Gran casa de planta rectangular cobert a dues aigües. El cos principal està format per una planta baixa, planta primera i golfes però la part que està al peu del camí té una sola alçada. La primera crugia, adossada a la carretera, és d'una sola planta coberta amb terrat a sota del qual hi havia els cups. La segona, de planta baixa, pis i golfes, conté l'altra part dels cellers i habitatges. La tercera, cos d'escala, respon a una ampliació dels voltants del 1920. Les característiques més importants són: l'estructura portant de jàsseres de fusta i tirants metàl·lics. També els enteixinats de la planta noble, les obertures policromades, rajoles d'ornamentació ceràmica i el treball ornamental fet amb pedra artificial a les baranes del terrat i de maó vist a les façanes. Va ser construïda per iniciativa de J.Casas i Chocomeli, dedicat al comerç del vi i important propietari de finals del segle XIX i principis de l'actual. Així ho demostren el gran celler i els cups existents a les dependències de la casa. Actualment l'edifici és propietat de l'Ajuntament del Bruc i és destinat a equipaments locals.

Des de l'any 1808 fins a finals del segle XIX era la primera casa que es trobava venint de l'Hospitalet. Des de 1906 fins al 1923 esdevingué estatge social de l'Entitat Cultural i Recreativa "L'Avenç". L'any 1924 la família Brillas instal·là un negoci de vins que més tard el transformarien en les caves de xampany Marguery. El 1972 van vendre el casal a l'Ajuntament, el qual el destinà a escola de ceràmica i sala d'exposicions. Edifici estructurat a tres nivells: planta baixa, pis i golfes. Format per tres cossos, amb coberta a dos vessants. La façana és gairebé simètrica. A l'eix central s'obre la porta principal rematada per un arc escarser, on a damunt es pot llegir la llegenda: "Anno Domini MDCCCVIII". La porta lateral és travessada per una llinda. Fou refeta, l'any 1906, tot mantenint un cert caire modernista als balcons, de ferro forjat, i a la finestra del segon pis. Recentment, s'afegí un cos lateral a l'esquerra de la façana principal. Es varen fer reformes d'ampliació per allotjar les activitats culturals del casal. Cal destacar els 2000 m² de jardins que envolten el casal.

La bodega Cassanyes es troba situada en el recinte de Can Cassanyes. És una construcció de planta rectangular i coberta d'arc rebaixat, amb edificacions annexes en una de les bandes laterals, el parament oposat configura part d'un carrer. La façana principal presenta tres obertures d'arc de mig punt i una circular, totes elles resseguides de maó. Al centre d'aquesta façana hi ha una inscripció en rajola, de regust modernista, amb el nom de la bodega. La façana posterior presenta porta d'accés d'arc rebaixat sobre la qual es troba una altra obertura circular i un petit plafó rectangular de trencadís on figura la data del 1908. La bodega Cassanyes va ser construïda l'any 1908, d'acord amb la inscripció que hi figura a una de les seves façanes. En aquests darrers anys l'edifici va experimentar obres de condicionament.

Construcció, originàriament aïllada, situada a la carretera de Valls. El conjunt és format per diferents edificacions annexes entre si. L'edifici principal, de planta rectangular amb coberta a dues vessants, presenta la façana principal, rematada per un frontó triangular decorat amb ceràmica vidriada blava i blanca. La façana lateral dreta, que es divideix en diferents trams, mostra una mateixa tendència estilística: presenta un tram de maó dividit per pilastres adossades i finestres d'arc escarser, a l'ala dreta ja s'hi veuen les característiques comunes com l'arrebossat i emblanquinat, la sanefa de ceràmica vidriada blava i blanca, alternada amb les finestres amb llinda retranquejada i amb un frontó triangular que culmina a mode de merlet. Finalment, destacar el remat de la cornisa de ceràmica verda combinada entre els merlets. De l'interior de la nau cal destacar l'estructura de cavall de fusta del sostre i la volta catalana amb arcs parabòlics de la bodega. Cal destacar la gàrgola en un dels seus extrems.

