Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Centre Social Tercera Edat l'Esplai

  • Centre Social Tercera Edat l'Esplai

  • Centre Social Tercera Edat l'Esplai

  • Centre Social Tercera Edat l'Esplai

  • Centre Social Tercera Edat l'Esplai

  • Centre Social Tercera Edat l'Esplai

  • Centre Social Tercera Edat l'Esplai

Memòria

Amb total llibertat de situació i forma, la Caixa de Pensions havia de construir un petit edifici per Local-Club Jubilats i Sala de Conferències, en el nou espai urbà obtingut per l'enderroc d'antigues cases fet per l'Ajuntament de La Seu d'Urgell. Aquests terrenys es configuraven, de moment, com a una prolongació de la gran plaça Pati del Palau (Bisbat) que és, ja, un sector urbà de característiques molt diferents de l'immediat superior construït al voltant del gran nucli monumental de la Catedral. Això va ser determinant en la decisió de dibuixar l'edifici en forma angular de manera que crearà un últim espai tranquil i de reduïdes dimensions, final del recorregut monumental i que amb el seu front exterior delimités de nou, de forma clara i exacta, la plaça del Pati del Palau en les seves dimensions originals. La nova placeta està al servei de la petita església de Sant Miquel, del Museu Diocesà i dels usuaris del nou edifici que l'utilitzaran com a exterior annex. En la seva pavimentació s'han seguit solucions utilitzades en la resta del conjunt monumental adaptant mides, nivells i traçats al nou edifici que la delimita. El pas lateral, definit per l'extrem lliure de l'angle, emmarca una nova vista pròxima de la torre i àbsida lateral de l’església de Sant Miquel. L'edifici, en atenció a tot això, s'obra per l'interior de l'angle a la placeta com si fos un mig claustre que es recolza en el costat exterior opac i sobredimensionat per la col·locació de la planta pis, sala de conferències de forma rectangular, amb accés independent des de la plaça gran a través de la galeria lineal adossada. El pla d'aquesta façana manté al conjunt monumental limitat i al mateix temps serveix de pedestal, en les vistes allunyades, per les torres, que al sobresortir anuncien i recorden el sector monumental. Aquestes consideracions urbanes són les que conformen l'edifici i per tant predeterminen i dissenyen els espais interiors dels que són protagonistes les dues galeries que s'obren a la nova placeta. Exteriorment la construcció és de parets d'obra ceràmica manual vista, fusteries metàl·liques i cobertes de pissarra a excepció de la coberta de planxes de coure de la petita galeria adossada d'accés a la planta pis. En els interiors predominen els paraments d'obra ceràmica pintada i les cobertes s'han resolt amb bigues de formigó de secció rectangular i solera ceràmica pintades.

Autor: Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

Autors

Sobre el mapa