Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Jordi Garcés i Brusés

Memòria

1987 Doctor en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 1970 Títol d’arquitecte, Escola tècnica Superior d’arquitectura de Barcelona (ETSAB) Professor de projectes a l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des de 1974 fins el 2015. Professor convidat i expert extern, de 1995 a 1996, a l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa). Membre del jurat en nombrosos premis i concursos. Arquitecte del Museu Picasso de Barcelona, que amb la recent ampliació afegeix el nou edifici annex com a culminació del llarg treball de transformació i adequació dels 5 edificis gòtics del carrer Moncada. El Museu de Navarra a Pamplona, el primer Museu de la Ciència de Barcelona, el Museu del Cosmos de Tenerife, les sales d’exposicions del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), el Museu Egipte de Barcelona i la Fundació Francisco Godia de Barcelona, són exemples d’aquesta llarga trajectòria de projectes al voltant del tema museístic. La seva aproximació al projecte, sempre molt atent al caràcter del teixit urbà en el qual l’edifici s’implementa així com als continguts i la identitat de la institució cultural que l’utilitza i a la materialitat i simbologia específiques de les col·leccions que contenen, sempre deriven d’una sensibilitat professional consolidada per l’experiència però també per l’organització multidisciplinària dels equips formats a cada projecte.

Autor: Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Torretes d'Accés i Ventilació d'un Dipòsit d'Aigua Subterrani

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Torretes d'Accés i Ventilació d'un Dipòsit d'Aigua Subterrani

    Sobre un dipòsit soterrat, de planta rectangular, s’alcen cinc torretes. Les quatre petites, als quatre vèrtexs, asseguren la ventilació del dipòsit. Per a la de major tamany, recolzada en un dels seus costats, es té accés a la maquinària i a l’interior del mateix. La seva situació dintre del pas, en un turó, permet l’observació del conjunt des de diferents punts de vista, quasi sempre llunyans; és per això el nostre interès en augmentar artificiosament tots els elements aparents del conjunt. D’aquest doble objectiu se n’encarreguen els pòrtics envolvents, als quals se’ls ha maximitzat el seu paper formal al desvincular-los d’una manera rotunda de qualsevol treball resistent, al mateix temps que s’accentua la seva aparença estructural.
  2. Complex Industrial Resintex

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Complex Industrial Resintex

    En un estret i llarg solar, amb un front de 330 m. a la carretera i limitat posteriorment per la via fèrria, es construeix una sèrie de naus per a completar instal·lacions d’una indústria tèxtil. Amb la disposició d’aquestes naus es va obtenir un conjunt ordenat i perfectament alineat i una façana principal nova, rotunda i hermètica que engloba també, a les heterogènies construccions existents. Les naus, gràcies a la seva concepció constructiva i a la disposició de totes les seves portes en la cara interna, compleixen satisfactòriament la visió de tanca. L’accés a l’interior del recinte es fa per passos entre les naus. L’únic edifici antic comparteix la nova alineació sobresortint en alçada i en voladís per sobre del nou material que discorre, sense interrupció, per la planta baixa. Les naus es tanquen amb plaques de formigó prefabricades recolzades al terra, subjectes a l’estructura i que sobresurten per sobre de la coberta, definint, així, un volum prismàtic.
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Complex Industrial Resintex

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

  4. Habitatges Pi Molist 39

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Habitatges Pi Molist 39

    El solar es situa en una illa a mig construir segons una antiga ordenació especial d'edificis aïllats. Malgrat la qualificació urbanística vigent fixava una profunditat edificable de 22 m. i una alçada reguladora de 16,70 m. (planta baixa més 4 plantes), es van projectar dos blocs paral·lels de doble façana, sense patis interiors, que s'obren a l'exterior del carrer, centre d'illa i espai central entre blocs, abscrit en els seus extrems. Les vivendes, a excepció d'unes poques de menor capacitat, són de quatre dormitoris, dos dobles i dos senzills, un estar, un menjador, una cuina i un safareig, amb una superfície útil de 75 m². A l'espai central cobert entre blocs s'agrupen els dormitoris, per així conservar-ho net i silenciós. La porció d'edifici no ocupat pels habitatges, planta baixa i altell, es destinen a aparcament i locals comercials. L'espai central té el seu origen en el nivell de l'altell de la planta baixa, es cobreix amb una claraboia i s'utilitza com a vestíbul general de l'edificació amb accés per ambdós extrems. En el seu interior es construeixen unes torres verticals de comunicació amb escales i ascensors. La construcció s'ha realitzat amb materials de la màxima qualitat possible i millor conservació. Les façanes, sempre molt planes, són d'obra vista. Les finestres, grans en relació a l'interior, es relacionen entre si formant un teixit continu, per les seves dimensions afins, característiques constructives constants i el ritme de la seva posició.
  5. Museu de la Ciència

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Museu de la Ciència

    L'Obra Social de la "Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears" va programar la conversió de l'antic edifici-asil "Amparo de Santa Lucía" en Museu. L'edifici es composava de dos sectors. El primer, construït per l'arquitecte Domènech i Estepà entre 1904 i 1909, és fàcilment identificable en el conjunt de l'obra. L’altre, dels anys 40, a la zona adjacent a la de Domènech i Estepà que era la menys recuperable a causa de les petites dimensions i disposició dels espais que ho composaven. Aquí es va realitzar la substitució total del volum construït, la qual cosa va permetre arribar, amb la nova obra, a tres objectius primordials simultàniament: 1. Claredat i folga a la distribució interior de l'edifici. Condició imprescindible en un local d'aquest tipus. 2. Imatge exterior novedosa i rotunda molt convenient per a un edifici de recent incorporació al seu paper públic. 3. Transparència de l'edifici a la zona central, que fa possible el trasllat de les qualitats de l'exterior Sud a l'interior de l'edifici i com a conseqüència a l'accés principal orientat a Nord. Per un altre costat, podem resumir afirmant que la totalitat de l'edifici es composa d'una successió de sales diàfanes, de considerables dimensions, relacionades, totes elles, amb el vestíbul central de gran alçada i els jardins situats al Sud del solar.
  6. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Restauració

    Premi FAD

    Museu de la Ciència

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

  7. Ampliació del Museu Picasso i Annexió als Palaus Baró de Castellet i Meca

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Ampliació del Museu Picasso i Annexió als Palaus Baró de Castellet i Meca

    El carrer Montcada forma part del cas antic de Barcelona i està configurat en gran part per una successió de petits palaus del XIIIè i XIVè segles. El Museu Picasso ocupa cinc d’aquests palaus, del n. 15 al n. 23 del carrer Montcada. El projecte s’apropa a la qüestió urbana, com a punt de partida, i defineix el museu com un element de requalificació de la zona. Els patis interiors a cel obert i accessibles des del carrer són peces molt importants, es crea un corredor central paral·lel per unir-los. Així s’ordena i s’interpreta el nou ús fusionat dels palaus, es dona un ordre visual al conjunt. L’establiment de passadissos clars porta a totes les plantes un espai central representatiu de la naturalesa pública de l’edifici. En planta baixa el corredor central es transforma en un carrer interior que aporta un valor arquitectònic a la totalitat dels tres palaus sense fer malbé, gracies a la seva esveltesa, les característiques pròpies de cadascun d’ells. Aquesta voluntat d’afegir sense treure és la que ha prevalgut des de la concepció general. Els nous elements se superposen al context constructiu existent al servei d’una imatge inèdita del conjunt.
  8. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Restauració

    Premi FAD

    Ampliació del Museu Picasso i Annexió als Palaus Baró de Castellet i Meca

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

  9. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Pi Molist 39

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

  10. Centre Social Tercera Edat l'Esplai

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Centre Social Tercera Edat l'Esplai