Edifici d'una sola planta, irregular i adaptada a la configuració dels carrers que l'envolten. Els elements més interessants que presenta són sis voltes atirantades de maó de pla amb bigues de gelosia, reflectides exteriorment als paraments laterals de la façana. Hi ha una sola porta d'accés pel xamfrà. La decoració es concentra fonamentalment a la façana principal, amb una combinació d'elements d'inscripció clàssica i naturalista (palmeta de coronament, pinacles, garlandes florals...) que respon a un cert eclecticisme basat en les estètiques modernistes i noucentistes.

Després d’algunes interrupcions sorgides durant la construcció del celler de Rocafort de Queralt, Martinell es convenç de la necessitat d’utilitzar exclusivament materials i procediments del país. Malgrat tot, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre li encarrega un celler amb capacitat per a 13.000 hectolitres a partir de l’experiència de Rocafort. Martinell intenta complaure’ls amb la mateixa expressió constructiva: en resulta una doble nau de 21 x 28 metres, construïda d’una sola vegada, si bé prescindint del mur divisori que havia adoptat a Rocafort, ja que en aquell cas les dues primeres naus s’havien construït en etapes diferents. L’interior de Nulles és més diàfan i permet moviments més còmodes per la part superior de les tines. Aquestes queden distribuïdes en quatre fileres: dues fileres centrals, de sis tines cadascuna, i dues fileres laterals de set tines, separades de les primeres per amplis passadissos.

Edifici industrial situat als afores del centre històric de Les Cabanyes. És format per dues naus longitudinals i una transversal (una de les naus longitudinals és d'època posterior). La coberta és a dos vessant, sobre encavallades de fusta sobre pilars de maó de secció quadrada. La comunicació amb la nau posterior es fa per un portal d'arc rebaixat i un arc parabòlic. El recinte és parcialment envoltat per una tanca. Originàriament totes les façanes eren envoltades per un sòcol de pedra irregular de mida mitjana, amb obertures circulars arran de terra, i delimitat per una imposta de maons disposats a plec de llibre. La façana principal és centrada per la porta, d'arc parabòlic de maó, envoltada d'un guardapols, a l'interior del qual hi ha pedra de mida mitjana, que és una prolongació del sòcol; damunt mateix de la porta hi ha un plafó ceràmic on diu: "Celler Cooperatiu les Cabanyes 1919". El segon nivell de la façana és ocupat per un gran finestral amb un encintat trencat de rajola que allotja a l'interior cinc arcs parabòlics: tot de maó vist. El tercer nivell el conforma un sector de paredat i el ràfec de la teulada. Les façanes laterals són murs cecs de paredat només perforats per una mena de finestres geminades. Inicialment situat agairebé als afores del nucli, ara és a la cruïlla dels carrers cinc, sis i vuit. Des de 1912 ja hi havia a les Cabanyes el Sindicat Agrícola Cooperativa-Unió d'Agricultors, amb activitats diverses, però que mai no va construir un celler propi. El 1919, en canvi, es va fundar el Sindicato Bodegaagrícola de las Cabañas, per fundar un celler cooperatiu, que es va encarregar a l'arquitecte Cèsar Martinell, que va fer una de les naus longitudinals que havia previst més una altra de transversal al darrera; posteriorment s'hi afegí una altra nau al costat de la primera. sembla que les obres van prolongar-se fins el 1921. El 1982, amb la col·laboració de la Diputació de barcelona es van instal·lar tines al pati. Entorn de l'any 2000 va passar a mans privades i continua produint vi.

A Gandesa, Martinell té ocasió de dur a la pràctica les seves innovacions estructurals, gràcies a les facilitats donades pels membres del sindicat, que van proposar-li un cap d’obra exclusivament a les seves ordres, una cosa que no havia tingut als altres cellers. Martinell va més enllà de les limitacions que li representen els procediments del país i fins i tot pot disposar d’una sorra que no es trobava a la contrada. La coberta és feta de voltes de maó de pla de tres gruixos, sobre arcs equilibrats. Les voltes estan disposades a diferents alçàries per deixar entrades de llum. L’estructura de Gandesa va ser la més criticada al seu temps, però també va ser la principal impulsora del creixement econòmic del Sindicat Cooperatiu Agrari, ja que un cop acabades les obres se li va encarregar un nou celler a l’altra banda del camí per a una capacitat de 17.000 hectolitres. Les dues construccions van ser concebudes com una totalitat homogènia.

