àtics quan no es consideren simples afegits a un edifici projectat sense ells; donar privacitat i disminuir la superfície exagerada de les seves terrasses corregudes mitjançant unes claraboies que donaven llum zenital als pisos inferiors; cuines i banys radicalment interiors amb extraccions forçades... Molts temes per metre quadrat.
  4. 'ÒRIM, otro' Exposició de Joan Miró i Mural al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    'ÒRIM, otro' Exposició de Joan Miró i Mural al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Era finals del 1968 quan els arquitectes socis de Studio PER (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Oscar Tusquets), que acabàvem de fer vint-i-set anys, vam rebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’encàrrec de fer el guió i el muntatge a la seu col·legial d’una contraexposició —que vam titular Orim, otro (Miró escrit de dreta a esquerra)— de l’exposició antològica organitzada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc gòtic de l’antic Hospital de la Santa Creu. Malgrat les dificultats que la dictadura del general Franco representava per a l’obertura a l’estranger, ens sentíem molt pròxims als fets del maig del 68 a París. Barcelona era, aleshores, una ciutat més cosmopolita que ara, que no deixa de ser una ciutat a la qual l’èxit turístic li va diluint la personalitat. I guardem un record inesborrable d’aquells mesos en què vam estar treballant en el projecte, assessorats per Joan Brossa, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Joan Prats i Antoni Tàpies, i sobretot del contacte amb Joan Miró. En el transcurs d’un sopar al Reno, vam exposar a Joan Miró el nostre guió, li vam demanar una intervenció personal sobre els vidres que envolten la planta baixa del Col·legi i vam fixar una data per visitar el seu estudi de Mallorca i escollir algunes pintures originals que haurien de formar part de l’exposició. A l’estudi de Miró hi vam anar l’Oscar Tusquets i jo mateix. La seva casa era bastant kitsch. Una peixera situada sobre una mena de parterre interior era l’element arquitectònic que més recordo de la sala d’estar on vam esperar que baixés del seu dormitori. Se’n va excusar dient que aquell era el terreny de la seva esposa Pilar, que tenia un germà arquitecte que els havia obsequiat amb el projecte. De seguida ens va conduir cap al seu estudi, un edifici de gran qualitat arquitectònica i molt viscut per Miró, ple d’obra seva en curs d’execució, retalls de revistes i de diaris i diversos objectes d’art primitiu africà. Ens van impressionar molt les pintures en què estava treballant. El nostre guió plantejava dividir l’exposició en dos espais ben diferenciats, separats per l’escala que duu a l’anomenada Sala Picasso i que proposàvem tancar lateralment i per sobre com si fos un túnel en fort pendent. L’espai inferior estaria dedicat al Miró d’abans de la Guerra Civil; l’espai de sobre, al Miró de després de la guerra. El túnel-escala entre els dos espais significaria l’època fosca de la guerra, i s’hi projectaria una pel·lícula que vam encarregar a Pere Portabella. Vam dissenyar els diferents racons i vitrines per posar-hi els quadres i objectes de l’exposició, amb els materials propis dels encofrats que ens va proporcionar desinteressadament l’empresa constructora que més apreciàvem en aquells temps, i que malauradament ha desaparegut del mercat: Famadas, SA. Pel que fa al contingut, malgrat que Miró, Prats i Tàpies ens van oferir obres originals de les seves col·leccions particulars, només vam utilitzar les obres que tenien més possibilitats didàctiques i una actitud més contestatària. Les grans obres no ens interessaven, ja es podien veure a la gran exposició de l’Hospital de la Santa Creu. Una gran part de la nostra exposició consistia en una selecció de fotografies ampliades de fragments de quadres en què era present tota la simbologia de Miró, com ara el sexe femení representat per uns peluts llavis genitals o bé capellans passant per l’anella, tal com es pot veure en els gravats de la sèrie Barcelona. Però en el nostre guió hi figurava, també, demanar a Joan Miró que fes alguna intervenció en els vidres que envolten la planta baixa de la seu del Col·legi d’Arquitectes, a la plaça Nova. Nosaltres imaginàvem que, en el millor dels casos, hi pintaria la seva signatura, però la seva resposta entusiasta va ser pintar-hi un mural en quatre colors i negre. A cadascun dels guionistes ens va assignar un color i ell es va reservar el negre, aplicat a escombra, per corregir el que nosaltres havíem de pintar moments abans. Era, en grans dimensions, la mateixa actitud que va portar Miró, en la darrera etapa de la seva vida com a artista, a pintar sobre quadres anònims que comprava en exposicions provincianes.
  5. Casa Penina