    Amb total llibertat de situació i forma, la Caixa de Pensions havia de construir un petit edifici per Local-Club Jubilats i Sala de Conferències, en el nou espai urbà obtingut per l'enderroc d'antigues cases fet per l'Ajuntament de La Seu d'Urgell. Aquests terrenys es configuraven, de moment, com a una prolongació de la gran plaça Pati del Palau (Bisbat) que és, ja, un sector urbà de característiques molt diferents de l'immediat superior construït al voltant del gran nucli monumental de la Catedral. Això va ser determinant en la decisió de dibuixar l'edifici en forma angular de manera que crearà un últim espai tranquil i de reduïdes dimensions, final del recorregut monumental i que amb el seu front exterior delimités de nou, de forma clara i exacta, la plaça del Pati del Palau en les seves dimensions originals. La nova placeta està al servei de la petita església de Sant Miquel, del Museu Diocesà i dels usuaris del nou edifici que l'utilitzaran com a exterior annex. En la seva pavimentació s'han seguit solucions utilitzades en la resta del conjunt monumental adaptant mides, nivells i traçats al nou edifici que la delimita. El pas lateral, definit per l'extrem lliure de l'angle, emmarca una nova vista pròxima de la torre i àbsida lateral de l’església de Sant Miquel. L'edifici, en atenció a tot això, s'obra per l'interior de l'angle a la placeta com si fos un mig claustre que es recolza en el costat exterior opac i sobredimensionat per la col·locació de la planta pis, sala de conferències de forma rectangular, amb accés independent des de la plaça gran a través de la galeria lineal adossada. El pla d'aquesta façana manté al conjunt monumental limitat i al mateix temps serveix de pedestal, en les vistes allunyades, per les torres, que al sobresortir anuncien i recorden el sector monumental. Aquestes consideracions urbanes són les que conformen l'edifici i per tant predeterminen i dissenyen els espais interiors dels que són protagonistes les dues galeries que s'obren a la nova placeta. Exteriorment la construcció és de parets d'obra ceràmica manual vista, fusteries metàl·liques i cobertes de pissarra a excepció de la coberta de planxes de coure de la petita galeria adossada d'accés a la planta pis. En els interiors predominen els paraments d'obra ceràmica pintada i les cobertes s'han resolt amb bigues de formigó de secció rectangular i solera ceràmica pintades.
  11. CAP Móra la Nova

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Situat en un entorn de ciutat-jardí, aquest centre sanitari d'aspecte compacte i introvertit s'ha projectat amb cert ordre racional, manifestat en la clara distribució en planta i en unes façanes estrictament ordenades. A l'interior, un espai central dissenyat amb particular interès, acull les sales d'espera de cada planta, les quals reben llum zenitalment. La resta de dependències s'ubiquen perimetralment, seguint una ordenació modular que es correspon amb les finestres. Aquestes es resolen amb un únic model i amb la mateixa obra vista de la façana, de dues tonalitats diferents. L'any 1987 va ser guardonat amb el premi FAD d'Arquitectura.
  12. Casa Hidalgo

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Casa Hidalgo

    Casa unifamiliar en un terreny de gran pendent molt be orientat respecte al sol i vistes que arriben al mar. La casa es resol formalment amb el joc abstracte dels tres volums i els tres grans finestrals a doble alçada que relacionant-se entre si mitjançant el ritme variable de les seves posicions relatives, donen la imatge d'un privilegiat mirador. La rigidesa cúbica exterior queda diluïda a l'interior on l'espai es continu i fluid, recordant-se la composició geomètrica original al trobar els plans de façana, que limiten el volum edificat, amb la presència de les seves grans obertures.
  13. Edifici d'Habitatges Can Borrell

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

  14. Escola de Pintura Mural i Arts i Oficis del Penedès

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Escola de Pintura Mural i Arts i Oficis del Penedès