L'edifici del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp està situat al Raval de la Creu. És d'una sola nau rectangular que presenta obertures en els dos costats menors. La coberta és a dos vessants, d'uralita, i segueix l'eix longitudinal de l'edifici. A l'interior són vistes les estructures portants del sostre. L'espai de la nau està dividit en dos per un parament d'obra de fàbrica, amb arcs parabòlics i rampants. La senzillesa de l'interior contrasta amb la bellesa de l'exterior, amb una estètica aconseguida per la combinació dels materials, que respon a les característiques tipològiques dels cellers cooperatius construïts en aquell període. Com en la major part dels cellers de Cèsar Martinell, la façana és dividida en tres nivells: l'inferior, format per un sòcol de pedra, damunt del qual i separat per una imposta de maó, hi ha sengles inscripcions esgrafiades (on apareixen el nom i la datació de l'edifici), a banda i banda de la porta, que és d'arc de mig punt fet de maó; el segon nivell, tot de maó vist i separat del nivell inferior per una altra imposta de maó, que abasta la major part de la façana, que esdevé un gran finestral amb una retícula que l'assimila a una gran gelosia; el tercer nivell, la potent cornisa de la teulada, també de maó i enriquida per una sanefa de rajoles de cartabó blanc i verd.

Conjunt de galeries subterrànies construïdes en diferents moments constructius. Les antigues caves Canals i Nubiola són construïdes sota el nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires i són considerades les caves subterrànies més antigues de Catalunya. Les caves segueixen en ple funcionament. La construcció de les antigues caves de la família Canals s'iniciaren l'any 1860. Aquest any es va començar la construcció d'una cava situada sota la masia-residència de la família Canals, la qual és situada al carrer Major cantonada amb l'actual carrer de Martorell. Aquesta cava, denominada Sant Jordi, va funcionar primer com a carner (fresquera ) i a partir de l'any 1882, s'hi va començar a elaborar xampany. Prop de la seva residència, coneguda com a Can Canals, Magí Canals disposava d'un terreny amb porxades i patis situat dins la mateixa illa. Per altra banda, segons projecte de Llorenç Oller i Bultó, l'any 1875 Magí Canals i Ferrer, decideix bastir davant la seva casa, a l'altra banda del carrer Major, un pati clos amb una instal·lació per produir cava i una bodega. Anys més tard, l'any 1890, Isidre Capellades Goulart va vendre uns terrenys adjacents al jardí de la família Goulart, a Josep Canals i Nubiola, que tot seguit encarregà la construcció d'unes caves al mestre de cases barceloní Josep Bou Estruch. Bou havia arribat a la població per treballar en l'edificació de la nova església parroquial. Es va excavar un quilòmetre de galeries a 30 metres de profunditat. L'any 1914, es realitzà la perllongació de les caves subterrànies de Can Canals. La casa de Can Canals disposava ja de les galeries subterrànees destinades a la criança i conservació dels vins de la seva pròpia collita (cava). Es feia necessari perllongar les caves, i es va aprofitar el pati que el propietari diposava a l'altra banda del carrer Major, conegut com a "Clos de Can Canals" per a construir-hi la perllongació de les galeries subterrànnes. Per pasar d'un edifici a l'altre, era necessari travessar el carrer Major en línia recta en tota la seva amplada, a una fondària mínima de 8 m. Segons el projecte, la galeria havia de tenir una alçada de 3 m. i una amplada màxima també de 3 m. i les parets, volta i terra havien d'anar revestits amb maó i ciment. L'any 1920 es va construir el nou celler modernista coincidint amb un dels moments de màxim esplendor de les caves. L'any 1988 es va realitzar una ampliació de les instal·lacions amb el "Proyecto de Ampliación de la Industria de Elaboración de Vinos Espumosos" situada en el carrer Major 3, en el mateix lloc on hi era bastit el "Clos de can Canals", així com també la construcció d'un nou túnel de connexió. La denominació de l'empresa elaboradora de cava Roger Goulart agermana dues de les nissagues més representatives de Sant Esteve Sesrovires: els Goulart, o Gulart i els Canals. Els primers eren originaris del País Basc francés i van arribar a la població a finals del segle XVIII (una branca de la família fundaria can Golart d'Esparreguera).

