Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • David Closes i Núñez

Memòria

Arquitecte català nascut a Manresa el 1967. Va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Ha treballat principalment en projectes d’escala urbana, en projectes d’espai públic i en propostes territorials i de paisatge per a diferents administracions públiques. Del 2004 al 2011 va ser cap del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Manresa. D'entre molts altres, ha desenvolupat els treballs professionals següents: Escola pública Montbou a Santa Margarida de Montbui (premi Joves arquitectes 1999); Pla director per a l’estructuració de l’espai públic de la ciutat, per a l’Ajuntament de Manresa el 1998; per a l’Ajuntament de Barcelona, la proposta de reordenació urbana de les vores de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron en l’àmbit de la Teixonera (2001) i, també, l’ordenació de les vores del parc dels Tres Turons en l’àmbit de la vora nord del turó de la Rovira (2002); projectes de renovació de l’espai públic del centre històric de la ciutat de Manresa com la plaça Valldaura (2005), la plaça del Carme (2009) o la plaça Montserrat (2009); Parc Vila Closes de Manresa (2007); auditori a l'església del convent de Sant Francesc de Santpedor (2003-2011, projecte seleccionat per al pavelló català de la Biennal de Venècia de 2014); renovació de l'espai públic del nucli antic de Sant Per e de Riudebitlles (2018, primer premi al concurs d'idees). A banda de la publicació dels seus projectes en diverses revistes i llibres d'arquitectura, és autor o coautor dels llibres següents: - D. Closes, X. Domènech, J. Rieradevall, L. Reales, S. Rueda. 1998. "La ciutat sostenible". Centre de Cultura Contemporània de Barcelona/Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona, Barcelona. - C. Botifoll, D. Closes, J. Illa, J. Ludevid, M. Ludevid, S. Rueda, F. Vila. 1998. "Arquitectura territorial, medi natural i desenvolupament urbà al Pla de Bages". Fundació Caixa de Manresa. - D. Closes. 2007. "Territori: espais d’identificació; espais públics?". Article inclòs al llibre "Art, experiències i territoris en procés". Idensitat / Actar D, 2007. - D. Closes. 2009. "Plan director para la estructuración del espacio público de Manresa". Capítol inclòs al llibre "Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje" (J. Busquets/A. Cortina, coordinadors). Editorial Ariel, Barcelona.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Escola Montbou

    David Closes i Núñez

    Escola Montbou

    El projecte havia de desenvolupar una escola en un solar de petitíssimes dimensions: un solar d’uns 630m2 en els quals calia encabir un sostre construït d’uns 700m2. Aquesta parcel.la estava situada al fons d’una pista poliesportiva ja existent que s’havia d’utilitzar com a pati de l’escola. L’entorn de l’escola el constituïen, a l’oest, les instal.lacions d’un camp de futbol i, a l’est, un sector de cases unifamiliars separades de l’espai de l’escola per un passatge de només tres metres d’amplada. Pràcticament totes les obertures s’han situat als costats sud i nord. Així, les visuals principals a través de l’edifici prenen el sentit longitudinal del solar, en la direcció en la qual no existeixen interferències per edificacions (les del camp de futbol o les casetes unifamiliars). D’aquesta manera es primen les vistes més llargues: unes cap als boscos i turons del sud del poble i les altres cap a la riera i els camps situats al nord. Tant la disposició dels recorreguts principals de l’edifici (els d’entrada i sortida del recinte de l’escola i els de l’escala i vestíbuls interiors) com la formalització del porxo (resolt a diferents alçades i en el qual conflueixen totes les circulacions) pretenen, també, emfasitzar les vistes esmentades cap al sud i cap al nord. L’accés principal a l’escola es resol mitjançant una rampa tangent al passatge. Aquesta rampa aconsegueix travessar la façana est sense gairebé alterar-la -talment com un nen que es fica sota unes faldilles sense alçar-les-. Així, la façana manté el seu aspecte de mur cec que abraça i tanca el porxo d’accés. La rampa, els volums cecs i la tanca del solar de la façana est pretenen eixamplar i enriquir l’espai públic del passatge i pretenen conduir l’accés tant a l’escola com als diferents patis a través del porxo plantejat. La formalització de la façana est, sense gairebé referències d’escala, pretén dotar l’edifici del caràcter públic que li correspon.
  2. Auditori al Convent de Sant Francesc

    David Closes i Núñez

    Auditori al Convent de Sant Francesc

    El convent de Sant Francesc, situat a la vila de Santpedor, va ser construït a principis del segle XVIII. El 1835, data en què el convent fou saquejat, s’inicià el procés de deteriorament progressiu de l’edifici que culminà amb l’enderroc del complex l’any 2000. Només restà dempeus l’església, en un estat completament ruïnós, però. El projecte tenia per objectiu convertir l’església en un auditori i en un equipament cultural. L’actuació ha consolidat l’església sense esborrar el procés de deteriorament i d’esfondrament que havia patit l’edifici. El projecte ha permès mantenir els valors espacials interiors de l’església, amb les insòlites entrades de llum produïdes pels esfondraments parcials patits per les cobertes, tot diferenciant clarament la construcció originària dels nous elements executats. El resultat final permet llegir les ferides històriques i els valors espacials més importants de l’edifici sense renunciar a l’ús d’un llenguatge contemporani en els nous elements plantejats en la intervenció. Els nous volums necessaris per al funcionament de l’equipament (sales d’instal.lacions o accessos verticals) s’han situat a cavall de l’interior i l’exterior de l’edifici amb l’objectiu de preservar l’espai unitari de la nau de l’església. Els nous accessos s’han plantejat de manera que permeten realitzar un recorregut circular complet per l’edifici tot generant vistes singulars i diverses. La intervenció ha pretès preservar el llegat històric de l’edifici tot afegint-hi nous valors que realcen i singularitzen de forma contemporània l’església de l’antic convent de Sant Francesc. És previst que, en el futur, una darrera fase completi l’actuació ubicant l’arxiu històric del municipi a les plantes altes del costat sud de l’església.
  3. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionat
    Auditori al Convent de Sant Francesc

    David Closes i Núñez

Bibliografia