    Sobre un edifici inacabat, de 1884 i que tenia que ser l’Hospital de Sant Sadurní d'Anoia, s’ha intervingut per a reconvertir-lo en Escola de Pintura Mural i Escola d’Arts i Oficis. La nau de la capella, nucli central de l’antic projecte, era molt apropiat per a la seva utilització como a taller de pràctiques dels muralistes. L’edifici annex de molt poc interès arquitectònic, mal estat i amb moltes alteracions per els seus destins successius, podia allotjar les aules i serveis dels dos centres, pel que es va procedir a l’enderroc i substitució de tots els forjats interiors. L’obra nova apareix a l’exterior com la irrupció de les finestres actuals que s’interfereixen, en el seu aire, con l’antic ordre, ratllat per una feina prèvia de massissat del conjunt que ressalta el compacte de la fàbrica original. Aquesta característica és possible la principal qualitat de l’existent. Amb la nova coberta de la nau de la capella, que busca la correcta il·luminació del seu interior, es va accentuar el contrast entre els dos insòlits volums que composen el conjunt. Els afegits de marbre blanc pretenen accentuar l’involuntari to d’obra inacabada que el conjunt de pedra irregular ja te de per si i convertir-lo en afirmació. Amb el traçat dels dos trams d’escalera, un per pati posterior i l’altre apuntant a la capella, es dóna un recorregut d’un cert interès visual a cada un d’ells.
  15. Casa Salgot

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Casa Salgot

    La casa se situa en una plataforma elevada amb vistes obertes al mar. Tota la configuració queda regida per les llargues visuals ininterrompudes que s’inicien ja des de la part oposada. Consta de dos cossos rectangulars, bisellats en l’extrem que apunta al mar. El cos posterior, d’una sola planta, allotja els dormitoris. El cos del davant allotja les zones de dia i un estudi a la planta superior. Aquest cos s’obre cap al nord per crear una terrassa oberta a l’horitzó, filtrat per una pèrgola transversal. La geometria dels recorreguts genera totes les distribucions, de manera que sempre es camina cap al mar o d’esquena al mar.
  16. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions

    Premi FAD

    Escola de Pintura Mural i Arts i Oficis del Penedès

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

  17. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

    Premi FAD

    Casa Hidalgo

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

  18. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

    Premi FAD

    CAP Móra la Nova

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

  19. Hotel Plaza

    Jordi Garcés i Brusés

  20. Pavelló Olímpic de Pilota

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Joan Margarit i Consarnau, Carles Buxadé i Ribot, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia, Rafael Soto

  21. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

    Premi FAD

    Casa Salgot

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

  22. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

    Premi FAD

    Pavelló Olímpic de Pilota

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Joan Margarit i Consarnau, Carles Buxadé i Ribot, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia, Rafael Soto

  23. Centre d'Ensenyament Primari Francesc Batallé

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Centre d'Ensenyament Primari Francesc Batallé