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Casa Penina

    A la majoria de les anomenades ciutats jardí, d'aquella idea romàntica de viure en un gran palau aïllat de la resta de l'món i envoltat per una naturalesa meravellosa només ha quedat la seva ridícula caricatura: petites construccions cenyides per estretes franges d'uns pocs metres d'amplada i separades del carrer i dels veïns per unes tanques obligatòriament baixes i calades que no ofereixen cap tipus de privacitat. En el cas que ens ocupa el solar era petit, de forma triangular, un retall sense sentit nascut d'una desafortunada divisió parcel·lària. La casa romana, la casa àrab, recolzades en els límits de la propietat, tancades a l'exterior excepte en el vestíbul d'entrada i obertes a un o diversos patis interiors, íntims i silenciosos, eren uns intel·ligents tipus edificatoris compactes, econòmics i que definien a més uns espais públics precisos i qualificats. Però tota la normativa impedeix aquest model comprovat i admirat. La proposta d'aquesta casa va néixer de la lluita entre aquests contraris, va néixer d'intentar crear un organisme confortable tot i haver de regir-se per unes regles que obligaven a un model d'ocupació del territori tan irracional. La planta va acabar adoptant una forma filamentosa, una successió d'espais relacionats per un llarg passadís que provocava una desproporcionada façana en relació a la superfície construïda, i tot per tal de poder definir dos patis oberts cap al sud, als quals donaven totes les dependències a través d'unes generoses obertures. Les altres façanes eren opaques i definien dues franges llargues i estretes. La que donava a l'veí es va destinar a accés a l'aparcament de superfície i la que donava al carrer es va cedir al poble i es va construir en ella un banc públic. Uns clients admirables.
  6. Apartaments Ancla Roja

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Apartaments Ancla Roja

    L'edifici evidenciava una sèrie de reflexions sobre les terrasses, un element omnipresent en l'entorn i tractat normalment amb molt poca consideració. Moltes de les decisions que sobre elles llavors es van prendre les podem veure repetides en obres posteriors. L'escassa amplada permesa per les ordenances va ser la causa que es desplacessin a les cantonades buscant en el gir uns espais més generosos. Per fer-les còmodes se les va protegir de vent, de sol i de les mirades indiscretes. La seva estructura de pilars i jàsseres de formigó va facilitar l'obertura d'uns buits generosos en les quatre cantonades de la massissa caixa d'obra de manera que es van convertir en una generosa prolongació de l'interior. La resta de les dependències ventilaven i s'il·luminaven mitjançant petites finestres obertes al mur. El tractament esglaonat de les dues plantes superiors va facilitar la relació de l'obra amb les diferents alçades dels edificis veïns.
  7. Casa Gil Sala

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Casa Gil Sala

    El carrer recte i d'una amplada constant quedava definit per uns plans de façana continus i paral·lels a les voreres. Algunes construccions es retranquejaven formant patis oberts entre elles, però la planta baixa mantenia sempre l'alineació per no debilitar el traçat del carrer. Les lleis de formació de l'estricte buit urbà, poques i clares, permetien una gran llibertat de mides i llenguatges de les arquitectures que l'abraçaven i el resultat de les llargues façanes contínues prenia l'aspecte d'enormes i complexos collage. La proposta va utilitzar aquesta manera de relacionar fragments tan present al barri i a la ciutat, com a mecanisme per resoldre el propi edifici. L'addició es va posar suaument sobre la planta baixa igual que les diferents cases ho feien les unes amb les altres. El projecte no va pretendre tractar l'edifici com una unitat estilística i per això el llenguatge de la novetat es va buscar tan diferent al d'allò conservat. Tampoc el projecte va modificar ni endreçar l'antic, no va esborrar pistes, el va deixar intacte com a testimoni d'altres històries, el va acceptar en el joc i el va tractar com un component més del trencaclosques urbà.
  8. Illa de Cases Puig i Cadafalch

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Illa de Cases Puig i Cadafalch

    Una línia d'alta tensió va obligar a definir una zona de protecció paral·lela a un dels carrers i va desplaçar el volum construït de manera que a partir d'aquesta restricció es va organitzar un generós espai semipúblic que es va tractar com avantsala dels dos importants accessos verticals als habitatges. La seva proximitat i obertura al carrer i la seva relació visual amb una gran avinguda que tenia davant li van donar una major amplitud i una millor connexió amb la ciutat. El projecte es pot veure com un esforç d'adaptació del model senzill de l'bloc a una complexa trama de ciutat mediterrània en la qual les cantonades són fonamentals. La relació entre els components, els petits gestos en les testeres i algun canvi en l'amplada dels blocs van permetre que la construcció contribuís a definir els carrers circumdants, que no eren ortogonals entre si. Era una obra que continuava amb la preocupació pel dimensionat generós i digne dels accessos comuns i en la qual apareixien per primera vegada les ganes per oferir la màxima llibertat en l'ús dels habitatges, concebudes com a espais rectangulars en planta, lliures de qualsevol accident estructural o d'instal·lacions i amb uns buits en façana que no predeterminaven cap ús i els permetien tots.
  9. Casa Regàs

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Casa Regàs

    Aquell esplèndid paratge estava presidit per una petita masia en molt mal estat i situada, com gairebé sempre, en el millor lloc i orientada de la millor manera. La seva grandària impedia que pogués acollir el nou programa, però el projecte no va dubtar en conservar-la i apropiar-se d'ella, d'usar-la com a part integrant de la nova proposta i de retre-li homenatge com a testimoni del passat. La nova edificació es va desenvolupar en dues plantes molt tancades a la tramuntana i obertes a sud. La superior va col·laborar amb la masia en la definició d'un espai intermedi molt protegit i la planta inferior va seguir el mateix esquema i també va viure d'un pati il·luminat i ventilat zenitalment. Un petit apartament per al servei, situat en una posició lleugerament apartada, es va plantejar de la mateixa manera. Les façanes eren ortogonals i seguien les directrius de l'antiga construcció a la zona de definició dels patis, i eren sinuoses a la manera dels bancals dels camps veïns en les restants. Es va buscar així respectar la vella masia utilitzant geometries que no l'desdibuixessin. El tractament de l'interior va evidenciar l'admiració per les cases tradicionals japoneses que tant podien utilitzar-se com un espai únic com compartimentar a voluntat en habitacions tancades i independents. Gairebé totes les divisions eren plegables i paradoxalment aquesta llibertat va conviure amb un tractament totalment rígid del mobiliari. Llits, taules i prestatgeries, totes elles d'obra, no es podien moure ni usar-se d'una altra manera a la prevista.
  10. Belvedere Georgina

