Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Església d'estil neoromànic concebuda al segle XX com un exemplar pur de les formes romàniques del segle XI sintetitzant grans aportacions del romànic català de diferents llocs per tal d'aconseguir un prototipus d'església romànica. L'estil emprat dins les formes historicistes és el Primer Romànic o Romànic Llombard: té arcuacions cegues, bandes llombardes, arcs de mig punt, voltes de canó, campanar de pisos i separat de l'església i carreus regulars col·locats a trencajunt. El cimbori que corona el transsepte forma una planta de creu llatina que tendeix a la creu grega. Té tres absis en degradació i el central té tres absidioles.

L'església Neoromànica de la Mare de Deu del Roser de la Colònia Gomis fou inaugurada l'any 1930 i és obra de l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March. Fou l'ultima obra del conjunt de la Colònia format per la fabrica, els grups d'habitatges pels treballadors i el conjunt de l'església amb les dependències religioses. La Colònia havia estat fundada l'any 1891 per l'industrial manresà Francesc Gomis i Soler i es dedica fins els últims anys a filats i teixits de cotó.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Colònia Gomis

    autoria desconeguda

    Colònia Gomis

    La colònia estava formada per una fàbrica, una línia d'habitatges i l'església neoromànica de la Mare de Déu del Roser. La Colònia industrial tèxtil de Can Gomis fou fundada l'any 1891 pel manresà Francesc Gomis i Soler. Dedicada, des dels seus orígens, a la fabricació de filats i teixits de cotó, l'any 1909 fou instal·lada a aquest lloc una central elèctrica que proveïa de corrent a Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat i la muntanya, i el Monestir de Montserrat, així com d'altres pobles. Quedà integrada al grup de forces hidroelèctriques del Segre i fou creat per aquesta mateixa raó social. L'església neoromànica de la Colònia Gomis fou dedicada a la Mare de Déu del Roser i és obra de l'arquitecte Alexandre Soler i March. L'estiu de l'any 1985 fou tancada la fàbrica de la Colònia Gomis que ocupava en aquells moments a 72 treballadors, un 80 % dels quals procedia del poble de Monistrol de Montserrat. Anys més tard es va tornar a obrir la fàbrica, que encara funciona.
  2. Església Mare de Déu del Roser de la Colònia Gomis

    Alexandre Soler i March

    Església Mare de Déu del Roser de la Colònia Gomis

    Església d'estil neoromànic concebuda al segle XX com un exemplar pur de les formes romàniques del segle XI sintetitzant grans aportacions del romànic català de diferents llocs per tal d'aconseguir un prototipus d'església romànica. L'estil emprat dins les formes historicistes és el Primer Romànic o Romànic Llombard: té arcuacions cegues, bandes llombardes, arcs de mig punt, voltes de canó, campanar de pisos i separat de l'església i carreus regulars col·locats a trencajunt. El cimbori que corona el transsepte forma una planta de creu llatina que tendeix a la creu grega. Té tres absis en degradació i el central té tres absidioles. L'església Neoromànica de la Mare de Deu del Roser de la Colònia Gomis fou inaugurada l'any 1930 i és obra de l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March. Fou l'ultima obra del conjunt de la Colònia format per la fabrica, els grups d'habitatges pels treballadors i el conjunt de l'església amb les dependències religioses. La Colònia havia estat fundada l'any 1891 per l'industrial manresà Francesc Gomis i Soler i es dedica fins els últims anys a filats i teixits de cotó.

Obres Relacionades

Conjunt Colònia Gomis

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.