Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
Perspectiva del conjunt de recintes de ventilació i accés al dipòsit d'aigües.
- Autor:
- Garcés -Sòria Arquitectes
- Jordi Garcés i Brusés
- Enric Sòria i Badia
- Tipus:
- Dibuix
- Dimensions:
- 36,6 x 51,2cm
- Tècnica:
- Llapis
- Suport:
- Paper de dibuix
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
Memòria
Despatx d’arquitectes associats des del 1970. Format per Jordi Garcés Bruses, Barcelona, 1945 i Enric Sòria Badia, Barcelona, 1937. Ambdós són professors a l’ETSAB, i Jordi Garcés també ho és a l’escola EINA. Van coincidir els dos treballant al despatx MBM. Han rebut diversos premis FAD d'Arquitectura. Obres d’ells són, el Museu de la Ciència de Barcelona (1987), l’Hotel Plaza (1990), el Pavelló Olímpic de la Vall d'Hebron (1991) o el Cine IMAX (1996)
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (19)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (31)
-
Torretes d'Accés i Ventilació d'un Dipòsit d'Aigua Subterrani
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Sobre un dipòsit soterrat, de planta rectangular, s’alcen cinc torretes. Les quatre petites, als quatre vèrtexs, asseguren la ventilació del dipòsit. Per a la de major tamany, recolzada en un dels seus costats, es té accés a la maquinària i a l’interior del mateix. La seva situació dintre del pas, en un turó, permet l’observació del conjunt des de diferents punts de vista, quasi sempre llunyans; és per això el nostre interès en augmentar artificiosament tots els elements aparents del conjunt. D’aquest doble objectiu se n’encarreguen els pòrtics envolvents, als quals se’ls ha maximitzat el seu paper formal al desvincular-los d’una manera rotunda de qualsevol treball resistent, al mateix temps que s’accentua la seva aparença estructural. -
Complex Industrial Resintex
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
En un estret i llarg solar, amb un front de 330 m. a la carretera i limitat posteriorment per la via fèrria, es construeix una sèrie de naus per a completar instal·lacions d’una indústria tèxtil. Amb la disposició d’aquestes naus es va obtenir un conjunt ordenat i perfectament alineat i una façana principal nova, rotunda i hermètica que engloba també, a les heterogènies construccions existents. Les naus, gràcies a la seva concepció constructiva i a la disposició de totes les seves portes en la cara interna, compleixen satisfactòriament la visió de tanca. L’accés a l’interior del recinte es fa per passos entre les naus. L’únic edifici antic comparteix la nova alineació sobresortint en alçada i en voladís per sobre del nou material que discorre, sense interrupció, per la planta baixa. Les naus es tanquen amb plaques de formigó prefabricades recolzades al terra, subjectes a l’estructura i que sobresurten per sobre de la coberta, definint, així, un volum prismàtic. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Complex Industrial ResintexPremi FAD
Finalista. Categoria: RestauracióMuseu de la CiènciaPremi FAD
Finalista. Categoria: RestauracióAmpliació del Museu Picasso i Annexió als Palaus Baró de Castellet i MecaPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaHabitatges Pi Molist 39Habitatges Pi Molist 39
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
El solar es situa en una illa a mig construir segons una antiga ordenació especial d'edificis aïllats. Malgrat la qualificació urbanística vigent fixava una profunditat edificable de 22 m. i una alçada reguladora de 16,70 m. (planta baixa més 4 plantes), es van projectar dos blocs paral·lels de doble façana, sense patis interiors, que s'obren a l'exterior del carrer, centre d'illa i espai central entre blocs, adscrit en els seus extrems. Les vivendes, a excepció d'unes poques de menor capacitat, són de quatre dormitoris, dos dobles i dos senzills, un estar, un menjador, una cuina i un safareig, amb una superfície útil de 75 m². A l'espai central cobert entre blocs s'agrupen els dormitoris, per així conservar-ho net i silenciós. La porció d'edifici no ocupat pels habitatges, planta baixa i altell, es destinen a aparcament i locals comercials. L'espai central té el seu origen en el nivell de l'altell de la planta baixa, es cobreix amb una claraboia i s'utilitza com a vestíbul general de l'edificació amb accés per ambdós extrems. En el seu interior es construeixen unes torres verticals de comunicació amb escales i ascensors. La construcció s'ha realitzat amb materials de la màxima qualitat possible i millor conservació. Les façanes, sempre molt planes, són d'obra vista. Les finestres, grans en relació a l'interior, es relacionen entre si formant un teixit continu, per les seves dimensions afins, característiques constructives constants i el ritme de la seva posició.Centre Social Tercera Edat l'Esplai
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Amb total llibertat de situació i forma, la Caixa de Pensions havia de construir un petit edifici per Local-Club Jubilats i Sala de Conferències, en el nou espai urbà obtingut per l'enderroc d'antigues cases fet per l'Ajuntament de La Seu d'Urgell. Aquests terrenys es configuraven, de moment, com a una prolongació de la gran plaça Pati del Palau (Bisbat) que és, ja, un sector urbà de característiques molt diferents de l'immediat superior construït al voltant del gran nucli monumental de la Catedral. Això va ser determinant en la decisió de dibuixar l'edifici en forma angular de manera que crearà un últim espai tranquil i de reduïdes dimensions, final del recorregut monumental i que amb el seu front exterior delimités de nou, de forma clara i exacta, la plaça del Pati del Palau en les seves dimensions originals. La nova placeta està al servei de la petita església de Sant Miquel, del Museu Diocesà i dels usuaris del nou edifici que l'utilitzaran com a exterior annex. En la seva pavimentació s'han seguit solucions utilitzades en la resta del conjunt monumental adaptant mides, nivells i traçats al nou edifici que la delimita. El pas lateral, definit per l'extrem lliure de l'angle, emmarca una nova vista pròxima de la torre i àbsida lateral de l’església de Sant Miquel. L'edifici, en atenció a tot això, s'obra per l'interior de l'angle a la placeta com si fos un mig claustre que es recolza en el costat exterior opac i sobredimensionat per la col·locació de la planta pis, sala de conferències de forma rectangular, amb accés independent des de la plaça gran a través de la galeria lineal adossada. El pla d'aquesta façana manté al conjunt monumental limitat i al mateix temps serveix de pedestal, en les vistes allunyades, per les torres, que al sobresortir anuncien i recorden el sector monumental. Aquestes consideracions urbanes són les que conformen l'edifici i per tant predeterminen i dissenyen els espais interiors dels que són protagonistes les dues galeries que s'obren a la nova placeta. Exteriorment la construcció és de parets d'obra ceràmica manual vista, fusteries metàl·liques i cobertes de pissarra a excepció de la coberta de planxes de coure de la petita galeria adossada d'accés a la planta pis. En els interiors predominen els paraments d'obra ceràmica pintada i les cobertes s'han resolt amb bigues de formigó de secció rectangular i solera ceràmica pintades.Museu de la Ciència
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
L'Obra Social de la "Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears" va programar la conversió de l'antic edifici-asil "Amparo de Santa Lucía" en Museu. L'edifici es composava de dos sectors. El primer, construït per l'arquitecte Domènech i Estepà entre 1904 i 1909, és fàcilment identificable en el conjunt de l'obra. L’altre, dels anys 40, a la zona adjacent a la de Domènech i Estepà que era la menys recuperable a causa de les petites dimensions i disposició dels espais que ho composaven. Aquí es va realitzar la substitució total del volum construït, la qual cosa va permetre arribar, amb la nova obra, a tres objectius primordials simultàniament: 1. Claredat i folga a la distribució interior de l'edifici. Condició imprescindible en un local d'aquest tipus. 2. Imatge exterior novedosa i rotunda molt convenient per a un edifici de recent incorporació al seu paper públic. 3. Transparència de l'edifici a la zona central, que fa possible el trasllat de les qualitats de l'exterior Sud a l'interior de l'edifici i com a conseqüència a l'accés principal orientat a Nord. Per un altre costat, podem resumir afirmant que la totalitat de l'edifici es composa d'una successió de sales diàfanes, de considerables dimensions, relacionades, totes elles, amb el vestíbul central de gran alçada i els jardins situats al Sud del solar.Ampliació del Museu Picasso i Annexió als Palaus Baró de Castellet i Meca