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Belvedere Georgina

    Afegir un habitatge de 60 m² a un paratge tan bonic i tan a prop de l'aïllada casa Regàs no era fàcil i difícilment podia millorar el lloc. D'haver trobat alguna antiga construcció que formés part d'aquell paisatge, que coincidís més o menys amb la mida que interessava i que fos relativament fàcil d'adaptar al nou ús, hagués estat una sort enorme perquè tot hagués quedat resolt. El projecte va arrencar quan va optar per fer realitat aquest somni: es va construir un belvedere d'estil neoclàssic popular com si d'un objecte preexistent i anònim es tractés i al mateix temps es va modificar per adequar-lo al programa requerit. Les petjades de les simulades reformes van deixar pistes a tot arreu i van ajudar a descobrir de què tractava el joc: fer veure una obra en dos temps quan en realitat tot era simultani.
  11. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Viatges Aerojet Express

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  12. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Casa Gil Sala

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  13. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Casa Fullà

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  14. Agència de Viatges Marítims Unión Lloyd

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Agència de Viatges Marítims Unión Lloyd

  15. Viatges Aerojet Express

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Viatges Aerojet Express

    Aquells baixos amb una digna façana havien acollit anteriorment una botiga d'electrodomèstics decorada amb falses columnes, jàsseres i arcs de guix que amagaven i ordenaven estructura i instal·lacions. Una estratègia semblant a l'aplicada en Sonor però amb un llenguatge diferent. Es van usar els colors blanc i blau per realçar algun d'aquells elements i deixar a altres en segon pla, de manera que va emergir visualment un exempt i esvelt templet que es va convertir en el protagonista de la intervenció. Tota la resta de l'operació es va organitzar perquè aquesta elecció s'entengués. Uns focus cap amunt l'il·luminaven com si d'un monument es tractés. Els buits de façana es van cuidar de manera que des del carrer res impedís la seva visió i per aquest motiu els cartells característics d'aquestes agències es van traslladar a un biombo situat al fons de la botiga. Uns miralls verticals es van col·locar a dreta i esquerra dels grans finestrals en una posició radial que subratllava la seva centralitat, al mateix temps que oferien una cridanera visió calidoscòpica i distorsionada des del carrer. També des de l'interior el moviment de la ciutat es convertia en desconcertant. Unes llums horitzontals entre els miralls s'encenien i s'apagaven fingint un moviment de dins a fora en clara referència a imatges conegudes d'espectacles i mons en aquella època llunyans.
  16. Apartaments Mozart-Fortuny

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Apartaments Mozart-Fortuny

    Ni la dimensió escassa de la parcel·la, ni la seva excessiva pendent, ni la seva geometria en planta, ni el nombre d'apartaments que es podien i per tant s'havien de construir van permetre trobar la més mínima escletxa per on millorar la implantació volumètrica que el redactor de les ordenances havia decidit. El projecte només va trobar la llibertat de pintar-ho tot d'un verd camuflatge per procurar que tot allò passés el més desapercebut possible enmig d'aquell paisatge en el qual apareixien discretes i entranyables torres d'estiueig de mitjans del segle passat. L'esforç es va concentrar en l'organització interior. Es va decidir que cada apartament, encara que només tingués 90 m2, es desenvolupés en vertical perquè tots poguessin gaudir del contacte directe amb el jardí. Eren habitatges d'una sola paret, un sistema constructiu elemental que l'obra va intentar explicar clarament, que es van organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. En un lateral estava situada l'escala que en els seus replans donava accés a una sèrie d'estades totes de la mateixa dimensió i separades del buit mitjançant unes portes plegables. Les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors. Els usuaris van respondre amb una enorme imaginació al que l'edifici els oferia i les maneres diferents i imprevistes de com es van viure aquells 12 apartaments iguals haguessin merescut un estudi documentat. Uns anys després d'inaugurats i en un solar confrontant es van construir unes dependències auxiliars i una piscina comunitària. Una paret es va convertir en l'element que va organitzar l'ampliació al separar radicalment el món dels trasters tractats a la manera dels apartaments veïns, del món brillant i lluminós de les rajoles i de l'aigua. De la sèrie ordenada de portes que donaven a la piscina, una donava accés als vestuaris, altres eren falses, una altra era un mirall que simulava un buit i una última comunicava una altra vegada a l'exterior, a un pati d'un dels apartaments.
  17. Apartaments 'El Colomer' (Fase 1)

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Apartaments 'El Colomer' (Fase 1)

