Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa Terrades

  • Casa Terrades

  • Casa Terrades

  • Casa Terrades

  • Casa Terrades

  • Casa Terrades

  • Casa Terrades

  • Casa Terrades

Memòria

La Casa de les Punxes ocupa una illa sencera irregular delimitada per l’avinguda Diagonal i els carrers Rosselló i Bruc. En planta és, per tant, un trapezi de forma gairebé triangular amb xamfrans a les dues cantonades que formen la base del triangle. Puig ancora l’edifici al terreny marcant totes les cantonades de la parcel·la amb torres de planta circular, que sobresurten per sobre de les teulades. La volumetria de la casa és d’inspiració nòrdica, amb teulats a dues aigües paral·leles al carrer (al contrari que l’arquitectura mediterrània) que marquen els diversos casals amb què està format l’edifici. La torre que marca la cantonada de Rosselló amb la Diagonal és diferent de les altres, més alta i més ornamentada, per tal de trencar la simetria del front més petit de l’edifici i carregar-lo sobre la Diagonal. El conjunt presenta una volumetria unitària producte de l’agregació dels petits fragments en què s’han volgut trossejar les façanes, de mida més adient i compatible amb les cases de pisos circumdants. El maó vist és el material principal en tota l'illa, amb detalls de pedra i mosaics ceràmics. L’obra de forja és singular, i els detalls que formen la façana tenen tant interès com l’edifici en si. Les diverses façanes formades per la successió de cobertes a dues aigües es van component mitjançant un joc molt interessant d’obertures disposades en nombres parells i imparells en grups de pisos alterns (en una planta hi ha quatre finestres, a la següent tres, per exemple), herència de la formació modernista de Puig i Cadafalch que, combinada amb les seves influències nòrdiques, configura el vocabulari principal d’un dels edificis més bells de la ciutat. És remarcable, per singular, la desalineació de les façanes respecte del carrer: la geometria de les torres arriba neta a terra, sense variació, i les porteries es marquen amb uns porxos amb columnes que també surten de la línia de façana, tret característic de l’arquitectura del moment, que fuig de les façanes planes.

Autor: Jaume Prat

Font: APP BCN Arquitectura

Autors

Sobre el mapa