Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittioclose
Alçat de la façana principal del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.
- Autor:
- Cèsar Martinell i Brunet
- Data:
- 1919 - 1920
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Martinell Brunet, Cèsar [Subfons]
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
close
Alçat de la façana lateral del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.
- Autor:
- Cèsar Martinell i Brunet
- Data:
- 1919 - 1920
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Fons Cèsar Martinell i Brunet : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
close
Secció del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.
- Autor:
- Cèsar Martinell i Brunet
- Data:
- 1919 - 1920
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Fons Cèsar Martinell i Brunet : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
close
Detall del nom del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.
- Autor:
- Cèsar Martinell i Brunet
- Data:
- 1919 - 1920
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Fons Cèsar Martinell i Brunet : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
Memòria
A Gandesa, Martinell té ocasió de dur a la pràctica les seves innovacions estructurals, gràcies a les facilitats donades pels membres del sindicat, que van proposar-li un cap d’obra exclusivament a les seves ordres, una cosa que no havia tingut als altres cellers. Martinell va més enllà de les limitacions que li representen els procediments del país i fins i tot pot disposar d’una sorra que no es trobava a la contrada. La coberta és feta de voltes de maó de pla de tres gruixos, sobre arcs equilibrats. Les voltes estan disposades a diferents alçàries per deixar entrades de llum. L’estructura de Gandesa va ser la més criticada al seu temps, però també va ser la principal impulsora del creixement econòmic del Sindicat Cooperatiu Agrari, ja que un cop acabades les obres se li va encarregar un nou celler a l’altra banda del camí per a una capacitat de 17.000 hectolitres. Les dues construccions van ser concebudes com una totalitat homogènia.
El celler Gandesa rivalitza en bellesa i monumentalitat amb el del Pinell de Brai. Consta de tres naus de diferent alçada, la qual cosa facilita l'entrada de llum i origina un joc plàstic de volums a la coberta. Aquesta, construïda amb voltes de maó de pla, recolza directament sobre una atrevida estructura d'arcs parabòlics de maó. Precisament, tota l'obra de maó es de gran finor i esveltesa evidenciant el profund coneixement per part de l'autor de les possibilitats d'aquest material, portades al límit, sens dubte, en aquest elegant celler. Una part de l'edifici projectat no es va realitzar fins l'any 1983, sota la direcció de l'arquitecte M. Ribas i Piera.
