-
Can Casas
Gran casa de planta rectangular cobert a dues aigües. El cos principal està format per una planta baixa, planta primera i golfes però la part que està al peu del camí té una sola alçada. La primera crugia, adossada a la carretera, és d'una sola planta coberta amb terrat a sota del qual hi havia els cups. La segona, de planta baixa, pis i golfes, conté l'altra part dels cellers i habitatges. La tercera, cos d'escala, respon a una ampliació dels voltants del 1920. Les característiques més importants són: l'estructura portant de jàsseres de fusta i tirants metàl·lics. També els enteixinats de la planta noble, les obertures policromades, rajoles d'ornamentació ceràmica i el treball ornamental fet amb pedra artificial a les baranes del terrat i de maó vist a les façanes. Va ser construïda per iniciativa de J.Casas i Chocomeli, dedicat al comerç del vi i important propietari de finals del segle XIX i principis de l'actual. Així ho demostren el gran celler i els cups existents a les dependències de la casa. Actualment l'edifici és propietat de l'Ajuntament del Bruc i és destinat a equipaments locals.1888 - 1889
-
Cellers Güell
Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet
Es tracta d’una petita construcció destinada a emmagatzemar els vins criats a la finca que Eusebi Güell tenia al Garraf. La construcció és formada per tres ordres d’arcs parabòlics, que decreixen a mesura que pugen, de manera que, en conjunt, formen una coberta a dos aiguavessos molt alzinada. El celler s’emplaça a la vora de la carretera, al costat d’un gran desnivell. Tota la fàbrica és de maçoneria de pedra tosca, amb reforços monolítics a les cantonades, i descarregada audaçment en alguns punts, com a l’entrada de la capella del nivell superior. Si bé des de sempre se n’havia atribuït l’autoria a Francesc Berenguer, és palesa la intervenció de Gaudí en alguns detalls a escala més petita, com ara les xemeneies, la porta d’accés o les gelosies. El nivell intermedi, que acull l’habitatge de l’administrador, enllaça amb la cota del carrer i amb l’accés, on el vessant de la coberta s’aixeca suaument i forma un perfil semblant a una pagoda.1895 - 1900
-
Reforma de la Masia de Can Brillas
autoria desconeguda
Des de l'any 1808 fins a finals del segle XIX era la primera casa que es trobava venint de l'Hospitalet. Des de 1906 fins al 1923 esdevingué estatge social de l'Entitat Cultural i Recreativa "L'Avenç". L'any 1924 la família Brillas instal·là un negoci de vins que més tard el transformarien en les caves de xampany Marguery. El 1972 van vendre el casal a l'Ajuntament, el qual el destinà a escola de ceràmica i sala d'exposicions. Edifici estructurat a tres nivells: planta baixa, pis i golfes. Format per tres cossos, amb coberta a dos vessants. La façana és gairebé simètrica. A l'eix central s'obre la porta principal rematada per un arc escarser, on a damunt es pot llegir la llegenda: "Anno Domini MDCCCVIII". La porta lateral és travessada per una llinda. Fou refeta, l'any 1906, tot mantenint un cert caire modernista als balcons, de ferro forjat, i a la finestra del segon pis. Recentment, s'afegí un cos lateral a l'esquerra de la façana principal. Es varen fer reformes d'ampliació per allotjar les activitats culturals del casal. Cal destacar els 2000 m² de jardins que envolten el casal.1906
-
1907
-
Destil·leries Regàs
Arran de l’església, l’edifici industrial, de façana ben plana, qualifica el front urbà malgrat la seva heterodòxia. Als eclecticismes de la pedra artificial, Catà hi contraposa l’aire fresc, constructiu i potent dels materials sincers i de les rabassudes estructures de les cooperatives de la Catalunya meridional. L’obra contemporània neteja l’absis veí i reordena l’edifici, seguint-hi l’estructura de parets, en refà els alegres enrajolats, posa en valor l’espai central com a cor del conjunt i organitza els accessos per desplegar, fondària enllà, uns volums sobris i desagregats que contenen sales públiques i una eficient i deliciosa biblioteca i que caracteritzen els nous espais públics i tota l’àrea de ribera. Davant, al núm. 36, la casa Regàs (1916) porta fins al paroxisme i l’ostentació, en tribuna, mènsules i cornisa, allò que en la indústria és serenitat.1908