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
El carrer Montcada forma part del cas antic de Barcelona i està configurat en gran part per una successió de petits palaus del XIIIè i XIVè segles. El Museu Picasso ocupa cinc d’aquests palaus, del n. 15 al n. 23 del carrer Montcada. El projecte s’apropa a la qüestió urbana, com a punt de partida, i defineix el museu com un element de requalificació de la zona. Els patis interiors a cel obert i accessibles des del carrer són peces molt importants, es crea un corredor central paral·lel per unir-los. Així s’ordena i s’interpreta el nou ús fusionat dels palaus, es dona un ordre visual al conjunt. L’establiment de passadissos clars porta a totes les plantes un espai central representatiu de la naturalesa pública de l’edifici. En planta baixa el corredor central es transforma en un carrer interior que aporta un valor arquitectònic a la totalitat dels tres palaus sense fer malbé, gracies a la seva esveltesa, les característiques pròpies de cadascun d’ells. Aquesta voluntat d’afegir sense treure és la que ha prevalgut des de la concepció general. Els nous elements se superposen al context constructiu existent al servei d’una imatge inèdita del conjunt.CAP Móra la Nova
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Situat en un entorn de ciutat-jardí, aquest centre sanitari d'aspecte compacte i introvertit s'ha projectat amb cert ordre racional, manifestat en la clara distribució en planta i en unes façanes estrictament ordenades. A l'interior, un espai central dissenyat amb particular interès, acull les sales d'espera de cada planta, les quals reben llum zenitalment. La resta de dependències s'ubiquen perimetralment, seguint una ordenació modular que es correspon amb les finestres. Aquestes es resolen amb un únic model i amb la mateixa obra vista de la façana, de dues tonalitats diferents. L'any 1987 va ser guardonat amb el premi FAD d'Arquitectura.Casa Hidalgo
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Casa unifamiliar en un terreny de gran pendent molt be orientat respecte al sol i vistes que arriben al mar. La casa es resol formalment amb el joc abstracte dels tres volums i els tres grans finestrals a doble alçada que relacionant-se entre si mitjançant el ritme variable de les seves posicions relatives, donen la imatge d'un privilegiat mirador. La rigidesa cúbica exterior queda diluïda a l'interior on l'espai es continu i fluid, recordant-se la composició geomètrica original al trobar els plans de façana, que limiten el volum edificat, amb la presència de les seves grans obertures.Escola de Pintura Mural i Arts i Oficis del Penedès
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Sobre un edifici inacabat, de 1884 i que tenia que ser l’Hospital de Sant Sadurní d'Anoia, s’ha intervingut per a reconvertir-lo en Escola de Pintura Mural i Escola d’Arts i Oficis. La nau de la capella, nucli central de l’antic projecte, era molt apropiat per a la seva utilització como a taller de pràctiques dels muralistes. L’edifici annex de molt poc interès arquitectònic, mal estat i amb moltes alteracions per els seus destins successius, podia allotjar les aules i serveis dels dos centres, pel que es va procedir a l’enderroc i substitució de tots els forjats interiors. L’obra nova apareix a l’exterior com la irrupció de les finestres actuals que s’interfereixen, en el seu aire, con l’antic ordre, ratllat per una feina prèvia de massissat del conjunt que ressalta el compacte de la fàbrica original. Aquesta característica és possible la principal qualitat de l’existent. Amb la nova coberta de la nau de la capella, que busca la correcta il·luminació del seu interior, es va accentuar el contrast entre els dos insòlits volums que composen el conjunt. Els afegits de marbre blanc pretenen accentuar l’involuntari to d’obra inacabada que el conjunt de pedra irregular ja te de per si i convertir-lo en afirmació. Amb el traçat dels dos trams d’escalera, un per pati posterior i l’altre apuntant a la capella, es dóna un recorregut d’un cert interès visual a cada un d’ells.Premi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Reformes i RehabilitacionsEscola de Pintura Mural i Arts i Oficis del PenedèsPremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús PrivatCasa HidalgoPremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicCAP Móra la NovaCasa Salgot