  18. Casa Rognoni

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Casa Rognoni

    Un solar de geometria difícil situat en una ciutat jardí convencional. Dues cases per a dos germans amb una zona de convidats independent i comú a totes dues. El planejament havia previst una ampliació del carrer que va obligar a l'edifici a arraconar-se a la cantonada sud del solar i va condicionar absolutament la forma triangular de la planta que va acabar coincidint pràcticament amb l'única superfície on es podia construir. En aquest projecte les estretes franges d'obligada separació amb els veïns també es van destinar com a aparcament de cotxes i accés de vianants als habitatges, que es van obrir cap al jardí privat situat inevitablement a nord. Uns patis i unes claraboies van buscar el sol i la llum de sud.
  19. Habitatges Jaume Mimó i Llobet 14-16

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Habitatges Jaume Mimó i Llobet 14-16

    El projecte recull l’experiència dels apartaments projectats anteriorment al carrer Mozart de Sant Cugat. Cada apartament s’estructura al voltant d’un espai central que permet utilitzar-lo virtualment com un espai únic o bé com un conjunt d’estances independents. En aquest cas, el conjunt s’organitza en dos blocs que deixen un espai semipúblic central, de manera que el bloc que dóna la façana al carrer segueix la corba de l’alineació, per tal de restituir una certa dimensió urbana. A més, la possibilitat de construir a una major alçària permet disposar uns estudis a la darrera planta. Des de la planta baixa s’accedeix als apartaments, i des d’una galeria metàl·lica s’accedeix als estudis. Això permet experimentar l’espai central des de tots els nivells. A la banda exterior de tots dos blocs queden uns jardins privats vinculats als apartaments. Els estudis disposen d’una terrassa pròpia de dimensions folgades, que permet que sigui utilitzada com un jardí.
  20. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Casa Rognoni

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  21. Restaurant La Balsa

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Restaurant La Balsa

    Una magnífica bassa de regadiu es va convertir en restaurant i el projecte va procurar no alterar-la i ressaltar l'antic dipòsit. El nou accés, les cuines, les dependències auxiliars i un petit apartament al voltant d'un pati, es van situar on abans estava l'aigua. A sobre i deixant unes generoses terrasses perimetrals es va construir un pavelló exempt a la manera de tants xiringuitos de platja. La seva construcció lleugera i de fusta volia ser el contrapunt a la construcció pesada i de maçoneria que l'envoltava.
  22. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Restaurant La Balsa

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  23. Seu del Banc d'Espanya

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Seu del Banc d'Espanya

    Grans camions arribaven periòdicament des de la central al garatge subterrani connectat amb la caixa forta i d'allí els diners es traslladaven amb muntacàrregues a uns petits garatges a la planta superior des d'on es distribuïa amb furgonetes als diferents bancs locals. Unes petites oficines completaven un programa que generava molt poca activitat urbana i unes estrictes mesures de seguretat exigien que l'edifici estigués totalment aïllat de les edificacions veïnes. El seu emplaçament més adequat hagués estat en un descampat i al costat d'un accés d'autopista. Paradoxalment el solar escollit es trobava en una de les zones de més activitat de l'eixample gironí, formava part d'una illa en edificació tancada i just en un punt singular on el gir de la Gran Via feia que es convertís inevitablement en un important final de perspectiva en el qual destacaven una enorme mitgera i unes descuidats darreres a l'espera que l'illa completés el seu volum previst i les amagués. D'altra banda, davant el solar i a l'altre costat de la Gran Via, estava prevista l'obertura de la gran Plaça de la Constitució i conseqüentment el nou edifici tornava a ser protagonista des d'un altre punt de vista. Un parell de delicades i petites edificacions contigües acabaven de completar un paisatge heterogeni i desordenat, al qual no semblava que un edifici baix i discret li pogués donar resposta adequada. El projecte va proposar augmentar artificialment el volum estrictament necessari que el programa demandava per tal de disposar de material suficient com per manipular-lo i fer front a tots els temes urbans. Un semicilindre amb el seu eix centrat en la prolongació visual de la Gran Via acollia un sobredimensionat pati d'operacions i s'adossava pel seu pla axial a un cos prismàtic de menor altura que seguia les directrius dels carrers secundaris i contenia garatges, oficines i arxius . Una part del semicilindre continuava per sobre del prisma mentre es podia veure des de la Gran Via i una planta d'instal·lacions a la coberta ajudava a augmentar encara més el volum final. Tant la tanca desmesuradament alta i massissa que va envoltar el banc, com el petit local que casava amb els elegants edificis veïns, volien camuflar la seva condició d'edifici aïllat i mantenir les alineacions de l'illa en un intent de no interrompre la definició volumètrica dels carrers . Tota la construcció estava plantejada amb murs portants d'obra de fàbrica per les mateixes raons de durabilitat i economia en el manteniment esgrimides en altres obres construïdes en aquells anys i l'opció escollida es va posar clarament de manifest tant en la configuració dels alçats com en les traces de les plantes.
  24. Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

