Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

La petita estació de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra, projectada i construïda en molt poc temps, havia d’adaptar en part una escala i un túnel existents. El projecte pretén dos propòsits: el primer, obtenir una arquitectura amb la dimensió i l’entitat adequades al lloc i a la seva significació tot i el seu reduït programa; el segon, trobar una solució formal als diferents requeriments de les façanes a les andanes i a l’avinguda. Així, l’edifici es projecta a partir d’un mur paral·lel a les vies del tren que articula, per un cantó, una marquesina subjectada amb tirants que cobreix tota l’andana i, per l’altre, un cos adossat, cobert i opac en què s’obre un gran arc rebaixat que acull en el seu interior les petites peces del programa, al mateix temps que, centrat sobre l’eix de l’avinguda, li proporciona un final amb més propietat. En el tram del mur que no té construcció, el vol de la marquesina es compensa amb contraforts. Els acabats, amb petites peces de gres i tires de marbre blanc, segueixen la proposta per a tota la línia.

Autor: Bach-Mora Arquitectes

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Estació de FGC: Universitat Autònoma

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Estació de FGC: Universitat Autònoma

    La petita estació de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra, projectada i construïda en molt poc temps, havia d’adaptar en part una escala i un túnel existents. El projecte pretén dos propòsits: el primer, obtenir una arquitectura amb la dimensió i l’entitat adequades al lloc i a la seva significació tot i el seu reduït programa; el segon, trobar una solució formal als diferents requeriments de les façanes a les andanes i a l’avinguda. Així, l’edifici es projecta a partir d’un mur paral·lel a les vies del tren que articula, per un cantó, una marquesina subjectada amb tirants que cobreix tota l’andana i, per l’altre, un cos adossat, cobert i opac en què s’obre un gran arc rebaixat que acull en el seu interior les petites peces del programa, al mateix temps que, centrat sobre l’eix de l’avinguda, li proporciona un final amb més propietat. En el tram del mur que no té construcció, el vol de la marquesina es compensa amb contraforts. Els acabats, amb petites peces de gres i tires de marbre blanc, segueixen la proposta per a tota la línia.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Estació de FGC: Universitat Autònoma

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

  3. Ampliació de l'Estació de FGC: Universitat Autònoma

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Ampliació de l'Estació de FGC: Universitat Autònoma

    Enfrontar la petita estació de 1984 a una major i complexa estructura necessària per l’establiment de la doble línia –desapareix el cul-de-sac inicial– suposa una dificultat conceptual important. L’estació existent s’havia plantejat com un mur paral·lel a les vies del tren que presentava, en cada un dels seus costats, dos episodis ben diferenciats: la lleugera marquesina, suspesa del propi mur per cables, i el cos compacte en el que s’obria el gran arc rebaixat d’accés i que contenia les dependències de l’estació. En el nou plantejament es manté la idea del mur i de la marquesina, però amb una formalització diferent al primer projecte. La nova estació està concebuda com una gran nau d’una sola llum salvada per bigues vistes de perfil especial que sobrepassen el tancament de la façana principal, permetent, així, un espai exterior de transició en l’accés a l’estació. Aquestes bigues es bifurquen una mica abans de travessar el mur que separa l’andana i suporten, com si fossin tirants, la marquesina que la cobreix. Igual que passava en la primera estació, en les zones del mur que no hi ha edificació, els tirants de la marquesina queden compensats per contraforts. Una lleugera coberta metàl·lica corba, que sobrepassa els tancaments i el propi mur, embolcalla tot el conjunt.