    És un Centre d'Ensenyament Primari del tipus 2 línies 3-12. L'edifici està distribuït en cinc plantes. La planta baixa, en situació de soterrani respecte a l'accés principal creat, però pràcticament a peu pla del carrer d'Avinguda del Carrilet i dels terrenys de joc. La planta primera, per damunt de l'anterior és la planta principal de l'escola. Té l'entrada a peu pla gràcies a la formació d'un gran terraplè que conforma una suau rampa per a l'accés principal. Aquest terraplè permet crear també uns espais de joc reservats als alumnes de pre-escolar, i com a barrera al carrer, un ampli talús fortament enjardinat. Per damunt d'aquesta hi ha dues plantes més ocupades totalment per aules, i per damunt d'aquesta hi ha la planta quarta amb algunes aules complementàries, sala de màquines, el gran lluernari del pati central, i una gran terrassa protegida. El gran pati central de l'edifici, pren llum en la seva part superior d'una extensa claraboia, i la reparteix per les zones vestibulars de cada planta, situades en tot el perímetre d'aquest. En els dos extrems d'aquest pati, i en conseqüència, en les puntes de les zones vestibulars hi ha dues escales que uneixen tots els nivells del centre i que permeten desdoblegar la circulació interior a voluntat. Aquestes escales reben llum també del pati que els serveix de constant referència espacial. Contigua a una de les escales hi ha un ascensor. El pati quan arriba a baix s'amplia en una zona lliure interior pròxima al gimnàs, formant el que en el programa escolar coneixem com a "porxo". Aquesta distribució de les plantes permet que els alumnes de l'escola quan surtin de cadascuna de les seves aules, en qualsevol nivell conflueixin en un espai comú que participa de les llums del pati. Aquest espai vestibular però es protegeix acústicament a cada planta per una gran vidriera. En aquest espai vestibular i al cantó oposat al pati hi ha els espais d'atenció especial: departaments, tutories, petits magatzems, etc., que reben llum del pati a través de finestres col·locades d'una manera molt regular i seriada. Pretenem que aquestes finestres constitueixin el recinte-marc on exposar permanentment els treballs de l'escola, com a vitrines de l'espai comú vestibular en cada planta, que esdevé d'aquesta manera una petita galeria d'exposicions.
  24. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici d'Habitatges Can Borrell

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

  25. Casa Viladrau

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Casa Viladrau

    Casa situada en un terreny de 4.000 m2 amb bona orientació solar coincidint amb la pendent i les panoràmiques sobre el Montseny. Està construïda en el bancal superior dels tres que conformen la propietat amb un desenvolupament linial que es fracciona i trenca a favor de les millors vistes, de la privacitat entre sectors de la casa i de l’obtenció d’un volum més gràcil. L’accés és des del camí inferior. El cos del garatge i un estudi se separa, respectant la mateixa llei de formació: successió de peces que s’obren totes vers el jardí davanter. La secció també s’obra vers la bona direcció amb un únic pendent de coberta, obtenint-se una important alçada interior al sector proper a la façana principal de la casa. Això permet una major alçada dels balcons. Els materials emprats són: revoc pintat blanc, persianes d’alumini lacades en blanc i teula àrab.
  26. Àgora Jordi Rubió i Balaguer

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Robert Brufau i Niubó, Jordi Garcés i Brusés, Albert Salazar Junyent, Enric Sòria i Badia

    Àgora Jordi Rubió i Balaguer

    En un antic conjunt militar, traçat d'acord amb les directrius de l’Eixample, l'edifici es col·loca entre dues casernes reconvertides en instal·lacions universitàries. És un edifici, tot ell en soterrani, que busca les seves façanes. Aquestes s'obtenen mitjançant patis d'una sola direcció, i al sobresortir en l'espai exterior, amb la mida justa i en direcció constant, ordenen la plaça central, Àgora, del nou conjunt universitari. Els tancaments de vidre entre murs es converteixen en llums a la nit. Un lluernari central construït de la mateixa manera presideix l'espai simètric. Dos dels patis allotgen escales per accedir directament a l'interior on trobem el Vestíbul Central del propi edifici que també serveix de connexió entre els dos centres universitaris veïns. Del vestíbul podem accedir a la Sala d'Actes i la Sala d'Exposicions. Tots els espais tenen llum natural a través de patis i lluernaris. El projecte es complementa amb una franja contínua que conté un despatx circumstancial del Rector i la Sala de Reflexió que es va construir amb el pintor Antoni Tàpies. L'estructura és de murs de formigó vist perpendiculars a les façanes. Aquestes són de vidre i estan revestides de pedra en la seva prolongació per tancar lateralment el sostre i sobresortir en la plaça. També són de pedra els paviments exteriors i interiors exceptuant els fons dels patis que són de fusta.
  27. Reforma de la Plaça Molina