    Lluís Clotet i Ballús, Carles Díaz Gómez, Ignacio Paricio i Ansuategui

  25. Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    El dipòsit que va aixecar Josep Fontseré el 1874 reuneix les virtuts de la bona construcció, de la facilitat per adaptar-se a usos canviants i de la capacitat per entendre i millorar el lloc on està situat. Un magnífic exemple de bona arquitectura. L'edifici estava en perfectes condicions físiques després que es fes servir com a pavelló a la Fira Internacional de 1888 i posteriorment acollís un centre hospitalari, un magatzem municipal, un plató cinematogràfic i es convertís també en punt important de descans de nombroses aus migratòries. El projecte va proposar enderrocar totes les divisions interiors, la part central del forjat intermedi, i obrir cinc lluernaris al centre geomètric de la coberta que van equilibrar la llum perimetral i van establir una relació visual i calidoscòpica entre l'interior i el terrat. Per qüestions de seguretat, a la gran massa d'aigua que s'havia previst emmagatzemar mai se li va permetre arribar a la vora superior del dipòsit i la nova proposta la va substituir per una fina làmina situada al capdamunt. Va millorar així l'antiga imatge de l'estany permanentment mig buit i es va resoldre el problema de les càrregues verticals, accions sísmiques i estanquitat en disminuir el pes i formar una càmera intermèdia de seguretat entre el fons del nou vas i el de l'antic. Pel que fa a l'interior, dues elaborades peces prefabricades de formigó, una com a forjat i una altra com suport, van organitzar uns altells discontinus a tres metres d'alçada sobre el terra de la sala. Tractats com mobles dins l'enorme espai, van augmentar la superfície d'ús, van contenir totes les voluminoses instal·lacions que l'edifici necessitava i van donar lloc a una gran diversitat d'espais de lectura, des d'uns de molt recollits i casolans a d'altres amb visions més àmplies i alçades espectaculars . Si exceptuem les noves claraboies, tot, inclòs el nou estany, es va superposar delicadament sobrel'edifici sense ferir-lo. Tot podia desmantellar-se perquè aparegués de nou el suport original intacte. La recerca de l'expressió formal d'aquesta estratègia va guiar el projecte en tots els seus aspectes. De nou un exercici de reflexió sobre la relació entre arquitectura i decoració.
  26. Nau Logísitica per a Simon

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Nau Logísitica per a Simon

    El magatzem automatitzat era en realitat un gran contenidor que havia de suportar un flux constant i intens d'entrades i sortides de mercaderies. Una primera zona de manipulació i control es va tractar com avantsala del gran espai ple de prestatgeries entre les que es movia un sofisticat robot que accedia a qualsevol punt de l'espai. La gran nau de 100 m de longitud es va cobrir amb unes encavallades metàl·liques de 46,5 m de llum situades a 15m d'altura. Es recolzaven en cadascun dels seus extrems sobre un capitell de formigó, a manera de sabata de 1,2 x 6 m en planta, que repartia la seva càrrega sobre un pilar rectangular buidat construït amb fàbrica de bloc de 20 cm de gruix. La juxtaposició per testa d'aquestes peces, individualitzades per la cal·ligrafia dels baixants, va formar els dos grans murs de les façanes laterals. Mitjançant un lleuger canvi de textura dels blocs es va diferenciar en els murs un sòcol de tres metres d'alçada que es va perllongar cap a la zona d'entrada, va definir el pati de càrrega i descàrrega de camions, l'aparcament de cotxes dels empleats i va abraçar també una petita construcció dedicada a oficines i serveis que es va situar de manera que no interferís l'accessibilitat a la nau. Els extrems de qualsevol opció estructural unidireccional són, per la seva pròpia naturalesa, de característiques molt diferents als trams longitudinals. El projecte va optar per evidenciar-ho i va tractar els dos testers com tancaments lleugers molt semblants a la coberta. La finta que es produïa en el pla vertical en seguir la inclinació donada pels capitells es va aprofitar per col·locar dos grans lluernes que banyaven homogèniament els fons interiors de la nau.
  27. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

    Premi FAD

    Nau Logísitica per a Simon

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  28. Habitatges Vila Olímpica

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Habitatges Vila Olímpica

    El conjunt es va emmarcar dins de el Pla d'Ordenació Urbana de la façana a l mar de la Vila Olímpica de Barcelona, que fixava rígidament volumetria, tipus de coberta, pòrtic adossat i maó vist. La preocupació del projecte es va centrar en donar la màxima llibertat d'ús a l'espai destinat a cada habitatge. Els pilars plans de formigó embeguts en el gruix de la façana, les instal·lacions ordenades i els buits a l'exterior iguals i equidistants es van dissenyar per facilitar els canvis futurs, inevitables i imprevisibles.
  29. Central Telefònica i Teleport

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Central Telefònica i Teleport