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
La casa se situa en una plataforma elevada amb vistes obertes al mar. Tota la configuració queda regida per les llargues visuals ininterrompudes que s’inicien ja des de la part oposada. Consta de dos cossos rectangulars, bisellats en l’extrem que apunta al mar. El cos posterior, d’una sola planta, allotja els dormitoris. El cos del davant allotja les zones de dia i un estudi a la planta superior. Aquest cos s’obre cap al nord per crear una terrassa oberta a l’horitzó, filtrat per una pèrgola transversal. La geometria dels recorreguts genera totes les distribucions, de manera que sempre es camina cap al mar o d’esquena al mar.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús PrivatCasa SalgotPavelló Olímpic de Pilota
Garcés -Sòria Arquitectes, Carles Buxadé i Ribot, Jordi Garcés i Brusés, Joan Margarit i Consarnau, Enric Sòria i Badia, Rafael Soto
La tipologia escollida per a aquest projecte és el producte d'inscriure els molt diversos paràmetres físics i organitzatius requerits per les dos instal·lacions esportives que conté, en el volum més simple possible i espaialment més clar, amb la finalitat d'obtenir resultats òptims del correcte dimensionat de les sales de joc i de l'ordre de les seves posicions relatives. Les façanes, d'obra vista, contribueixen al caràcter abstracte del conjunt al projectar-les com a immenses cortines gravades amb incidències ordenades d'origen interior. La coberta metàl·lica, substancialment plana es replega sols per formar els lluernes que la coronen, i que orientats al Nord concentren la llum natural sobre les pistes trencant amb la seva presència l'hermetisme exterior del conjunt. El Palau Municipal d'Esports, es destina principalment a la pràctica del voleibol, i el Centre Esportiu Municipal de Pilota, a totes les modalitats de Pilota Basca.Premi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicPavelló Olímpic de PilotaHotel Plaza
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
L'Hotel de la Plaça d'Espanya és una peça fonamental de l'operació urbanística del nou carrer de Tarragona, per la seva situació i per la gran càrrega d'activitat i representació. S'ha projectat l'Hotel amb una planta anular a la manera dels grans hotels urbans amb un extens Hall, connectat a un gran pati interior de dimensions i qualitats d'exterior. Aquestes dues peces actuen com a aglutinant intern de l'extens ventall d'usos que l'Hotel conté. A l'exterior el volum resultant s'enriqueix amb un traçat de suaus inflexions en la definició de les seves cares. Lliberat, per la seva situació urbana de l'automatisme de les alineacions, l'edifici troba la seva pròpia identitat en l'ondulant moviment de les seves façanes. Una torre de composició ortogonal col.locada a l'angle, remata i singularitza l'edifici i el conjunt urbà de la Plaça d'Espanya en el que són també protagonistes la plaça de toros "Las Arenas" i el pòrtic d'ingrés al recinte Ferial. Les sis plantes per damunt de la PB i la torre allotgen les 338 habitacions i les 8 suites, una d'elles amb el gran rellotge com a vidriera donant a la Plaça d'Espanya. Les quatre façanes estan construïdes amb panells prefabricats de formigó que incorporen a la seva cara exterior lloses de granits de dos colors, gris i vermell i diferents tamanys. L'especejament triat encobreix la mecànica subdivisió del prefabricat fugint d'una divisió constructiva automàtica per aproximar-se a un aspecte tèxtil-petri de resultats més unitaris. La mateixa composició de línies ortogonals soluciona la carpinteria. L'interior del gran pati central, pròxim als 30 m. x 30 m. s'ha acabat amb materials ceràmics de cinc colors diferents distribuïts en un ordre graduat del més fosc al més clar, a la manera d'alguns patis modernistes que contrastaven la seva variació cromàtica amb un exterior petri, sever i urbà. L'edifici te quatre soterranis destinats a: aparcament, instal.lacions, serveis i magatzems.Edifici d'Habitatges Can Borrell
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
En el centre d'una important iniciativa residencial de promoció pública i amb solars rectangulars (100x35 m.) a ambdós costats de la gran plaça central del nou barri, s'han projectat els 200 habitatges, 100 a cada costat, aparcaments i locals comercials. S'han seguit criteris bàsics ja utilitzats en una anterior obra d'habitatges de promoció pública en el C/Dr. Pi i Molist de Barcelona (1.978): Contribuir amb la linealitat dels edificis a la definició de l'espai urbà circumdant. Disposar blocs lineals paral·lels que defineixen un gran pati central al que donen solament dormitoris evitant la promiscuïtat i degradació dels espais comuns en els que s'obren serveis i cuines. Dissenyar amb gestos arquitectònics mínims combinats amb la qualitat de la construcció i dels materials emprats. Utilitzar mitjans constructius vulgars requalificats per la superposició d'elements de disseny addicionals. Experimentar al màxim el tema de la façana plana suport d'una distribució repetida de forats. S'introdueixen com a novetats, en gran part gràcies a les possibilitats ofertes per les mesures sobrades dels solars, els següents punts: El moviment, mitjançant trencades, dels blocs lineals propers a la plaça central contribuint així a una major caracterització de l'espai públic. El tall i retràs d'un segment del bloc lineal proper als carrers exteriors singularitzant l'accés principal. Com a conseqüència de les dues anteriors decisions s'obté un pati central de planta variable amb un interès espaial particular i amb mesures que arriben a ser considerables. El tractament amb plànols inclinats de les testeres extremes dels blocs per a singularitzar i tractar formalment els finals dels edificis. L'existència de porxos a doble alçada per a senyalitzar les entrades als edificis pel carrer i per la plaça. La repetició exhaustiva d'un sols tipus de finestra que arriba inclòs a situar-se en els extrems coincidint amb arestes de l'edifici, subratllant així el caràcter de teixit continu amb les façanes. Introducció d'una cornisa superior que remata la secció.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaEdifici d'Habitatges Can BorrellCentre d'Ensenyament Primari Francesc Batallé
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
És un Centre d'Ensenyament Primari del tipus 2 línies 3-12. L'edifici està distribuït en cinc plantes. La planta baixa, en situació de soterrani respecte a l'accés principal creat, però pràcticament a peu pla del carrer d'Avinguda del Carrilet i dels terrenys de joc. La planta primera, per damunt de l'anterior és la planta principal de l'escola. Té l'entrada a peu pla gràcies a la formació d'un gran terraplè que conforma una suau rampa per a l'accés principal. Aquest terraplè permet crear també uns espais de joc reservats als alumnes de pre-escolar, i com a barrera al carrer, un ampli talús fortament enjardinat. Per damunt d'aquesta hi ha dues plantes més ocupades totalment per aules, i per damunt d'aquesta hi ha la planta quarta amb algunes aules complementàries, sala de màquines, el gran lluernari del pati central, i una gran terrassa protegida. El gran pati central de l'edifici, pren llum en la seva part superior d'una extensa claraboia, i la reparteix per les zones vestibulars de cada planta, situades en tot el perímetre d'aquest. En els dos extrems d'aquest pati, i en conseqüència, en les puntes de les zones vestibulars hi ha dues escales que uneixen tots els nivells del centre i que permeten desdoblegar la circulació interior a voluntat. Aquestes escales reben llum també del pati que els serveix de constant referència espacial. Contigua a una de les escales hi ha un ascensor. El pati quan arriba a baix s'amplia en una zona lliure interior pròxima al gimnàs, formant el que en el programa escolar coneixem com a "porxo". Aquesta distribució de les plantes permet que els alumnes de l'escola quan surtin de cadascuna de les seves aules, en qualsevol nivell conflueixin en un espai comú que participa de les llums del pati. Aquest espai vestibular però es protegeix acústicament a cada planta per una gran vidriera. En aquest espai vestibular i al cantó oposat al pati hi ha els espais d'atenció especial: departaments, tutories, petits magatzems, etc., que reben llum del pati a través de finestres col·locades d'una manera molt regular i seriada. Pretenem que aquestes finestres constitueixin el recinte-marc on exposar permanentment els treballs de l'escola, com a vitrines de l'espai comú vestibular en cada planta, que esdevé d'aquesta manera una petita galeria d'exposicions.Casa Viladrau