El Sindicat Agrícola del Soleràs és l'edifici civil més interessant de la població i del seu àmbit territorial proper, d'estil noucentista i obra de Cèsar Martinell. Consta d'un volum de gran dimensió de dues plantes, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües. Pensant en el sistema de producció, es va aprofitar el desnivell del terreny per aconseguir una planta superior, on hi ha la façana lateral principal, i una planta inferior directament accessibles. L'edifici combina la pedra vista i el maó arrebossat. La pedra, buixardada al bast, apareix a les motllures de les portes i les finestres de la façana lateral principal, a tot el sòcol circumdant i al ràfec coronat als extrems per unes boles ornamentals. A la resta, hi ha maó arrebossat pintat blanc. El més característic, en línia a l'obra de Martinell, són els grans finestrals verticals en arc de mig punt, dividits per pilarets i impostes, i les línies ondulants del coronament de la façana. La bellesa funcional de l'edificació s'ha vist afectada per modificacions estructurals i ampliacions experimentades amb els anys, principalment amb l'addició d'un cos a la façana principal i a la façana posterior. Altrament, als anys seixanta del segle XX se substituí la teulada original i el paviment de fusta. Originalment, el disseny de l'edifici es va orientar a la producció de l'oli: la planta superior era una única sala destinada a rebre i a pesar olives; després passaven a la planta inferior per ser moltes i premsades (es dissenyà per allotjar sis premses) i decantar l'oli, el qual s'emmagatzema en uns dipòsits soterrats, anomenats trulls. Actualment, la planta superior és dividida en múltiples sales on s'ubiquen la recepció i oficines, botiga, magatzem i zona de productes fitosanitaris, emmagatzematge d'olives... A la planta inferior hi ha la fàbrica de l'oli, generadors de vapor, envasat, inferns i zona de magatzem, disgregació i dessecació de la pinyola. L'edifici de la Cooperativa data de 1920 i és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell (1888-1973), autor d'un ingent nombre d'edificis agrícoles cooperatius tant a la comarca (Arbeca, l'Albi, Cervià) com arreu de Catalunya (Nulles, Cornudella, Falset, Cabra del Camp...) construïts per impuls de la Mancomunitat de Catalunya entre els anys 10 i 20 del segle XX.?

L'edifici construït per Cèrsar Martinell consta d'una gran nau rectangular, per a tines i sala d'elaboració, i d'un cos porticat, adossat a un costat de la façana principal, sense mur divisori, on es van instal·lar cups subterranis, tremuges i el moll de recepció. Per cobrir l'edifici es van usar les voltes de maó de pla, en forma de closca d'ou de tres gruixos dee rajola i disposades a nivells diferents per deixar obertures entre elles. Aquestes voltes es van arrebossar amb ciment pòrtland, com les de Gandesa. Aquestes voltes també es van usar com a plataformes de suport de les tines de superfície, distribuïdes en dues rengleres a cada costat de la nau. La coberta va recolzar sobre grans arcs parabòlics amb els carcanyols alleugerits per pilarets que cobrien les voltes més baixes. La façana estava formada per un gran arc parabòlic cec, a la planta baixa del qual s'obria la porta en arc rebaixat de maó, mentre que a la façana oposada hi havia un gran finestral de cinc obertures verticals i tancat en arc peraltat. Situat a ponent del conjunt monacal, aquest celler, encarregat a l'arquitecte Cèsar Martinell, fou construït a partir de 1921. Ja el 1916 s'havia fundat el Sindicat Agrícola i Caixa Rural, de caràcter molt generalista; pel gener del 1921, es va fundar el Sindicat Vitivinicola i Caixa Rural de Sant Medir, format per arrendataris, parcers i propietaris mitjans.L'arquitecte va idear un celler de grans dimensions del qual, però, només es va bastir una part i es va deixar per a més endavant la resta. El 1936, el celler es va haver de fusionar amb les altres entitats cooperatives de la població. El 1939, en entrar les tropes nacionals,va ser confiscat el patrimoni del sindicat, que no va ser recuperat fins al 1945 amb la denominació de Cooperativa Vítivinícola de Sant Cugat del Vallès. La dècada dels cinquanta significà el màxim esplendor del celler, en què s'arribà a la màxima producció de vi. A l'edifici de Martinell, s'hi havien afegit tres naus sense cap interès arquitectònic. A partir de la dècada dels seixanta l'entitat va fer un retrocés, va esdevenir planta embotelladora i comercialitzadora de diversos productes agrícoles, fins que el 1992, la part de l'antic celler de Martinell fou cedit a l'Ajuntament. El 1994 es van enderrocar les tres naus noves.