    El programa inicial d'aquest projecte descrivia un conjunt edificat que havia d'albergar les instal·lacions de tractament i recepció de senyals de satèl·lit, una central de telefònica i els locals de gestió i venda d'aquests serveis. Aquestes funcions s'agrupaven en les dues construccions principals: un edifici representatiu amb despatxos i una sala d'exposicions amb un petit bar; i un edifici tècnic que és el teleport pròpiament dit. Al programa apareixien també un control de seguretat i uns locals per a instal·lacions convencionals. De tot això només s'ha construït l'edifici tècnic i els d'instal·lacions i control. A l'edifici tècnic, la importància de la xarxa de connexions i la seva freqüent modificació deguda a les innovacions tecnològiques van portar finalment a una planta quadrada totalment envoltada per un passadís perimetral d'accessos i servei. Per completar l'eficàcia d'aquest passadís i la flexibilitat de les connexions s'han col·locat nombrosos conductes verticals que permeten el pas directe de les instal·lacions des de la planta baixa a totes les altres, inclosa la de coberta. Una certa homogeneïtat en els locals que formen l'edifici, el marge de les superfícies i la seguretat amb què s'ha de tractar un programa evolutiu van dur a resoldre la planta amb una trama ortogonal. En cadascun dels seus nusos se situa un pilar circular de formigó, i els envans es col·loquen sempre dins de les línies d'aquesta retícula. Es tracta, doncs, d'una estructura porticada perfectament isòtropa, en la qual els tancaments es subordinen totalment a l'organització de l'entramat. Els problemes constructius i de disseny es concentren, com sempre, a les vores. Per suportar el passadís, els pilars perimetrals es deformen, acartelándose a partir de certa altura per sostenir unes lloses prefabricades situades a l'altura del fals sostre dels locals interiors. L'edifici tècnic està envoltat per un tancament lleuger format per una fusteria d'alumini totalment de vidre i practicable, que acompanya els passadissos perimetrals en les dues plantes superiors i, a través d'ells, proporciona llum i vistes als locals de treball. Aquest tancament s'interromp en totes les cantonades de l'edifici.
  30. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

    Premi FAD

    Seu del Banc d'Espanya

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  31. Piscina Municipal Llefià

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Piscina Municipal Llefià

    El solar on s'havia d'aixecar l'equipament era un retall sobrant d'un camp de futbol veí i el barri un mostrari d'heterogènies construccions navegant desorientades en un caos travessat per vies de circulació. El projecte es pot considerar com un exercici de manipulació d'un model acadèmic establert amb la finalitat deposar un mínim d'ordre a un entorn desestructurat. L'edifici va acabar configurant-se en un volum que només s'entén des de la preocupació per la definició dels buits circumdants i de la posada en relleu de l'entrada a la zona esportiva propera.
  32. Casa Salvans

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Casa Salvans

    La casa Salvans es va construir en un magnífic hort envoltat per un mur de pedra que de vegades aguantava les terres exteriors, altres vegades les pròpies sobre les veïnes i a la zona més alta girava sobre si mateix i es convertia en un aljub. En l'únic punt on coincidien els desnivells exteriors amb el pla horitzontal interior estava situada la porta d'accés que es va conservar en el projecte. Tot el recinte havia quedat envoltat pel creixement gradual de la vila i el nou edifici volia contribuir a donar continuïtat als plans de façana de les cases entre mitgeres veïnes i que definien amb tanta precisió el buit dels carrers. Incomprensiblement les ordenances obligaven a aixecar un edifici aïllat i el projecte va pretendre superar aquesta contradicció.
  33. Intervencions al Mercat de la Boqueria

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  34. Geriàtric Municipal 'Centre Fòrum'

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Geriàtric Municipal 'Centre Fòrum'

    Al solar de 13.818 m2 estava previst construir un gran edifici d'oficines de 34.538 m2 i un geriàtric municipal de 12.000 m2. El lloc rebia les influències de les traces de l'Fòrum, de la quadrícula de Cerdà, de la Diagonal i de l'antiga carretera de sortida a França, i les edificacions que l'envoltaven tenien altures i caràcters molt diferents. El projecte va voler entrellaçar i donar continuïtat a totes aquestes diversitats. La resposta va ser un volum fragmentat de planta trencada que buscava de tant en tant aquelles arestes verticals que asseguressin la continuïtat visual dels carrers perimetrals i conformés una plaça interior que recollís els carrerons del nou barri d'habitatges de baixa alçada que s'havia de construir al solar veí. També en alçada estava atent al que succeïa al voltant i oscil·lava des dels 100m a la zona més pròxima a l'esplanada del Fòrum fins als 15m quan s'apropava als habitatges veïns. El projecte se sentia proper a una certa tradició exemplar d'altres torres barcelonines que renunciaven a ser exemptes per emergir en canvi d'una massa edificada respectuosa amb les altures i les alineacions de la ciutat propera, sempre amb el propòsit de garantir la seva continuïtat i evitar que el recorregut de vianants quedés interromput per incòmodes buits descontrolats. L'edifici alt tenia una façana formada per una fulla interior vidriada i per una altra exterior metàl·lica que feia de protector solar. No sempre aquestes dues pells eren paral·leles i properes, l'exterior estava atenta a la lògica urbana i la interior a la de l'edifici mateix.
  35. Habitatges Diagonal Mar