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Casa situada en un terreny de 4.000 m2 amb bona orientació solar coincidint amb la pendent i les panoràmiques sobre el Montseny. Està construïda en el bancal superior dels tres que conformen la propietat amb un desenvolupament linial que es fracciona i trenca a favor de les millors vistes, de la privacitat entre sectors de la casa i de l’obtenció d’un volum més gràcil. L’accés és des del camí inferior. El cos del garatge i un estudi se separa, respectant la mateixa llei de formació: successió de peces que s’obren totes vers el jardí davanter. La secció també s’obra vers la bona direcció amb un únic pendent de coberta, obtenint-se una important alçada interior al sector proper a la façana principal de la casa. Això permet una major alçada dels balcons. Els materials emprats són: revoc pintat blanc, persianes d’alumini lacades en blanc i teula àrab.Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
Àgora Jordi Rubió i BalaguerÀgora Jordi Rubió i Balaguer
Garcés -Sòria Arquitectes, Robert Brufau i Niubó, Jordi Garcés i Brusés, Albert Salazar Junyent, Enric Sòria i Badia
En un antic conjunt militar, traçat d'acord amb les directrius de l’Eixample, l'edifici es col·loca entre dues casernes reconvertides en instal·lacions universitàries. És un edifici, tot ell en soterrani, que busca les seves façanes. Aquestes s'obtenen mitjançant patis d'una sola direcció, i al sobresortir en l'espai exterior, amb la mida justa i en direcció constant, ordenen la plaça central, Àgora, del nou conjunt universitari. Els tancaments de vidre entre murs es converteixen en llums a la nit. Un lluernari central construït de la mateixa manera presideix l'espai simètric. Dos dels patis allotgen escales per accedir directament a l'interior on trobem el Vestíbul Central del propi edifici que també serveix de connexió entre els dos centres universitaris veïns. Del vestíbul podem accedir a la Sala d'Actes i la Sala d'Exposicions. Tots els espais tenen llum natural a través de patis i lluernaris. El projecte es complementa amb una franja contínua que conté un despatx circumstancial del Rector i la Sala de Reflexió que es va construir amb el pintor Antoni Tàpies. L'estructura és de murs de formigó vist perpendiculars a les façanes. Aquestes són de vidre i estan revestides de pedra en la seva prolongació per tancar lateralment el sostre i sobresortir en la plaça. També són de pedra els paviments exteriors i interiors exceptuant els fons dels patis que són de fusta.Reforma de la Plaça Molina
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Al projecte de reordenació de la plaça Molina es varen tenir en compte diverses circumstàncies que hi concorrien: -No és una plaça per a estar, sinó fonamentalment un nus de tràfic de vehicles i vianants. -L'arquitectura que la conforma és de poca entitat i no ofereix característiques comuns en relació amb l'espai públic. -Absència d'una direcció clara i vertebradora de la plaça originada a partir d'alguna alineació, edifici o topografia. -Presència d'una gran acumulació d'elements de mobiliari urbà, jardineria i instal·lacions que saturen l'escàs espai lliure. En conseqüència es va decidir: -La racionalització del tràfic rodat i la seva conseqüent reducció. -L'acumulació de l'espai lliure per a vianants en el lloc més rentable, és a dir, el més proper possible a les tendes, locals, etc. -Economia i ordre en la col·locació d'elements de mobiliari urbà sobre un teixit-base comú. -Un tractament formal dels espais dels vianants idèntic al de les superfícies que contenen el tràfic urbà per a obtenir així una unitat de major mida i entitat.-La superfície de l'actuació és de 7.500 m² Els materials usats són l'asfalt, el granet i l'herba en els grans escocells dels arbres. Mobiliari urbà de sèrie habitual a Barcelona. Monument a la Revista "Dau al Set" en forma d'escocell de granet amb placa de bronze incrustada.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaAmpliació del Museu Picasso i Annexió a les Cases Mauri i FinestresArxiu
-
Dibuix
Perspectiva del conjunt de recintes de ventilació i accés al dipòsit d'aigües.
Arxiu Històric del COAC
Bibliografia (51)
Autors
