Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

  • Escola Pla de l'Ametller

Memòria

L’escola s’emplaça en un terreny completament pla que hi ha al sud de Banyoles, solcat pels recs que equilibren el flux de l’estany. El projecte pren com a referència el parc que hi ha al costat de la parcel·la, com també el caràcter que les construccions rurals atorguen al paisatge. Les activitats comunes se situen en un braç que dóna la façana al parc, del qual parteixen els tres cossos dels aularis, de dues plantes. Tota la disposició respecta la traça dels recs i dels camins existents, i ofereix al parc una façana escalonada que recorda les construccions fabrils aïllades, tan freqüents en els terrenys agrícoles.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

... al sud de Banyoles, en el lloc anomenat Pla de I'Ametller, un terreny extremadament pla, actualment agrícola i solcat per recs que formen part del sistema d'equilibri de flux d’aigües de l'estany. L'escola se situa al mig de I'espai lliure que defineixen la seva parcel·la i el parc. "La futura escola està al mig d'un jardí". El referent del projecte són les vil·les. Tres d'aquestes naus s'estenen cap a I'interior del solar, formant els pavellons d'aulari que cerquen I'espai i la privacitat. La disposició dels pavellons reprodueix la traça dels recs i dels camins existents i ordena I'espai lliure en àmbits més petits, llocs acotats i recollits per a la concentració. La part del programa més pública, amb el porxo i el gimnàs del segon volum, se situa fent façana al parc. El perfil esglaonat, vagament fabril, s’oposa a la horitzontalitat de l’entorn, del qual no obstant recull la coloració. 1 EL PERFIL Per explicar el pla dels ametllers un exercici: Plegar la extrema planeitat del terreny per replicar el perfil de les muntanyes que envolten el Pla de Banyoles. 2 EL LLINDAR En el pla de façana de 151 metres de llarg dibuixar una boca. Una boca llindar per ser una porta des de fora i, des de dins, una finestra cap el paisatge. També, per a que sigui un gran porxo que acompanya amb el seu pendent el moviment de la escala i defineix la coberta de la gran sala del gimnàs. 3 ELS DITS - ELS PATIS El programa s’agrupa en allò que pertany al que és comú del centre i allò que pertany a la unitat de l'aula. El que és comú es situa en l'ala que fa façana al carrer, les aules se situen en els dits interiors al voltant dels patis. Els moviments dins dels dits, i el d’aquests en relació al pati de jocs, reprodueix la lògica dels antics recs i camins que solcaven el terreny.

Autor: Roldán+Berengué Arquitectes

Autors

Sobre el mapa