-
Bodegues Cassanyes
autoria desconeguda
La bodega Cassanyes es troba situada en el recinte de Can Cassanyes. És una construcció de planta rectangular i coberta d'arc rebaixat, amb edificacions annexes en una de les bandes laterals, el parament oposat configura part d'un carrer. La façana principal presenta tres obertures d'arc de mig punt i una circular, totes elles resseguides de maó. Al centre d'aquesta façana hi ha una inscripció en rajola, de regust modernista, amb el nom de la bodega. La façana posterior presenta porta d'accés d'arc rebaixat sobre la qual es troba una altra obertura circular i un petit plafó rectangular de trencadís on figura la data del 1908. La bodega Cassanyes va ser construïda l'any 1908, d'acord amb la inscripció que hi figura a una de les seves façanes. En aquests darrers anys l'edifici va experimentar obres de condicionament. -
1910
-
1911
-
Magatzems Santacana Roig
Edifici d'una sola planta, irregular i adaptada a la configuració dels carrers que l'envolten. Els elements més interessants que presenta són sis voltes atirantades de maó de pla amb bigues de gelosia, reflectides exteriorment als paraments laterals de la façana. Hi ha una sola porta d'accés pel xamfrà. La decoració es concentra fonamentalment a la façana principal, amb una combinació d'elements d'inscripció clàssica i naturalista (palmeta de coronament, pinacles, garlandes florals...) que respon a un cert eclecticisme basat en les estètiques modernistes i noucentistes.1912
-
1913 - 1914
-
1918
-
Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola de Sant Isidre
Després d’algunes interrupcions sorgides durant la construcció del celler de Rocafort de Queralt, Martinell es convenç de la necessitat d’utilitzar exclusivament materials i procediments del país. Malgrat tot, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre li encarrega un celler amb capacitat per a 13.000 hectolitres a partir de l’experiència de Rocafort. Martinell intenta complaure’ls amb la mateixa expressió constructiva: en resulta una doble nau de 21 x 28 metres, construïda d’una sola vegada, si bé prescindint del mur divisori que havia adoptat a Rocafort, ja que en aquell cas les dues primeres naus s’havien construït en etapes diferents. L’interior de Nulles és més diàfan i permet moviments més còmodes per la part superior de les tines. Aquestes queden distribuïdes en quatre fileres: dues fileres centrals, de sis tines cadascuna, i dues fileres laterals de set tines, separades de les primeres per amplis passadissos.1918 - 1919
-
1919
-
Celler Cooperatiu Les Cabanyes
Edifici industrial situat als afores del centre històric de Les Cabanyes. És format per dues naus longitudinals i una transversal (una de les naus longitudinals és d'època posterior). La coberta és a dos vessant, sobre encavallades de fusta sobre pilars de maó de secció quadrada. La comunicació amb la nau posterior es fa per un portal d'arc rebaixat i un arc parabòlic. El recinte és parcialment envoltat per una tanca. Originàriament totes les façanes eren envoltades per un sòcol de pedra irregular de mida mitjana, amb obertures circulars arran de terra, i delimitat per una imposta de maons disposats a plec de llibre. La façana principal és centrada per la porta, d'arc parabòlic de maó, envoltada d'un guardapols, a l'interior del qual hi ha pedra de mida mitjana, que és una prolongació del sòcol; damunt mateix de la porta hi ha un plafó ceràmic on diu: "Celler Cooperatiu les Cabanyes 1919". El segon nivell de la façana és ocupat per un gran finestral amb un encintat trencat de rajola que allotja a l'interior cinc arcs parabòlics: tot de maó vist. El tercer nivell el conforma un sector de