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Habitatges Diagonal Mar

    El planejament responia a un model de ciutat radicalment diferent al d'una ciutat mediterrània i el projecte no va trobar cap escletxa per on canviar els seus propòsits. El pla havia fixat una edificabilitat de 32 940 m2 a repartir entre tres edificis perfectament definits en les seves ocupacions màximes, en les seves altures obligatòries i en la seva posició en planta. El projecte es va concentrar en optimitzar l'habitabilitat en aquell marc tan rígid i intocable. En les dues torres es va aprofitar la màxima ocupació permesa perquè facilitava l'organització de diferents mides i distribucions dels habitatges i es va renunciar clarament a l'obsessió compositiva per l'esveltesa com si d'un valor indiscutible es tractés. Les dues van arribar a l'alçada màxima obligatòria i l'excés d'edificabilitat que hagués resultat si totes les plantes haguessin estat iguals a les baixes es va reduir i va ajustar mitjançant unes extraccions a l'volum general. Unes extraccions que anaven augmentant a mesura que guanyaven alçada i que es van realitzar en zones que donaven a nord, en zones sense vistes al mar o bé en les arestes més pròximes entre els edificis. A les torres i en cada nucli d'escales i ascensors es van definir una sèrie de bandes que els embolcallaven totalment a la torre gran i només en tres de les seves cares a la petita. D'aquestes bandes la més propera era el passadís d'accés als habitatges. La següent, de 50 cm de gruix, l'ocupaven pilars i instal·lacions. A la banda més ampla de 8 m de gruix es van distribuir els habitatges sense cap element vertical fix i amb una total llibertat per decidir mides i distribucions. El seguia una altra de 50 cm ocupada una altra vegada per instal·lacions, pilars i els tancaments envidrats de sòl a sostre que la separaven de les terrasses corregudes de 3m de voladís. Per les seves dimensions i per la protecció del sol, del vent, del buit i de les mirades alienes que li proporcionaven unes persianes corredisses de lames orientables d'alumini, es van convertir en una estada més de l'habitatge, en un nou element de comunicació entre totes les seves peces, en un generós espai intermedi entre interior i exterior de tanta tradició mediterrània. I tot això gràcies a unes ordenances sensates que no penalitzaven les terrasses amb pèrdues d'edificabilitat. En aquelles cares que van sorgir de les extraccions practicades al volum general i en les que no podien construir-se terrasses, es van utilitzar però els mateixos elements compositius que a la resta de les façanes. Voladissos, baranes i persianes estaven també allí presents encara que amb altres mesures i relacions per tal que l'edifici no tingués un davant i un darrere. Les façanes de l'edifici baix es van tractar amb els mateixos recursos que les de les torres, buscant que els tres edificis al superposar-se es confonguessin i es percebessin com una massa única, informe i canviant.
  36. Seu de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes a Les Roquetes

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Seu de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes a Les Roquetes

    L'Ajuntament de la ciutat va promoure una operació ambiciosa de revitalització del barri de Roquetes mitjançant la construcció d'unes noves oficines municipals i d'uns habitatges protegits. Amb aquest material volia revitalitzar l'activitat a la zona i donar continuïtat a dos teixits urbans diferents i confrontants, un en pendent i autoconstruït durant els anys seixanta, i un altre en pla i format per un eixample més recent i amb un altre tipus de promoció immobiliària que li donava una escala diferent. El projecte va apostar per la creació d'una plaça generosa que va quedar definida per una edificació contínua que l'abraçava i que contenia tot el programa requerit. Situada sobre un terreny amb molta pendent va buscar l'horitzontalitat, va aconseguir evitar les rampes d'accés a l'aparcament subterrani que sempre trenquen el pla generant zones indefinides i tenebroses i es van plantar el màxim nombre de plàtans possibles. L'edifici de l'Ajuntament va estar molt atent a les nombroses virtuts que tenien les autoconstrucció cions veïnes, especialment a la seva extraordinària riquesa en les transicions entre exterior i interior basades normalment en seqüències en què abundaven patis, terrasses, pèrgoles, arbres o plantes. Tot això va influir en diferents temes i especialment en la manera d'entrar, que es va plantejar a través d'un pati mig amagat, protegit per un gran arbre i tractat com un generós vestíbul des del qual es podia accedir a qualsevol dependència interior. El seu aspecte general, des dels seus gestos en planta perquè fos vist des de dos carrers principals que penetraven en els teixits adjacents fins al tractament de la seva volumetria trossejada en unes zones o tractada amb més èmfasi en unes altres, va néixer de la voluntat de donar la màxima continuïtat als dos teixits i de presidir i donar sentit a la plaça.
  37. Habitatges Les Roquetes

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Habitatges Les Roquetes

    Els habitatges que completaven el perímetre van afrontar com donar ús a les cobertes, normalment grans superfícies inútils que acaben en el més absolut abandonament. Es van redactar unes ordenances que sense incrementar l'edificabilitat fixada augmentaven en una planta l'altura permesa, de manera que es van poder organitzar uns volums en els quals cada planta era més petita que la inferior, donant lloc a l'aparició d'unes generoses terrasses descobertes a la majoria dels habitatges. Aquella coberta perduda es va fragmentar a diferents nivells i es va convertir en una sèrie d'espais útils i generosos al no comptar com a superfície construïda. I des d'un punt de vista formal l'escala resultant dels nous edificis casar millor amb la dels edificis veïns. Els sistemes constructius, materials, colors, sòcols, fusteries, baranes ... van ser els mateixos tant en els habitatges protegits com a l'edifici de l'Ajuntament. Només la volumetria i els buits que donaven resposta als grans espais interiors distingien la casa de tots de les cases de cadascú.
  38. Reforma de la Sala d'Actes i Polivalent de l'ITEC

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  39. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Reforma de la Sala d'Actes i Polivalent de l'ITEC

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  40. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Seu de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes a Les Roquetes