Situat a la zona del Rec, al sector sud d'Igualada, aquest celler és format per una nau rectangular orientada a migdia i alineada longitudinalment al carrer Joan Abad, on hi ha la porta principal, i per una sala amb el moll de recepció i les tremuges, al costat nord de la nau i més elevada. La premsa d'oli és al costat de la sala de màquines. La nau i la sala són comunicades per tres arcs de mig punt amb els arrencaments graonats i suportats per pilars de secció quadrada, tot de maó emblanquinat. Al soterrani hi ha arcs parabòlics. La nau és coberta per teulada a dues vessants sobre encavallades de fusta. Les tines es distribueixen en dues fileres paral·leles ran de les parets longitudinals i separades per un ampli pas on hi ha les boques del cups subterrànis. La façana principal, més senzilla que les altres cellers de Martinell però amb una concepció similar, és organitzada en tres zones superposades: la zona inferior és formada per un sòcol de pedra, on s'obren petites finestres de ventilació del soterrani, rematada per un fris de maons en dents de serra; la zona intermèdia, cega, és de paredat; la zona superior és formada per un seguit de finestres de triple arc, el central rodó i els laterals rampants, sobre una línia d'imposta seguida i trencaaigües lobulat. La porta d'accés, d'arc de mig punt, és emmarcada per fileres de maó, amb l'intradós i l'extradós graonat; per la part superior és coronada per un potent guardapols de maó en dents de sera La façana és rematada per una cornisa motllurada amb rajola borda i dentellons. Si el comparem amb d'altres cellers cooperatius trobarem que aquest és una mica pobre tant en la construcció, com en l'ornamentació, si és que en l'arquitectura de César Martinell aquests dos conceptes poden anar separats. Cal remarcar els arcs catenaris que es troben en el soterrani, així com els arcs que separen el molí de les tines, aquestes amb un suport molt típic dintre de les estructures de César Martinell. El totxo és l'element bàsic amb el qual, amb gran habilitat constructiva, César Martinell fa quasi tots els seus treballs. El 1918 es va fundar la Cooperativa Agrícola d'Igualada, amb la finalitat d'unir esforços tant per a la compra de productes per al camp com pervendre'n sense haver de passar per intermediaris. El 1919 ja tenia uns terrenys entre els carrers del Portal i de Joan Abat per construir-hi un celler; però només arribà a construir un magatzem de palla. El 1921, una altra entitat, el Sindicat de Vinyaters, va dur a terme la construcció d'un celler als terrenys abans esmentats, cedits per la Cooperativa. Les dues institucions -Cooperativa i Sindicat- es van fusionar el 1922. El 1921 el celler ja era fet; i el 1927 s'hi va instal·lar un trull amb una premsa d'oli. Després de la Guerra Civil, el sindicat es va convertir en la Hermandat Sindical de Labradores y Ganaderos.

Martinell construeix el celler per al Sindicat Agrícola del Pinell de Brai, amb tot l’entusiasme per col·laborar a augmentar la competitivitat d’aquest sindicat respecte del de Gandesa, amb un celler que ell mateix estava construint simultàniament. Es tracta de quatre naus contigües de 10 x 31,50 metres, una de les quals destinada a almàssera, amb dues plantes, i les altres tres a celler, amb una capacitat de 320 tones d’oli i 22.000 hectolitres de vi. Martinell incorpora passadissos que permeten operar per la part inferior dels dipòsits soterrats. A la façana, les dues naus centrals van ser unides en una nau d’alçària més gran, tal com havia fet a Falset. Els arcs de l’interior van ser afegits davant la insistència dels membres del Sindicat, que veien que a Gandesa s’estaven emprant voltes de maó de pla sostingudes sobre arcs. Martinell decideix donar més vistositat als arcs de Pinell, fent-los de maó de rosca i amb maons afaiçonats.