Es tracta d'un edifici en plantes de soterrani, semisoterrani, entresol, quatre plantes superiors i àtic. En la planta de soterranis figuren el garatge privat i les instal·lacions de l'edifici. En la planta semisoterrani, els accessos, vestíbul, el club, un habitatge de renda, la porteria i l'habitatge del porter. Les plantes superiors comprenen dos habitatges per planta, fins i tot l'àtic, el programa dels habitatges del qual es redueix en un bany i en un dormitori respecte de les restants de l'edifici. Estructura porticada, de formigó armat vibrat sobre pilons de profunditat fa una mitjana de 12 metres amb arriostrament de formigó armat. Els forjats, de biguetes i revoltons en la primera planta, ceràmics en les restants i sempre jàsseres planes. El tancament dels massissos és amb blocs de ciment viboprensat BESSER-TORHO, dels quals s'han emprat només tres tipus: peces en U de llinda, maons massissos per a revestiment dels cants dels forjats i peces buides de tancament davant de cambra d'aire i envà de planxes de guix, disposats entre els forjats segons la seva major dimensió a mode de sabates d'ancoratge. Els tancaments de buits, mitjançant fusteria de fusta de Flandes, complementada amb elements fixos i mòbils d'alumini anoditzat natural. Per les consideracions anteriors s'ha optat per una disposició en plantes que permeti, en la mesura del possible, programes i distribucions similars en cadascuna dels dos habitatges que comprèn cada planta, malgrat la dificultat que suposen les edificacions limítrofes en dos dels costats adjacents del solar. Això s'aconsegueix mitjançant una disposició d'eixos octogonals a 45% respecte de la bisectriu dels carrers de Ganduxer i de Sant Casimir. D'aquesta manera cada parell d'habitatges només difereixen en l'orientació corresponent a un gir de 90°, disposen totes dues de vistes àmplies sobre el carrer de Ganduxer i s'inhibeixen d'interferències de veïns tant laterals com frontals. Per aquesta mateixa disposició totes les habitacions, excepte alguns serveis, varien la seva orientació des de Sud-est a Oest, sent cecs els murs d'orientació Nord. La plàstica i la volumetria són també així expressió directa de la planimetria, majorment acusades per l'alternança dels angles sortints massissos i de les terrasses corresponents als buits, sense que això esborri la simplicitat dels dos cossos constituïts per cada columna d'habitatges, unides entre si pels accessos verticals.