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  41. Fundació Alícia

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Fundació Alícia

  42. Casa Simon

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Casa Simon

    L'habitatge estava situat en una urbanització dels anys quaranta de segle passat i envoltada per una atmosfera general d'una qualitat poc freqüent, però amb els mateixos problemes d'arrencada que van haver de fer front la casa Penina, la casa Almirall o la casa Rognoni. A diferència del plantejat en aquells casos en què es van ignorar les obligades bandes perimetrals per cedir-les a allò públic o se'ls van adjudicar usos secundaris, aquí l'habitatge es va apoderar decididament d'elles, integrant-les a l'edificació, qualificant-los i concedint-los un paper protagonista en el resultat final de l'obra. Una tanca de fusta, de la màxima opacitat i alçada permeses per les ordenances va resseguir tot el perímetre de l'solar i també va perllongar a l'exterior les divisions de la casa. Així es van transformar aquelles bandes absurdes en una sèrie de patis, cada un d'ells associat a una dependència interior, i perquè la mútua integració fos la més completa possible es va decidir que les façanes fossin absolutament de vidre. Tots els vidres disposaven d'una cortineta i una cortina opaca enrotllables per controlar la llum a voluntat i unes generoses pèrgoles horitzontals a base de lames mòbils van garantir la protecció solar en aquelles orientacions en que era necessària. Uns lluernaris verticals a nord il·luminaven les dependències interiors. L'edificació tenia una forma prismàtica de 32,4x8m en planta i 3,5m en alçada. La llosa de la coberta es recolzava, com en el projecte contemporani de la Fundació Alícia, sobre uns perfils metàl·lics de 7x7cm col·locats en el seu perímetre cada 1,2m. Una caixa adossada de formigó a l'entrada es va encarregar d'absorbir els esforços horitzontals. Un soterrani de la mateixa mida de la casa i un generós fals sostre resolien les instal·lacions. D'aquesta manera es va aconseguir una planta totalment lliure, fàcilment modificable, en un intent de que fins i tot tractant-se d'un edifici unifamiliar, la proposta no fos una resposta tancada a un programa determinat sinó que donés totes les facilitats per acollir inimaginables activitats en el futur. Totes les divisòries interiors a l'arribar a façana disposaven d'una porta, de manera que en moments determinats tota la casa podia usar-se com un espai únic que es percebia llavors com un biombo lleuger de fusta situat dins d'un prisma de vidre al que no tocava.
  43. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Diagonal Mar

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  44. Showroom i Oficines Simon Lighting

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Showroom i Oficines Simon Lighting

  45. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Fundació Alícia

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  46. Premio Década

    Guardonat / Premiat

    Premio Década

    Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  47. Premio Nacional de Arquitectura

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Arxiu

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta conceptual prèvia de la Botiga Sonor

    Dibuix

    Planta conceptual prèvia de la Botiga Sonor

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

    Dibuix

    Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior dels Habitatges Vila Olímpica

    Dibuix

    Perspectiva exterior dels Habitatges Vila Olímpica

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de l'interior de la Casa Penina.

    Dibuix

    Axonometria de l'interior de la Casa Penina.

    Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibuix

    Axonometria del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Secció del Banc d'Espanya.

    Dibuix

    Secció del Banc d'Espanya.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Exposició de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'Exposició de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

    Dibuix

    Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Dibuix

    Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés del carrer de la Casa Penina.

    Dibuix

    Perspectiva de l'accés del carrer de la Casa Penina.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

  • Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

  • Perspectiva de l'entrada de les Oficines Ibars.

    Dibuix

    Perspectiva de l'entrada de les Oficines Ibars.

  • Perspectiva de l'accés de les Oficines Ibars.

    Dibuix

    Perspectiva de l'accés de les Oficines Ibars.

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

  • Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Dibuix

    Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

  • Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Dibuix

    Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

  • Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Dibuix

    Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

  • Perspectiva de l'accés de la Casa Fullà.

    Dibuix

    Perspectiva de l'accés de la Casa Fullà.

  • Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Dibuix

    Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

  • Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Dibuix

    Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

  • Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Dibuix

    Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

  • Perspectiva del nucli de comunicació de la Casa Fullà.

    Dibuix

    Perspectiva del nucli de comunicació de la Casa Fullà.

  • Perspectiva seccionava de l'interior de la Casa Fullà.

    Dibuix

    Perspectiva seccionava de l'interior de la Casa Fullà.

  • Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

    Dibuix

    Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

    Dibuix

    Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta general del Restaurant La Balsa.

    Dibuix

    Planta general del Restaurant La Balsa.

    Arxiu Històric del COAC

  • Secció transversal de la Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Secció transversal de la Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana.

    Arxiu Històric del COAC

  • Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

    Dibuix

    Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

    Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

    Dibuix

    Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta d'estudi de la Casa Penina.

    Dibuix

    Planta d'estudi de la Casa Penina.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de l'exterior de la Casa Penina.

    Dibuix

    Alçat de l'exterior de la Casa Penina.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Penina.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Penina.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Esbós de la façana dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibuix

    Esbós de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibuix

    Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibuix

    Perspectiva del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana posterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibuix

    Perspectiva de la façana posterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del nucli de comunicacions de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibuix

    Perspectiva del nucli de comunicacions de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Societats