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Reforma de la Plaça Molina

    Al projecte de reordenació de la plaça Molina es varen tenir en compte diverses circumstàncies que hi concorrien: -No és una plaça per a estar, sinó fonamentalment un nus de tràfic de vehicles i vianants. -L'arquitectura que la conforma és de poca entitat i no ofereix característiques comuns en relació amb l'espai públic. -Absència d'una direcció clara i vertebradora de la plaça originada a partir d'alguna alineació, edifici o topografia. -Presència d'una gran acumulació d'elements de mobiliari urbà, jardineria i instal·lacions que saturen l'escàs espai lliure. En conseqüència es va decidir: -La racionalització del tràfic rodat i la seva conseqüent reducció. -L'acumulació de l'espai lliure per a vianants en el lloc més rentable, és a dir, el més proper possible a les tendes, locals, etc. -Economia i ordre en la col·locació d'elements de mobiliari urbà sobre un teixit-base comú. -Un tractament formal dels espais dels vianants idèntic al de les superfícies que contenen el tràfic urbà per a obtenir així una unitat de major mida i entitat.-La superfície de l'actuació és de 7.500 m² Els materials usats són l'asfalt, el granet i l'herba en els grans escocells dels arbres. Mobiliari urbà de sèrie habitual a Barcelona. Monument a la Revista "Dau al Set" en forma d'escocell de granet amb placa de bronze incrustada.
  28. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme

    Premi Ciutat de Barcelona

    Àgora Jordi Rubió i Balaguer

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Robert Brufau i Niubó, Jordi Garcés i Brusés, Albert Salazar Junyent, Enric Sòria i Badia

  29. Ampliació del Museu Picasso i Annexió a les Cases Mauri i Finestres

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Ampliació del Museu Picasso i Annexió a les Cases Mauri i Finestres

  30. Casa a la Fosca

    Jordi Garcés i Brusés

    Casa a la Fosca

    La peculiar configuració de la casa respon a les condicions desfavorables del solar, que dóna al carrer en la seva dimensió més gran i al mar en la més petita. Garcés adopta un criteri compositiu format per mòduls equivalents suportats per pilastres allargades, un sistema que permet un creixement molt lliure tant en amplària com en fondària i en alçària. Així, la casa esdevé un conjunt de peces agregades que formen una infraestructura arquitectònica molt poderosa, que ha de permetre que els àmbits més propis de la vida domèstica s’hi inscriguin amb una gran versatilitat. A la banda del carrer, la casa adopta un aspecte urbà, amb una façana plana, si bé modulada i foradada irregularment. El sistema d’agregacions arriba a la vora del mar amb un gran porxo de doble alçària que marca el final de la casa. Els espais exteriors s’entenen com una part del mateix sistema, que pot acollir programes i organitzacions ben variats.
  31. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Ampliació del Museu Picasso i Annexió a les Cases Mauri i Finestres

    Jordi Garcés Enric Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

  32. Habitatges Mas de Roda

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Habitatges Mas de Roda

    La renovació de les àrees industrials del Poblenou (Districte d’activitats 22@ Bcn) preveu la seva transformació en el nou “Districte d’activitats 22@BCN”, dedicat principalment a les indústries de la nova economia, tecnologies de la informació i comunicació. En una antiga indústria sucrera s’ha projectat un conjunt edificat de característiques no habituals destinat a un públic especial, dinàmic progressiu. S’ha perseguit un resultat singular i de qualitat. El projecte es recolza en les qualitats de l’edificació industrial original. Les antigues naus es tallen verticalment amb el ritme establert per les encavallades de l’estructura de coberta obtenint-se lofts de dos o tres nivells. Els volums edificats de diverses plantes es reutilitzen com espais diàfans d’un sol nivell. A l’antiga indústria sucrera, actualment “Ebro Agrícolas”, situada a l’illa de cases de Ramon Turró - Dr. Trueta - Badajoz - Granada - Passatge Mas de Roda, per on es realitza l’accés, es projecta un conjunt edificat de característiques no habituals. L’objectiu i finalitat del Pla de Millora Urbana és la rehabilitació-reforma per la seva reutilització com a ús d’habitatge no convencional del sector superior de l’antiga i tradicional indústria sucrera, sense ús, abans cèlebre “COMPANYIA D´INDÚSTRIES AGRÍCOLES, S.A.”, i actualment “Ebro Agrícolas”. La mida de tot plegat fa pensar en la possibilitat de fer una actuació doble de rehabilitació-reforma a l’antiga indústria i nova construcció, en una segona fase, a la part ocupada pels coberts, però amb unes característiques comuns de disposició, caràcter i disseny. L’operació reutilitza l’antiga fàbrica existent en el cantó nord del conjunt contribuint així a preservar el patrimoni arquitectònic industrial.
  33. Edifici Annex del Museu Picasso

