Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Edifici Almatà

  • Edifici Almatà

  • Edifici Almatà

  • Edifici Almatà

  • Edifici Almatà

Memòria

El edificio Almatà supone la introducción en Balaguer del primer edificio de viviendas en altura para familias acomodadas y el primero que afrontó su construcción enteramente con estructura de hormigón armado. Los habitantes de la población aceptaron de buen grado el confort de estas viviendas, a imagen de las que se estaban construyendo en Barcelona, donde el bienestar está impregnado en su concepción: estancia con flexibilidad de usos, generosidad en el espacio de estar, doble circulación, doble acceso y terraza con vistas. El edificio se percibe como un prisma neto gracias a su posición en esquina y la separación que plantea con el edificio vecino. La fachada principal se forma por la yuxtaposición de dos capas: la interior, la fachada de cerramiento, y la exterior, los balcones y barandillas. La capa interior está pautada por la retícula de los elementos estructurales de hormigón vistos. En los paños entre pilares, se alternan las aperturas vidriadas con superficies opacas revestidas de plaqueta de gres de color gris claro, en comunión con el color del hormigón. Sobre esta capa se superpone la capa exterior, una trama ligera formada por los balcones a doble altura –dispuestos a tresbolillo– con sus montantes y barandillas metálicos, también en tonos grises. La superposición de ambas tramas origina una nueva trama que confía en las líneas y figuras planas para la obtención de una imagen plástica propia del lenguaje moderno. La fachada secundaria, la del testero, se configura con franjas horizontales revestidas de plaqueta de gres de color amarillo claro que se alternan con franjas horizontales formadas por una ventana corrida en cada planta. En ambas fachadas se enfatiza el valor del plano con la disposición de los cerramientos a ras del revestimiento de fachada, generando un plano continuo de colores suaves, sin sombras ni salientes. La asimetría de la fachada –a pesar de proponer una planta simétrica– sigue la voluntad de modernidad del edificio que se acentúa con el alero de hormigón en cubierta, sobrevolando una parte del edificio. La construcción del edificio Almatà supuso un cambio en los sistemas constructivos de la Balaguer y devino un símbolo de prosperidad en la ciudad, cambiando la percepción de los habitantes respecto la naturaleza residencial del ensanche, en un entorno periférico, las tierras del poniente catalán.

Autor: Mercè Bosch Roma, Anna Martínez Duran

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa