El projecte s'ha elaborat tenint en compte l'especial condició de tractar-se no d'un establiment únic, sinó del primer d'una sèrie en què a cada edifici només resultaran diferents els elements que estiguin condicionats per les característiques particulars del lloc on siguin construïts i per les necessitats bàsiques que es plantegin en cada cas. Tipificació i estandardització han estat criteris que han estat presents en la concepció del projecte: en la selecció de sistemes constructius i materials en funció del particular ús que es donarà l'establiment i en el dimensionament d'àmbits en relació amb la funció específica que s'hi desenvoluparà. Com a actitud pedagògica generadora s'ha intentat crear un àmbit educatiu que convidi l'alumne a expressar al màxim les capacitats potencials sense inhibicions. Un factor important ha estat l'escala de l'edifici adequada a les dimensions d'aquest petit usuari, elements de referència que penetren inconscientment a la seva ment i posen l'espai al seu abast: altures de sostres i baranes, dimensió d'escalons, mòduls d'obertures, etc. S'ha destruït la freda imatge dels tradicionals passadissos convertint l'espai destinat a circulacions en un àmbit vital, prolongació de l'aula al seu lloc exterior d'exposicions, realització de treballs en equips, etc. Aquest espai més flenible serà, a les diferents parts, el recinte comú de diverses aules. La idea de plurifuncionalitat també regeix a un espai més ampli: la sala d'ús comú les dimensions generoses del qual permeten fer aquestes activitats a grups més nombrosos oa l'escola sencera. En alguns casos l'ús molt definit del recinte en determina invariablement la dimensió i la forma. Tal succeeix amb l'aula la mida i les proporcions de les quals són resposta a la necessitat de permetre un ensenyament col·lectiu i una bona visibilitat des de qualsevol punt de la sala. S'ha ampliat la superfície d'espais lliures mitjançant la incorporació de la terrassa que es podrà destinar per fer classes de gimnàstica, jocs organitzats, etc. Les terrasses adjacents a les aules seran la prolongació d'aquestes a l'exterior per fer classes a l'aire lliure en contacte directe amb la natura. Al pati general s'ha indicat una zona d'ús exclusiu dels petits, aïllada d'on estaran els grans. L'esquema generador de la composició de l'edifici és el següent:
Una zona exclusivament escolar (essencialment aules en planta 1a i escola bressol en planta baixa) i uns serveis que puguin oferir-se a la població (biblioteca i aula d'activitats especials i sala comuna). Dues bateries d'aules orientades al sud i oest, respectivament, amb nuclis sanitaris de guarda-robes i espai d'ús múltiple exterior per a cada dos donen la vertebració a l'edifici. Inicieu alhora, des de la planta alta, la definició d'una forma tancada, en què tots els àmbits es bolquen en centre comú, que es completa amb el grup biblioteca-aula d'activitats especials de la planta baixa. Aquest centre comú és la sala comuna que es comunica directament amb laccés públic des del carrer i amb el pati de jocs, accés normal dels nens, a través dun porxo. La sala comuna permet, mitjançant el doble volum, la integració espacial de tota l'escola, i per un dels costats dóna solució a l'autonomia i la independència que exigeix l'escola bressol. El conjunt biblioteca-aula d'activitats especials, annexes a la sala comuna, s'obre pel costat oposat a una zona de jardí, aïllat del pati de jocs, com a element íntim d'activitats pedagògiques a l'aire lliure. El gimnàs també té una possibilitat d'empalmament amb l'exterior, però aquesta vegada amb possible integració al pati de joc. Finalment, altres elements fonamentals en la composició de lesquema són les escales que amb diferents característiques permeten la comunicació dispersat les plantes entre si i del pati amb les terrasses. Entre aquestes cal assenyalar l'escala exterior com a ràpida comunicació vertical exterior.
L’escola dona resposta a un programa d’ensenyament experimental en què les activitats personalitzades prenen molta importància. El conjunt s’organitza al voltant d’un espai central, de doble alçària, destinat al desenvolupament expressiu, i l’accés a les diverses dependències comunes de la planta baixa té lloc per mitjà d’uns recorreguts que eviten les disposicions seriades o en bateria, amb la finalitat que cada àmbit de treball tingui una identitat pròpia. A la planta primera hi ha les aules, si bé els espais de circulació són entesos també com llocs de treball i d’aprenentatge. La planta coberta acull la pista esportiva, i les terrasses i els recorreguts, inclosos els dos ponts d’acer formats per les graderies, responen al seu ús com a indret d’esbarjo. L’estructura es resol amb un forjat reticular, susceptible de ser retallat per qualsevol punt, i suportat per uns pilars d’acer que passen desapercebuts entre els tancaments.