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Edifici Annex del Museu Picasso

    Un carrer intern, perpendicular al carrer Montcada, traça la via d’accés al jardí de darrere i a l’edifici annex, reforçant així el caràcter públic de la planta baixa convertint en una operació urbana el que podria ser una simple transformació interior . El nou edifici acull el “centre d’estudis Museu Picasso de Barcelona”, amb les activitats complementàries que permeten connectar de manera més estreta el Museu amb el seu entorn. La façana principal donant sobre la Pl. Sabartés delimita un nou pla de composició, independent del conjunt del l’actual Museu però amb una relació estreta establerta per la proximitat. Un gran vidre protegit per un voladís l’obre sobre la ciutat. A més a més, això permet la continuïtat visual entre el jardí del Museu i la plaça, ressaltats de manera unitària. Les altres dues façanes, la del carrer Flassaders i la del jardí del Picasso, són més hermètiques degut al món privat creat a l’interior del volum. Totes les formes, les obertures, de mides iguals a les existents del Museu Picasso, permeten la visió i la relació amb el carrer i el jardí. Dos materials asseguren la perennitat de l’edifici en el seu entorn urbà afegint així la complexitat de la seva visió: la pedra a planta baixa i l’estuc a la planta superior.
  34. Centre Cívic Molins de Rei

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Centre Cívic Molins de Rei

    El projecte proposa conservar les façanes i la estructura arquitectònica existents, com a testimoni de l’estructura preciosa de la casa modernista. La façana principal es desmarca de tota la resta i roman com una simple ombra, un vel, un fantasma del passat. A partir d’aquesta decisió de conservar l’antic edifici, la intervenció es centra en la creació d’un gran pati central sobre el qual s’obren les noves i modernes façanes interiors. Únicament la inserció de panells lleugers permet ocupar els espais respectant totes les façanes i el seu caràcter original. Aquesta intervenció queda definida en dos grans sectors separats i complementaris : d’una banda l’operació de restauració i d’adequació de les parts històriques, i de l’altra la creació del pati i dels cossos de vidre tecnològic que incorporen tota la intervenció nova (les escales, els ascensors, …).
  35. Estacions de Metro L9: Mercabarna, Parc Logístic i Europa-Fira

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Tec4 Enginyers Consultors, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Estacions de Metro L9: Mercabarna, Parc Logístic i Europa-Fira