paredat i el ràfec de la teulada. Les façanes laterals són murs cecs de paredat només perforats per una mena de finestres geminades. Inicialment situat agairebé als afores del nucli, ara és a la cruïlla dels carrers cinc, sis i vuit. Des de 1912 ja hi havia a les Cabanyes el Sindicat Agrícola Cooperativa-Unió d'Agricultors, amb activitats diverses, però que mai no va construir un celler propi. El 1919, en canvi, es va fundar el Sindicato Bodegaagrícola de las Cabañas, per fundar un celler cooperatiu, que es va encarregar a l'arquitecte Cèsar Martinell, que va fer una de les naus longitudinals que havia previst més una altra de transversal al darrera; posteriorment s'hi afegí una altra nau al costat de la primera. sembla que les obres van prolongar-se fins el 1921. El 1982, amb la col·laboració de la Diputació de barcelona es van instal·lar tines al pati. Entorn de l'any 2000 va passar a mans privades i continua produint vi. -
1919 - 1920
-
Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp
L'edifici del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp està situat al Raval de la Creu. És d'una sola nau rectangular que presenta obertures en els dos costats menors. La coberta és a dos vessants, d'uralita, i segueix l'eix longitudinal de l'edifici. A l'interior són vistes les estructures portants del sostre. L'espai de la nau està dividit en dos per un parament d'obra de fàbrica, amb arcs parabòlics i rampants. La senzillesa de l'interior contrasta amb la bellesa de l'exterior, amb una estètica aconseguida per la combinació dels materials, que respon a les característiques tipològiques dels cellers cooperatius construïts en aquell període. Com en la major part dels cellers de Cèsar Martinell, la façana és dividida en tres nivells: l'inferior, format per un sòcol de pedra, damunt del qual i separat per una imposta de maó, hi ha sengles inscripcions esgrafiades (on apareixen el nom i la datació de l'edifici), a banda i banda de la porta, que és d'arc de mig punt fet de maó; el segon nivell, tot de maó vist i separat del nivell inferior per una altra imposta de maó, que abasta la major part de la façana, que esdevé un gran finestral amb una retícula que l'assimila a una gran gelosia; el tercer nivell, la potent cornisa de la teulada, també de maó i enriquida per una sanefa de rajoles de cartabó blanc i verd. -
Celler del Sindicat de Cooperació Agrària
A Gandesa, Martinell té ocasió de dur a la pràctica les seves innovacions estructurals, gràcies a les facilitats donades pels membres del sindicat, que van proposar-li un cap d’obra exclusivament a les seves ordres, una cosa que no havia tingut als altres cellers. Martinell va més enllà de les limitacions que li representen els procediments del país i fins i tot pot disposar d’una sorra que no es trobava a la contrada. La coberta és feta de voltes de maó de pla de tres gruixos, sobre arcs equilibrats. Les voltes estan disposades a diferents alçàries per deixar entrades de llum. L’estructura de Gandesa va ser la més criticada al seu temps, però també va ser la principal impulsora del creixement econòmic del Sindicat Cooperatiu Agrari, ja que un cop acabades les obres se li va encarregar un nou celler a l’altra banda del camí per a una capacitat de 17.000 hectolitres. Les dues construccions van ser concebudes com una totalitat homogènia. -
1919 - 1921
-
Cooperativa Agrícola d'Igualada
