Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Escola Montbou

  • Escola Montbou

  • Escola Montbou

  • Escola Montbou

  • Escola Montbou

  • Escola Montbou

  • Escola Montbou

  • Escola Montbou

Memòria

El projecte havia de desenvolupar una escola en un solar de petitíssimes dimensions: un solar d’uns 630m2 en els quals calia encabir un sostre construït d’uns 700m2. Aquesta parcel.la estava situada al fons d’una pista poliesportiva ja existent que s’havia d’utilitzar com a pati de l’escola. L’entorn de l’escola el constituïen, a l’oest, les instal.lacions d’un camp de futbol i, a l’est, un sector de cases unifamiliars separades de l’espai de l’escola per un passatge de només tres metres d’amplada. Pràcticament totes les obertures s’han situat als costats sud i nord. Així, les visuals principals a través de l’edifici prenen el sentit longitudinal del solar, en la direcció en la qual no existeixen interferències per edificacions (les del camp de futbol o les casetes unifamiliars). D’aquesta manera es primen les vistes més llargues: unes cap als boscos i turons del sud del poble i les altres cap a la riera i els camps situats al nord. Tant la disposició dels recorreguts principals de l’edifici (els d’entrada i sortida del recinte de l’escola i els de l’escala i vestíbuls interiors) com la formalització del porxo (resolt a diferents alçades i en el qual conflueixen totes les circulacions) pretenen, també, emfasitzar les vistes esmentades cap al sud i cap al nord. L’accés principal a l’escola es resol mitjançant una rampa tangent al passatge. Aquesta rampa aconsegueix travessar la façana est sense gairebé alterar-la -talment com un nen que es fica sota unes faldilles sense alçar-les-. Així, la façana manté el seu aspecte de mur cec que abraça i tanca el porxo d’accés. La rampa, els volums cecs i la tanca del solar de la façana est pretenen eixamplar i enriquir l’espai públic del passatge i pretenen conduir l’accés tant a l’escola com als diferents patis a través del porxo plantejat. La formalització de la façana est, sense gairebé referències d’escala, pretén dotar l’edifici del caràcter públic que li correspon.

Autor: David Closes i Núñez

Autors

Sobre el mapa