    El projecte conjunt de les estacions Europa-Fira, Parc Logístic i Mercabarna de la Línia 9 apunta a una proposta que, amb el mínim de mitjans, aprofiti el màxim les condicions que són pròpies d'una construcció subterrània. Volem un espai més geològic que edificat, seguint la clàssica lògica que el "lloc", en el sentit més profund del termini, és fonamental en la resolució de qualsevol programa arquitectònic. Per tant, es proposa l'ús del menor nombre possible de materials, aprofitant preferentment els que ja són presents en l'obra civil-estructural, com són els murs-pantalla, els puntals de la construcció, els forjats prefabricats, etc. Els materials que intervenen en l'obra són: els forjats de formigó vist, les instal·lacions aparents, els grans quadres de material acústic subjectes en els forjats, els murs-pantalla, els revestiments de xapa metàl·lica, els paviments porcellànics, la il·luminació industrial-artística que pren formes diferents: lineal, puntual ..., les baranes metàl·liques i ascensors de vidre, els bancs prefabricats, el mobiliari propi de TMB: màquines tiquets, barreres tarifàries, rètols indicadors. Un altre tema argumental del projecte gira al voltant de l'exigència de tancar amb portes les vies de les andanes. Aquest fet s'integra com un element positiu per a la composició general de la proposta. El tancament és total i el projecte es converteix també en un exercici de façanes, façanes senceres que busquen un domini absolut de les seccions. En resum, una estratègia de control dels espais: accessos, vestíbuls, andanes i recintes del metro. El comboi arriba per un interior que queda connectat a les andanes del públic en el moment precís de quedar estacionat. En el possible s’ha cuidat l’entrada de llum natural a l’interior de les estacions. El conjunt aspira a ser: intemporal, no subjecte a figures i materials de moda, de bon envelliment i fàcil manteniment, que mantingui un cert aspecte de gran espai-buit encara que hi hagi molts usuaris.
  36. Estudi per al Pintor Arranz Bravo

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Estudi per al Pintor Arranz Bravo

    El nou edifici està dedicat a una sola activitat: creativa, abstreta i solitària, tal com ens explicava el pintor. Això ens va inclinar a resoldre el volum d’una manera compacta amb un exterior uniforme –capes aïllants i estuc clar en expressiva continuïtat de murs i coberta– per establir relacions de caràcter familiar, sense estridències amb l’entorn natural. L’objecte es converteix dintre del verd en una pantalla en la que s’hi projecten ombres dels arbres en continua variació. L’interior és una fluïda i múltiple cavitat de formigó conseqüència directa del concepte estructural monolític de la construcció i de la cerca d’espais severs i nus al servei del treball artístic que s’hi realitza. En el solar en pendent, amb abundància d’arbres, en la vessant nord del Tibidabo i contigu a la casa on viu el pintor, el petit edifici es composa d’un estudi de pintura, el més gran i buit possible en la planta superior i en la planta inferior, resultat de la trobada del volum prismàtic amb el terreny, un taller per escultura i un magatzem d’obra El volum de 12m x 13.5m i dues plantes té una superfície total de 335m2. L’estudi, espai sense vistes, rep llum de la coberta amb un gran lluernari situat en la trobada dels quatre plans inclinats que de forma irregular acaben de definir l’espai a partir de la línia horitzontal de coronació dels murs de la perifèria de 5m d’alçada. El lluernari s’ha desplaçat en funció de l’orientació sud i de la posició en que habitualment es col·loca el pintor per treballar. Una escala, col·locada discretament en un lateral, per no trencar la unitat de l’estudi, condueix a la planta inferior en la que l’espai posterior més proper al mur de contenció de terres es destina a magatzem d’obra i la zona davantera a taller d’escultura. Aquest s’obre frontalment en la seva totalitat, amb una gran fissura esquinçada de proporció apaïsada, cap a una terrassa de treball exterior i vistes cap al verd propi del lloc. El sistema constructiu usat per aquest projecte va ser concebut de manera compacta com requeria la imatge final del mateix tant interior com exterior.
  37. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici Annex del Museu Picasso

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

  38. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Estudi per al Pintor Arranz Bravo

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

  39. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Estacions de Metro L9: Mercabarna, Parc Logístic i Europa-Fira

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Tec4 Enginyers Consultors, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

Arxiu

  • Perspectiva del conjunt de recintes de ventilació i accés al dipòsit d'aigües.

    Dibuix

    Perspectiva del conjunt de recintes de ventilació i accés al dipòsit d'aigües.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Societats