Situat a la zona del Rec, al sector sud d'Igualada, aquest celler és format per una nau rectangular orientada a migdia i alineada longitudinalment al carrer Joan Abad, on hi ha la porta principal, i per una sala amb el moll de recepció i les tremuges, al costat nord de la nau i més elevada. La premsa d'oli és al costat de la sala de màquines. La nau i la sala són comunicades per tres arcs de mig punt amb els arrencaments graonats i suportats per pilars de secció quadrada, tot de maó emblanquinat. Al soterrani hi ha arcs parabòlics. La nau és coberta per teulada a dues vessants sobre encavallades de fusta. Les tines es distribueixen en dues fileres paral·leles ran de les parets longitudinals i separades per un ampli pas on hi ha les boques del cups subterrànis. La façana principal, més senzilla que les altres cellers de Martinell però amb una concepció similar, és organitzada en tres zones superposades: la zona inferior és formada per un sòcol de pedra, on s'obren petites finestres de ventilació del soterrani, rematada per un fris de maons en dents de serra; la zona intermèdia, cega, és de paredat; la zona superior és formada per un seguit de finestres de triple arc, el central rodó i els laterals rampants, sobre una línia d'imposta seguida i trencaaigües lobulat. La porta d'accés, d'arc de mig punt, és emmarcada per fileres de maó, amb l'intradós i l'extradós graonat; per la part superior és coronada per un potent guardapols de maó en dents de sera La façana és rematada per una cornisa motllurada amb rajola borda i dentellons. Si el comparem amb d'altres cellers cooperatius trobarem que aquest és una mica pobre tant en la construcció, com en l'ornamentació, si és que en l'arquitectura de César Martinell aquests dos conceptes poden anar separats. Cal remarcar els arcs catenaris que es troben en el soterrani, així com els arcs que separen el molí de les tines, aquestes amb un suport molt típic dintre de les estructures de César Martinell. El totxo és l'element bàsic amb el qual, amb gran habilitat constructiva, César Martinell fa quasi tots els seus treballs. El 1918 es va fundar la Cooperativa Agrícola d'Igualada, amb la finalitat d'unir esforços tant per a la compra de productes per al camp com pervendre'n sense haver de passar per intermediaris. El 1919 ja tenia uns terrenys entre els carrers del Portal i de Joan Abat per construir-hi un celler; però només arribà a construir un magatzem de palla. El 1921, una altra entitat, el Sindicat de Vinyaters, va dur a terme la construcció d'un celler als terrenys abans esmentats, cedits per la Cooperativa. Les dues institucions -Cooperativa i Sindicat- es van fusionar el 1922. El 1921 el celler ja era fet; i el 1927 s'hi va instal·lar un trull amb una premsa d'oli. Després de la Guerra Civil, el sindicat es va convertir en la Hermandat Sindical de Labradores y Ganaderos.1919 - 1922
-
Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli
Martinell construeix el celler per al Sindicat Agrícola del Pinell de Brai, amb tot l’entusiasme per col·laborar a augmentar la competitivitat d’aquest sindicat respecte del de Gandesa, amb un celler que ell mateix estava construint simultàniament. Es tracta de quatre naus contigües de 10 x 31,50 metres, una de les quals destinada a almàssera, amb dues plantes, i les altres tres a celler, amb una capacitat de 320 tones d’oli i 22.000 hectolitres de vi. Martinell incorpora passadissos que permeten operar per la part inferior dels dipòsits soterrats. A la façana, les dues naus centrals van ser unides en una nau d’alçària més gran, tal com havia fet a Falset. Els arcs de l’interior van ser afegits davant la insistència dels membres del Sindicat, que veien que a Gandesa s’estaven emprant voltes de maó de pla sostingudes sobre arcs. Martinell decideix donar més vistositat als arcs de Pinell, fent-los de maó de rosca i amb maons afaiçonats. -
Celler Rocafort de Queralt
L'edifici consta de tres naus rectangulars paral·leles amb cobertes de teula a dues vessants sobre encavallades de fusta. L'interior es resol amb arcs parabòlics alleugerits de maó de pla, amb els carcanyols calats amb pilarets. Les tines eren de ciment armat i es va fer servir la volta a la catalana per a múltiples aplicacions. La façana principal destaca per la seva monumentalitat, aconseguida mitjançant un joc de textures i certs detalls decoratius. La seva composició està ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i les portes d'accés (emmarcades amb carreus de pedra i arc de mig punt, tret de la de llevant, en què l'arc és rebaixat); un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors, fetes amb maó col·locats a plec de llibre (formades per un seguit de finestres verticals englobades sota un gran arc trevolat), i on destaca el fris ceràmic amb el nom del sindicat , i un tercer nivell de coronament de l'edifici. La façana de ponent segueix la mateixa pauta compositiva. A la façana de llevant (de 1947), el primer nivell no existeix. És especialment notable el dipòsit d'aigua, molt simple, construït el 1947 (que en va substituir un d'anterior), sostingut per tres paraboloides hiperbòlics de maó suportats per tres pilars de secció triangular que, a mesura que van adquirint alçada, es transformen en un hexàgon. Ja en aquest primer celler, Martinell va utilitzar els arcs equilibrats amb els carcanyols calats que es van convertir en habituals en les seves obres agràries. El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt és situat al sud del poble del mateix nom, a peu de la carretera. L'any 1915, a Rocafort es va fundar la Societat Agrícola Recreativa. Poc després la Societat va adquirir uns terrenys amb la finalitat de construir-hi un celler. La entitat, però, va haver de crear una secció de Vinicultura, amb la incorporació dels propietaris, i constituir-se en Sindicat. Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a partir de 1918, per encàrrec, en origen, de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Rocafort de Queralt. Va ser el primer celler fet per Martinell (en un llenguatge de transició del Modernisme al Noucentisme) i l'únic que va disposar d'ajut econòmic de la Mancomunitat de Catalunya, concretament, de la Caixa de Crèdit Comunal. El projecte es definí en dues fases: en la primera es plantejà la construcció de dues naus de tines, una nau transversal, d'elaboració i el moll de descàrrega, així com un dipòsit d'aigua; en la segona el projecte es completà amb una nau paral·lela a les de tines ja existents, s'amplià la d'elaboració i el moll de descàrrega. Aquestes dues fases, però, es materialitzaren en tres etapes constructives: el 1918, es construí una nau d'estibatge, una d'elaboració, el moll de descàrrega i un dipòsit d'aigua; el 1931, es completà la primera fase del projecte amb la construcció de la segona nau; finalment, el 1947, es dugué a terme la segona fase del projecte i se substituí el dipòsit d'aigua per un de nou. Tractant-se de la primera obra agrarioindustrial de Cèsar Martinell, el celler li serví alhora d'assaig tecnicoconstructiu i de plataforma professional. El projecte d'aquest celler aporta quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es converteixen en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres baixes per a la ventilació de les naus (per facilitar la sortida de l'àcid carbònic), els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny s'anirà repetint en tots els altres cellers. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interrumput per la Guerra Civil. Al celler de Rocafort, Martinell ja defineix els trets arquitectònics que aniran apareixent en gran part dels edificis agraris que projectarà entre 1919 i 1924: naus de tipus basilical, la majoria amb arcs equilibrats, i façanes monumentals.1918 - 1924
-
Cellers Raventós Raïmat
L’any 1914, Manuel Raventós i Domènech, reconegut industrial del vi i el cava, va decidir crear una colònia a les terres de Lleida per tal d’acollir les famílies que havien de conrear els terrenys que havia comprat. Va encarregar a Rubió i Bellver la construcció de l’església de la població i dels cellers que havien d’acollir l’elaboració i l’emmagatzematge dels diferents vins. Rubió dissenyà una zona residencial a prop d’un bosc que hi havia a la mateixa finca. Als afores de la població va construir els cellers. Cal assenyalar el lloc destinat a la càrrega i descàrrega, cobert amb un sostre semblant al que va utilitzar Gaudí a les escoles de la Sagrada Família.1914 - 1925